diumenge, 21 de juny del 2009

`Per tots els senyors presidents...

De nou, Xaro ens convida a reflexionar sobre les coses que passen pel món i sobre dones que parlen de pau. Ara, Pink.

dijous, 18 de juny del 2009

Bloc de la Mostra de Blanes.

Han activat ja el blog de la XVI Mostra. Podreu veure allà uns minuts de totes les representacions de la Mostra. Ací en teniu la nostra:


mostrateatregirona.blogspot.com

dimecres, 27 de maig del 2009

Héroes y guerreros. Un regal de Xaro.

Ayer, en la representación, me emocioné Quiero daos, como regalo, a todos los chicos y chicas y especialmente a los chicos de "Antígona" este trozo de un escrito mío, del libro que estoy terminando. Es material en prensa del libro Los senderos de Ariadna.

Héroes y guerreros
.
Muchos niños y adolescentes varones, influidos por la socialización a la que están sometidos y reforzada, entre otras instancias, por los dibujos animados, los videojuegos y telefilms violentos, tienen en su imaginario a un héroe guerrero. No obviando la connotación de guerra que tiene la palabra, podemos hacernos eco de esta imagen para plantear otro tipo de guerrero, como plantea el budismo; guerrero del corazón, que es quien tiene el coraje de conocerse profundamente, tanto en sus aspectos bellos o luminosos como en sus aspectos oscuros o de sombra. El guerrero del corazón no mata a sus dragones internos, sino que entabla una relación con ellos, apoderándose de su energía para llevarla al mundo transformada. Si no hacemos esto podemos proyectar la sombra de nuestros dragones sobre las demás personas, que se convierten así en enemigas a quienes poder maltratar o matar en nombre de nuestra verdad.
La tradición tibetana coincide con esta visión y nos dice que guerrero es el que se enfrenta a su propio miedo. También los indios yaquis, indígenas del norte de México, dicen que en cada tribu hay ciertos hombres y mujeres llamados a seguir el camino del guerrero desde dentro de su corazón, que traen al mundo lo nuevo, sin creerse por ello nadie especial. Piensan que todas las personas tenemos un diseño del mundo o mapa dela realidad que no debemos confundir con la realidad. La tarea del guerrero, arquetipo de hombres y mujeres que luchan por la paz sin violencia, es traer su descubrimiento a la realidad social para ensanchar el diseño o mapa de esa realidad.
Los indios yaquis dicen que el mundo de cada día es como una obra de teatro, una actuación en la que somos a la vez actores, espectadores y observadores. El verdadero guerrero observa, no se pelea; es un guerrero pacífico, un guerrero del corazón que permanece despierto y observa cada actuación y cambio de actuación. Dicen que el verdadero cambio solo tiene lugar cuando crece la realidad conceptual, es decir, cuando todas las personas traemos nuestras visiones, o lo que hemos aprendido, a la comunidad a la que pertenecemos, con el deseo de compartirlo. Este es el verdadero proceso de cambio. Por lo tanto el guerrero o el hombre y la mujer de paz, que encarnan este arquetipo, ha de saber tratar con sus sentimientos, deseos y miedos. Ha de aprender a llorar, mirar y sentir junto a otras personas de paz.
Besos,
Charo Altable

dilluns, 25 de maig del 2009

Antígona al Grancielo.

Per fi, després de tot el curs, Antígona s'ha fet visible des del Grancielo.
Tot l'esforç
dels actors i les actrius del grup,
de les persones que ens han ajudat, mimat i assessorat: Xaro (Dones de Negre), Jesús i Nico, Domingo(la Veu), Samuel (les imatges). Joa -les fotografies-, Valentí, Caixaescena...
del personal de la Sala Grancielo -sobretot de Salva, el tècnic, que ens ha il.luminat des del cel-,
de les dones d'Atelier, que ens han deixat la seua exposició,
dels amics i amigues que ens han acompanyat,
dels companys i companyes que hi són,
de les famílies, que sobreviscut als nostres nervis...
ha merescut la pena.



un milió de gràcies

dijous, 21 de maig del 2009

Etíocles i Polinices

Imatge quasi virtual de l'escena de la lluita entre els germans.
Una primera imatge, per anar fent boca. Ens veurem al Grancielo.


dimecres, 20 de maig del 2009

Dones de Negre de Jerusalem.

Són tristament interminables les peticions d'accions a favor dels drets humans. Tristes guerres, tristes, tristes...

"Por favor, lea la carta, vea el video y vea cómo puede apoyar a este activista.
Yvonne Deutsch, MdN de Jerusalén 7 de mayo de 2009"
http://www.supportezra.net/

Ayuden a Ezra Nawi Activista de los Derechos Humanos Israelí
Sin la intervención internacional el activista de los derechos humanos israelí Ezra Nawi será, con toda probabilidad, enviado a la cárcel.
Ezra Nawi ejerce su activismo desde hace años, en el área conocida como Monte Hebron-Sur (South Mt. Hebron). En esa pequeña y desolada zona en la extremidad sur de Cisjordania los palestinos viven bajo la ocupación israelí desde hace casi 42 años; todavía viven sin electricidad, agua corriente y otros servicios básicos, y están acosados continuamente por los colonos judíos que violan constantemente las leyes israelí e internacional, y están respaldados por diversas fuerzas de ocupación militar, las cuales actúan para limpiar el área de sus habitantes palestinos y crear una nueva realidad demográfica en ella.
La actividad NO VIOLENTA y persistente de Nawi en el área tiene como finalidad ayudar a la población local en su difícil situación para permanecer en sus tierras, y también para exponer la situación de la zona a los ojos israelíes e internacionales. Esto no va desde luego en interés de los colonos israelíes que se quejan de que Nawi está perturbando el "status quo" en la zona. Nawi ha recibido amenazas a su vida por parte de los colonos en el pasado. El jefe de las investigaciones de la policía israelí de Hebron admitió una vez que lo que Nawi está haciendo es "sacar a la luz la suciedad puesta bajo la alfombra..."
Los esfuerzos de Ezra Nawi han sido fructíferos en el sentido de que el intento de limpiar el sur del Monte Hebron de sus habitantes palestinos es un asunto que se ha vuelto visible e internacionalmente conocido.
Los colonos, las fuerzas de ocupación militar y la policía israelí tienen un enorme interés en restringir sus movimientos y prohibir su presencia en la zona. Por lo tanto le acusan constantemente y de forma falsa de violar la ley. Recientemente le han declarado culpable de agredir a un agente de policía que estaba derribando una casa palestina el 22 de julio de 2007. La sentencia se dictará en julio próximo.
La suerte quiso que la demolición y la resistencia a ella fueran filmadas y difundidas en los noticiarios israelíes. Como describen las imágenes filmadas (imprescindibles de ver), Nawi, el hombre con la cazadora verde, no sólo protesta valientemente por la demolición sino que después de que el bulldozer destruya los edificios, dice a los policías de frontera lo que piensa de sus acciones. Sentado y esposado dentro de un vehículo militar después de su arresto, exclama: "Sí, yo también fui soldado pero no destruía casas… Lo único que quedará aquí es odio..."
El caso de Nawi no es solo su caso. Es también el de Israel y la sociedad israelí, aunque sólo fuera porque uno puede aprender mucho acerca de un país por la manera en que trata a sus activistas en favor de la democracia y los derechos humanos.
VEAN EL VIDEO http://www.supportezra.net/
Para apoyar a Ezra, escriba por favor una carta o un email a la Israeli embassy in your country, (lista de las embajadas israelíes) y mándenos una copia a email:support.ezra@gmail.com
Recibido el 7 de mayo de 2009. Traducción del inglés: Yolanda Rouiller, MdN

des de Colombia.

De Dones de Negre ens fan arribar aquest comunicat de la Ruta Pacífica de las Mujeres.
"La Ruta Pacífica exige el respeto a la vida de las mujeres que trabajan por los derechos humanos y la justa causa de los pueblos indígenas en Colombia.
Ruta Pacífica de las Mujeres

“Las mujeres no parimos hijos e hijas para la guerra”
Bogotá, 13 de mayo de 2009. – Una vez más se evidencia la degradación del conflicto armado en Colombia. Luego de enfrentar la muerte de su padre hace sólo cinco meses y las constantes amenazas de vida contra su madre, la niña indígena Mayerli Alejandra Legarda Quilcué es el objetivo militar de actores armados en el Cauca.
Si us interessa, aneu a l'enllaç

dijous, 14 de maig del 2009

Per Recordar ...

Unas cuantas frases que, muy posiblemente, solo entenderán los que hayan viajado a Blanes...

Las pondré en orden cronológico ...

- Voy a ligar con una Blanesiana, to "wapa", pero "wapa", "wapa". ( Iván "El tó wapo").
- ( A Nico)- Tú que vas a ser viejo!! ¿No ves que llevas vaqueros ? Y arremangaos!! ( Iván y Adri)
- ( Obra de teatro. Chica apunto de suicidarse)
Adri: !Aún podemos tener el último¡
chica: ¿Qué?
Adri: Que aún podemos tener el último.
chica: ¿Sí? ! Estamos salvados¡
(Adri sex machine)
- ( a Inés por teléfono. Paseo marítimo, muchas palmeras, muchas gente por todos lados)- Es imposible que no nos veas, estoy en una palmera¡ ! Esto está to petao de gente¡ ( Laura GPS)
- Iván lleva dos años pintándose los ojos... ( Sara mira de cerca a Iván y dice: ) ¿Sí?!! A ver ...
( Sara ve a muchos hombres maquillados por la calle, es muy normal ...)
- Hola soy Patri. ( Patri I la conquistadora)
- Bailas? ( chico conquistado) Sí, aquí. ( Patri)
- Pau: ¿Me das queso?
Patri: No.
Pau: Si de verdad eres mi amiga ... ( Pau " Todo un verdadero amigo ")
- ( Paseo marítimo, cada 5 metros hay una heladería) - ¿ Dónde habéis comprado ese helado?
Ahí en la heladería.
Es que está muy mal indicado. ( Sara López " no tiene pérdida").
- ( Tapa en la que se oye mucha agua) - ¿ Qué hay ahí?
¿ Água? ---------- ( Adri " Agua para todos")
- ¡ Ahí tú rápido! ( al director que tardaba mucho en salir) - ( Adri "velociman")
- A mí los animales siempre me mean.- ( Alba " especialista en análisis de orina en el zoo" )
- ( Inés enfadada)- ¿Qué te pasa? ¿ Te encuentras mal? ¿ quieres un ESFERALGÁN? es de limón... ( Sara " Rata de laboratorio" )
- Vamos ha hacernos una foto. Nos ponemos chico - chica- chico- chica, ¡ Yo hago de chica! ( Alba " hermafrodita" )
- ( Nico pregunta por la medicación que nos llevamos al viaje)
Yo me necesito medicar por la Vigorexia. ( Iván " Musculman")
¿Vizcorexia? ¿ que es eso? ( Sara la suele tomar como colirio para los ojos)
- ( Muy convencida) Patricia Sal!!!!!! Patriiiiciiiiaaaa sal!!! ( mira a las personas de dentro de la habitación) ¿Está Patricia? ( Belén " Con la verdad por delante").
- Tendremos el cd en un año, pero ¿ un año de año o un año año? ( Sara L. " movimiento de traslación")
- ¿Te ha gustado alguien del grupo?
Sí, Aroa. ( Sara L. " definiendo su identidad sexual").
- ¿ A tí, como te gusta que te hagan las cosas? rápido, lento... rápido, rápido, lento... ( Estefi " Dale cañaaaaaaaaaaaaaa")
- Estefi, me representas a un pingüino. ( Carol " Pues vaya pedazo de pingüino")
- ¡ Ei! ¡ Me la has metido ... el dedo en el ojo! ( Estefi " aprndo a conjugar con Los teletubbies")
- A ese le falta un summer. ( Pau " tó winter")
-( A estefi) Grita más, como en el escenario, que no te siento !! ( Sara L. " Abuelooooooooooo?! Te has puesto el sonotone??????!!!!! ")
- ( La comida no era lo mejor del viaje)
adri: Creo que he engordado en estos 3 días...
Iván: Eso es porque te has hinchado a comer. ¿Tú de normal que comes? ¿ Nada?
( Adri " con unos kilitos de más")
- Estaba Sara López y yo, o sea, que yo soy Sara López. ( "¿ Problemas de identidad?")
- Profesora, ¿ no se pueden parar las agujas del reloj? ( Juanma " El sueño de una noche de Blanes" en la 102)

Y aquí acaba esta selección. Hay alguna más pero la censura ha sido la menos posible. Ya os las paso.

Un beso Blanesianos.

Tamara

dimarts, 12 de maig del 2009

Blanes en moooltes imatges...

Sols els d'Amoraescena soportareu aquestes fotos!!! Són un bon grapat, una bona crònica tant de nosaltres com d'altres obres i altres paisatges,
Continuen arribant notícies de Gaza, on la guerra ja no és a les notícies. Continuen arribant correus i missatges que demanen la visibilització del conflicte. Ací teniu una d'eixes peticions, "el curt documental "Nablus Humanitarian Army" que es va enregistrar mentre treballaven amb l'ISM a aquesta ciutat de Cisjordània... podreu vore els efectes de l'ocupació militar israeliana en la vida quotidiana dels palestins (controls militars, ocupació de cases, incursions i tocs de queda...) "

La mort d'Hemon.


Encara que parega mentida, que ja hem "estrenat" a Blanes, continuem elaborant la nostra proposta. com que la mort d'Hemon no quedava clara, vam haver d'improvisar una nova escena al tren cap a Barcelona. La rposta ens la va donar, de nou, Maria Zambrano. De les seues bellíssimes paraules -encara que també dures- vam decidir-nos per aquestes. Les diu l'Harpia, personatge que incorpora Zambrano i que representa ací a la mort. Vegem què opineu.

Entra
L' Harpia (a Antígona, agenollada en terra i encollida): Si hi hagueren déus...Encara que no em mires, jo sé que em somies... Ets tu el somni d’algú? Fores el d’Hemon, però ara és mort. Va vindre darrere tu, et va seguir fins aquesta cova, però no el van deixar passar. Ell mateix es va donar mort amb l’espasa de son pare, Creont, per anar a trobar-te. I mentrestant tu, ací, viva.
Ara plores? Massa tard. Tu t’inventares esta història. Una paraula teua, sols una, i ja estava. O haver-te callat i haver plorat, com fan les dones. Ell ho estava desitjant, després de tot Creont és un home, i els homes són homes sempre. Però no volgueres donar-te a ningú, i per això baixares ací, a la teua tomba, a soles, sense espòs ni amics. Què no saps que eixa intel.ligència teua, per a una dona, és un càstig? Ella ha estat la teua condemna. I pensa que no ha estat la teua vida la que dónes per la veritat i la justícia. Dónes el teu amor. Hemon ha estat sempre la teua ombra.

dilluns, 11 de maig del 2009

seguim treballant


No tot s'acaba en Blanes. És cert que hem fet l'estrena, una estrena que era més bé una super-assaig general. Encara ens falten un parell d'escenes i treballar allò que ja està clar.
Per això, i perquè les coses no estan per emmudir, Jesús Delegido ens ha passat aquesta fotografia, feta a Colombia, per recordar-nos que hem de continuar endavant.

Vora la mar amiga...

Ja hem tornat de Blanes, de la XVI edició de la Mostra de Teatre. Com és habitual, ens hem sentit acollides i estimades, hem vist moolt de teatre fet per adolescents, hem vist com alguns d'ells han crescut, com nosaltres.
Moltes gràcies.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Visita de Valentí


Aquests dies -ahir i hui-, estem disfrutant de la presència d'altres persones al taller. Ahir vingué Jano, ex membre del grup, i ens va aportar algunes consideracions i reflexions. Hui ha estat el Valentí. Com sempre, ens aporta una mirada màgica, "espectacular", al nostre treball. Gràcies a tots dos.

dimarts, 21 d’abril del 2009

treballem i treballarem

Dues imatges, dues propostes escenogràfiques,
dues propostes.
Encara que no són les imatges que nosaltres tenim al cap i que mostrarem, sí poden "recrear" el nostre imaginari. La imatge d'Antígona la tenim clara, però el soterrament d'Etíocles ho tenim més abstracte, no som conscients encara del que suposa -o suposaria a l'antiga Grècia. Cal que en repensem.


wislawa szymborska

Vietnam

Mujer, ¿cómo te llamas? -No sé.
¿Cuándo naciste, de dónde eres? -No sé.
¿Por qué cavaste esta madriguera? -No sé.
¿Desde cuándo te escondes? -No sé.
¿Por qué me mordiste el dedo cordial? -No sé.
¿Sabes que no te vamos a hacer nada? -No sé.
¿A favor de quién estás? -No sé.
Estamos en guerra, tienes que elegir. -No sé.
¿Existe todavía tu aldea? -No sé.
¿Éstos son tus hijos? -Sí.

dimecres, 8 d’abril del 2009

últim assaig abans de Pasqua... què verds estem!

Quines coses quan ningú us veu!!!



Un plaer comptar amb Samuel!

Bones vacances. Descanseu i memoritzeu els vostres personatges!

dimarts, 7 d’abril del 2009

Tres Dones Ploren

"Ahir al transport públic vaig veure les mateixes expressions per triplicat; tres dones que ploraven. Una a l'autobús, una altra al ferrocarril, una altra a l'andana del metro.Tenien formes diferents de contenir-se, perquè per descomptat no ploraven lliurement. Tenien tres maneres diferents de contenir les llàgrimes a les parpelles, els rostres compungits amb perquès ben distints:

La Carmen encreuava els braços i s'aferrava a un mocador de paper, quan li punyia el sentiment. Els seus ulls grans i obscurs, i la seva pell fina i bruna pròpia dels qui als quaranta hi guarden brins de joventut, contrastant amb el blanc que es col·locava davant de la boca, just per sota el nas. El seu cos taciturn al seient gris de l'autobus, les espatlles un pèl encongides: un gest de recolliment, pels pensaments que l'assotaven.

La Belen va caure a la poltrona granat del ferrocarril, com qualsevol altre de nosaltres. Després, va deixar caure el cap enrera fins al semitancat que separa l'espai dels seients. Així es va quedar, i quan m'hi vaig fixar, els ulls li brillaven d'alguna cosa semblant a l'enyor, d'alguna cosa que s'havia escolat poc a poc des del cap vinclat fins al moment present. Quelcom que podríem anomenar records. Tal com va arribar, tampoc la vaig veure marxar.

La Raquel va sortir esperitada quan les portes del metro havien obert. Totes dues ens dirigíem a la sortida, a la dreta de l'andana, però per un gest natural vaig mirar a l'esquerra, en treure el primer peu del vagó. De l'altra porta en sortia, com un lleó mal alimentat, l'ombra d'alguna persona que ja havia passat, que Raquel perseguia. L'emmarcaven uns cabells negres amb un serrell sever: els ulls per sota, igual de negres, i el nas li envermellia a cada pas. Estava esperant a sortir del tren per explotar."

Aquest text l´he trobat nose exactament a ón, però m´ha agradat molt.
Per qué plora una Dona? Totes les dones tenen les seues própies guerres que lliurar, totes aquestes dones ploren per aquelles dones que no ho poden fer.

dissabte, 4 d’abril del 2009

Documental

Feu una mirada a aquest enllaç
http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article236
"El genocidi franquista a València"
El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista.

Ciutadans: la guerra ha acabat.



Ciutadans:

En el dia d'avui, vençut i desarmat l'exèrcit enemic, s'ha acabat la guerra. Creont, nou rei del nostre poble, proclama:
Que a Etèocles, mort per combatre
per l'alliberament d' aquesta ciutat, se li sepulte amb tots els honors i rituals dignes del seu rang.
Qua a Polinices, germà i enemic nostre, que volgué arrasar la terra dels seus pares, que ningú no li honore amb tomba, ni li plore, sinó que el deixen insepult exposat a les feres.
Qui transgredisca aquesta voluntat ho pagarà amb la seua vida.
Visca el rei.


Així, més o menys, restaria el part de guerra de la primera escena.

S'accepten suggerències...

dilluns, 30 de març del 2009

Per a no oblidar-

Encara ens queda molta feina per fer: perfilar personatges, definir temps i espais... i eleborar definitivament el discurs de Creont quan va finalitzar la guerra.
Per orientar-nos i recordar:

http://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

dissabte, 28 de març del 2009

Per al programa

Ahir vam estar treballant Tamara i jo: ens calia un resum per poder explicar la resta del món -a Blanes, al Grancielo...- el nostre treball. I va ser el que ens va eixir:


No vaig nàixer per a l’odi, sinó per a l’amor”.
Les paraules d’Antígona ens porten imatges de morts i guerres, guerres, morts i dones que ploren guerres. Dones que ploren i alcen el cap, dones que lluiten, dones que estimen. Mares, filles, germanes, dones. Fortes, febles, tendres, transgressores, conformistes, submises i insubmises... Dones.
I memòria. Per a recordar els morts de tantes guerres. Perquè recordar-los evitarà noves guerres.
Però Antígona, bàsicament, ens parla d’amor, d’esperança, de solidaritat i de justícia. I és aquesta l’Antígona que us volem proposar.
I ací teniu la foto "oficial" .
Aquesta Joa és una artista, no?



(fotografia: Joa Díez)

dijous, 26 de març del 2009

Iniciant el camí de Blanes

I vosaltres direu, què té a veure Blanes amb aquestes fotos? Ja sabeu que necessitem una foto grupal per l'organització de la Mostra -tot i que crec que no arribarem a temps- i la nostra estimada Joa ja ens està posant les piles!!!

divendres, 20 de març del 2009

Texts per la representació.

La coneixeu? Va guanyar el premi Nobel de literatura 1996!
Wislawa Szymborska

Final i principi.(fragment)
Després de cada guerra
algú ha de netejar.
No s'ordenen a soles les coses,
dic jo.
Algú ha de llançar les escombraries
als marges dels camins
per tal que puguen passar
els carros plens de cadàvers.
Algú ha de colgar-se
entre el fang, les cendres,
els molls dels sofàs,
les estelles de cristall
i els draps sangonosos.(...)


(Traduït de Versió en castellà d'Abel A. Murcia)

dijous, 5 de març del 2009

COSES QUE DIR

Primer de tot, xics i xiques m´inspireu moltes coses, com deia Anna l´altre día, sou molt especials.
Bé, jo he estat pensant i com que estic en el cole puc escriure millor al blog.
L´escena del bombardeig es molt complicada i crec que hi ha molt poc d´espai escénic, jo propose que la gent comence a eixir del públic quan escolten les sirenes, hi ha més espai per recórer i per sentir la gent.
Eixa adrenalina que es dispara quan actues davant d´un públic es pot aprofitar per fer sentir alló que volem transmetre.
Una altra proposta però aquesta vegada de música. Per a la escena de Antígona i el seu germà mort, la cançò Campanades a Morts ( que m´encanta) i que pot aportar una sensació molt forta al públic. La lletra es .... .... .... no tinc paraules.
I per últim, vaig veure una escena de maltractament en la que eixien 2 dones amb una tela roja una estaba nugada i l´altra tiraba d´ella, havía un enfrontament tirant de la tela fins que la dona que estaba nugada cau a terra.
Em vaig imaginar en eixe moment a Antígona o a Ismene lluitant contra les forces. A Antígona contra Creont i les seues lleis o a Ismene en mig de la tela sense saber que fer.
Bé xics i xiquest fins açí les meues propostes.
Una abraçada molt gran.
Tamara

Escena 1. Taller 4 març.

(no tot és, però patir, eh?
(abraçada col.lectiva del dia 3. Energia pura!)

Hem portat una setmana dura. Exàmens, vaga d'alumnes, final de trimestre i indicis de Falles. Tot i això, ens poder sentir satisfetes del treball. Hem intentat fixar la primera escena... però ens resulta tan complicat... Intentem imaginar-nos en una situació de guerra: sonen les sirenes -eixim al carrer, què passa?-, passen els avions i ens llancen bombes -on vaig, on em refugie, què hem fet?-.


Però no. No ens ho podem imaginar. AFORTUNADAMENT! Hem de reinventar la situació, tornar enrere en la proposta i treballar des de la corporeïtat, des de la respiració. Intentar no "fer cara de ", sinó respirar "com si". A través d'aquesta respiració podrem aconseguir que el nostre públic puga entendre alguna cosa del que volem dir-li.


I sí, és molt difícil. Tenim pocs anys, moltes ganes de riure i jugar... i una guerra... I mort, i sang. Però sabem que hi ha també, a moltes parts del món -moltes-, que hi ha, dic, molts adolescents com nosaltres amb ganes de riure i de viure que veuen com volen les bombes pels seus caps. Per això, nosaltres que podem, hem de fer-los visibles.

diumenge, 1 de març del 2009

Des de colombia ens arriben les veus de les dones per la pau. En aquest cas, Antígona, de Patrícia Ariza i el seu grup La Candelaria. Dona i "teatrista"

"Hoy, en pleno siglo XXI, Antígona se coloca de nuevo como una piedra en el zapato porque regresa desde “las cuevas de aves de colmillos afilados” adonde fue confinada por el rey tirano, a interrogarnos sobre las leyes que no están escritas pero que no pueden ser borradas, porque son las leyes del vínculo y del afecto. Ella, Antígona, mujer, joven y rebelde, “la de los menudos pies”, princesa y mendiga, en esta visión dramatúrgica de Patricia Ariza regresa para, desde su enrancia fecunda, indagar sobre el destino de la Justicia"

"Cuando Patricia Ariza estuvo en el Urabá, unas mujeres le contaron que no podían enterrar a sus hombres, víctimas de la guerra en ese lugar de Colombia. De inmediato, asemejó tal situación con el mito de Antígona, a quien castigaron al encierro por romper la ley del rey Creonte, que prohibía sepultar a los muertos en combate.
Eso llevó a Patricia a obsesionarse con la obra"

Aquests dies Patrícia Ariza, una altra de les actrius/directores que s'enamoren d'Antígona, està sent investigada per subversiva. Des d'Amoraescena us invitem a llegir les seues paraules.


"Yo, Patricia Ariza, luego de leer el artículo de El Espectador del día 21 de Diciembre (2008), en la página judicial, donde se refieren a un expediente policial según el cuál yo podría estar usando el arte para la subversión, quiero expresar a la opinión pública, pero sobre todo a mis amigos y amigas, que estoy asombrada de semejante montaje tan mentiroso como infame.

Reitero que soy artista, dramaturga, miembro del Polo Democrático Alternativo y del movimiento Social de Mujeres.

Que hago parte de la oposición y ejerzo con alegría el derecho inalienable a crear en el arte colectivamente y de manera solitaria en la poesía.

Que no me avergüenzo de haber sido hippy y nadaista porque hacía parte de dos importantes movimientos libertarios y culturales.

Que he celebrado la vida y a la vez ejercido el derecho a no estar de acuerdo.

Que nada ni nadie me hará renunciar a ese derecho porque en él reside el sentido mismo de la existencia.

Que estoy en desacuerdo con este gobierno porque lo considero autoritario como el que más.

Que lucho por el Intercambio Humanitario, aunque no le guste al presidente y que suscribí con las otras y los otros Colombianos por la Paz, el comunicado por el acuerdo humanitario y la liberación de secuestrados.

Agradezco a todas las personas, artistas, científicos y académicos, a las instituciones culturales, a los grupos de teatro y a mi familia, las valerosas, afectuosas y copiosas manifestaciones de reconocimiento, afecto y solidaridad.

Gracias a esos mensajes mantengo el ánimo y la convicción en lo que creo, intactos.

PATRICIA ARIZA"


Més informació:





divendres, 27 de febrer del 2009

El Grancielo ens acull!


Tenim una bona notícia: l'espai de dansa Grancielo ens ha invitat a estrenar la nostra Antígona a la seua sala. Comptarem amb la col.laboració de Salva Creus, amic nostre i tècnic de la sala, per crear-nos un espai visual i sonor màgic, i amb Cristina Cabo com magnífica hostessa.


Per anar fent boca, no deixeu de visitar el seu espai -imatges i música bellíssimes- i ací us deixe l'agenda trimestral.

Ah! i aneu reservant-vos l'últim cap de setmana de maig!!!

dijous, 26 de febrer del 2009

Recolzant Carme Teatre

Carme Teatre ens fa arribar aquest escrit:

"Como ya sabéis, la Sala Carme Teatre, debido a su ubicación en una zona afectada por el Plan RIVA, ha estado siempre expuesta a los avatares que este plan pudiera suscitar.
En el momento presente, después que ha sido designado el Agente Urbanizador (Constructor) encargado de la ejecución del PEPRI que nos afecta, hemos sabido que en los planes de realojo de dicho Agente, no solo no se nos menciona como personas físicas o jurídicas, sino que ni siquiera se establece plan de realojo para la actividad que se desarrolla en el número 12 de la C/ Gutenberg, que nosotros ocupamos y que destinamos, como sabéis, a la exhibición de espectáculos teatrales y de danza desde hace ya 14 años.
Por este hecho, en su momento presentamos junto a otros vecinos, una alegación ante el Ayuntamiento, para que se contemple y se cumpla el realojo de los afectados y naturalmente de nuestra actividad como Sala de Exhibición Teatral.
Como quiera que el Ayuntamiento ha abierto un nuevo plazo de alegaciones, agradeciéndoos la atención que siempre nos habéis prestado, os pedimos que una vez más nos apoyéis y presentéis también vosotros una alegación, cuyo borrador os enviamos en un adjunto y que en ningún caso supone un compromiso por vuestra parte, ni prejuicio alguno, ya que cualquier ciudadano puede presentar alegación ante cualquier proyecto del Ayuntamiento. (Siento mucho que sea tan larga y haya tanto lenguaje burocrático y legal, pero parece que debe de ser así y ha sido revisada por los abogados que llevan nuestro caso.)
Para que podamos presentar las alegaciones, dentro de un plazo que finaliza el 9 de Marzo, debéis rellenar los espacios personales que en el documento adjunto os enviamos y devolvérnoslo por carta, lo más pronto posible, a nuestra dirección en C/ Gutenberg 12. CP 46003 Valencia. Nosotros la presentaremos en el Ayuntamiento. No puede ser por “mail” porque necesita vuestra firma, lo que entorpece un poco la rápida transmisión de documentos y lo hace más incómodo.
Por favor, haced extensible esta petición a todos aquellos que podáis.
Muchas gracias.
Juntos lo conseguiremos.
Un abrazo
Aurelio Delgado Claros
Director de la Sala Carme Teatre "

El document el tenim nosaltres. Qui vulga signar-ho, busqueu-nos, trobe que cal, que mereix la pena, o que es pose en contacte amb Carme Teatre.
Podeu trobar més informació
Levante: sobre aquesta notícia.
Premis de l'Associació d'Actors 2008 a Carme Teatre
Més accions:
http://elgritocapicua.blogspot.com/2009/02/salvemos-la-sala-carme-teatre.html

dimecres, 25 de febrer del 2009

al tall! Preparant les primeres escenes.

Hui hem treballat el moviment en l'espai, un poc les caigudes a terra i com alçar-nos sense fer esforç. Després hem treballat els portés sobretot el del grup d'Adrián. I per acabar s'hem quedat Juan, Héctor, Adrián i Iván i hem treballat els seus personatges. S'ha passat Tamara que m'ha ajudat al començament de la sessió.
Hem vist a l'ordinador aquests dos vídeos (no sé si m'he passat perquè les imatges són prou fortes, ho he avisat). Però després de vore-les crec que han quedat prou reflectits amb elles i la part del bombardeig pot quedar molt bé amb els desplaçaments i les oscil.lacions.
(Enviat per Nico, 25 de febrer)
Ahir (24 de febrer) el treball fou d'anàlisi "dramàtica" de l'Antígona de Carme Teatre: el text i el silenci -la part blanca del full, com ens deia un dia Valentí-, el vestuari i els seu significat. Els estereotips que ens havien desmuntat amb la "corporeïtat". Acabàrem amb un treball de xi-kung.

divendres, 20 de febrer del 2009

músiques

Ederlezi, Goran Bregovic

Antígona 18100-7

Ahir vam anar al teatre. Tinguérem l'oportunitat de veure Antígona en escena. ANTÍGONA 18100-7. una proposta del Carme Teatre.
No faré, des d'ací, crítica teatral, que ja l' han feta els crítics, tot i que m'ha semblat fantàstica, impressionant, emotiva; tot i que encara n'estic en ella, i al grup encara li ressonen als ulls el que va passar ahir. Ha estat la primera conversa del dia quan s'han trobat. Ha propiciat noves idees-imatges-sons-personatges. Ha posat en circulació el treball que venim fent des d'octubre.
No us negaré que l'obra és dura, que no pot deixar indiferents els espectadors- i pobres de nosaltres si quan veiem esta mena de teatre no ens commovem!!!. – però al grup hi ha alumnes-actor-actrius de 13, 14 anys. I que a l'eixida ells diguen que els ha agradat , i ho conten als i les companyes, i que n'estiguen commoguts encara... és molt important. Indica que els seus caps estan en marxa. Que se'ls heu posat en marxa.
Vull agrair públicament, i molt, a tot l'equip de Carme Teatre que malgrat l'esgotament es quedaren a xerrar amb nosaltres. No sabeu com va ser d'important per ells i elles la possibilitat de posar en marxa eix feet-back que ens oferíreu. Escoltar les veus del director, Aureli, del productor, Raúl, de Maribel, eixa Ismene forta, de Domingo i de Ricardo, “el cor”. Donàreu respostes a dubtes que encara que no formularen en veu alta teníem als seus caps, els mostràreu una altra manera de fer teatre diferent a la que estan acostumats. Parlàreu, i escoltaren de vosaltres, conceptes com CATARSI, PODER, TREBALL ACTORAL, PORS, INVESTIGACIÓ-ACCIÓ, COMPROMÍS. Mostràreu camins per on transitar. Com Antígona ens mostra.
Gràcies, de nou.
Podeu veure les fotos

al Carme teatre

dijous, 19 de febrer del 2009

La tumba de Antígona, les belles paraules de Maria Zambrano

Si l'hagueres vist, germana. Estava sobre una roca, roja de la seua sang, la sang feta ja pedra, i jo vaig vessar molta aigua, tota la que vaig poder sobre ella, per llavar-la, a ella, a la sang, i que correra. Perquè la sang no s'ha de quedar dura com una pedra. No, que córrega com allò que és la sang: una font, un rierol que la terra s'engolix...La sang no és per quedar-se feta pedra, atraient els ocells de mal auguri que venen a tenyir-se els becs. La sang, així, du sang, crida sang perquè té set, la sang morta té set i després venen les condemnes, més morts, encara més en una processó sense fi. Vaig vessar aigua, tota la que vaig poder, per calmar la seua set i que correra viva fins que s'amerara la terra. Perquè la terra després brolla, que la sang vol brotar. Brolla en una font ... la Terra ho arregla tot, ho distribueix tot. Bo, vull aquestes coses, si la deixen. Però no la deixen, no. No la deixen mai ells, els qui manen. La deixaran alguna vegada que faça el seu treball en pau? Li sostraeuen els morts, o se'ls lleven amb una maledicció nugada al coll. I després, em veus ací? Li llancen criatures vives, vives com ho estic jo, més viva que mai, vivent de veritat.
Però escolta, germana, tu que estàs encara allà dalt, em diràs quan la pelussa de la primavera neix sobre aquesta tomba? Dis-me, quan nasca alguna cosa, digues-me que m'ho vindràs a dir?

dimecres, 18 de febrer del 2009

Emocionar i emocionar-nos

Només arribar a casa em trobe en la necessitat d'escriure. Moltes coses van passant, totes molt ràpides. La troballa -per fi, després de moltes voltes, del text de Maria Zambrano La tumba de Antígona, la incorporació al nostre text dramàtic d'algunes de les seues paraules -bellíssimes...- i dos dies intensos de tallers.
Ahir vàrem començar amb la intenció de treballar veu, això que al grup li resulta tan avorrit. Ja sabeu: en cercle, respirar, vibrar, percudir, vocalitzar, ... Volíem, també preparar la visita de Valentí per tal que pogués entendre una mica el treball que havíem fet fins ara. Però acabàrem fent un taller d'abraçades. Ja sabeu. Aquest taller ens permet treballar conceptes teatrals com la mirada, l'espai, -intern i extern-, i personals -afectivitat, contacte (“con-tacte”), respecte -dels límits propis i de l'altre/a... Per últim, una roda col.lectiva que ens va permetre conéixer-nos millor. Sonaren paraules com energia, relaxació, perdó, força, intuïció, atenció, alegria.....
Hui la sessió ha estat dura, densa i forta. Ha començat amb un soroll de guerra i ha acabat amb una ritual de mort, d'acomiadament. Heavi, no? Hem pogut presentar només unes poques escenes, sobre les quals encara ens queda molt de treball però s'ha pogut veure això que caracteritza Amoraescena: emoció. Gràcies.

dijous, 12 de febrer del 2009

La rebel·lió dels límits.

Ahir vaig anar a la presentació del llibre La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión, de Carlos Alberto Ruiz Socha, organitzada pel Fòrum per la memòria
I de nou Antígona. Des de les ponències, imatges de dones que ploren els seus morts, xifres aterradores de morts i desapareguts a Colombia, paraules com paramilitars, insurgències, rebel.lió, terrorismes, segrests, terrorismes d'estat, límits, estatut del rebel, ... Drets Humans. i Antígona.
" Por ello la fidelidad con y desde los sujetos populares negados nos compele optar de modo urgente no por la fatalidad del sufrimiento sino por el bienestar de los más y del planeta, en pos de relaciones sociales. La opción ética y política se expresa así a partir de lo negado, apostando de manera radical por el reconocimiento de los derechos que son violados por los dictados y resultados de una racionalidad vencedora, que tras su aparente omnipotencia esconde carencias sustanciales. "
I una frase: "Avui, la rebel·lió és rebel·lió dels límits. La rebel·lió en si mateixa és un límit". I per Antigona, rebel com opció moral i ètica, el límit va ser la mort.

dimecres, 11 de febrer del 2009

I vaig arribar ...


Ahir vaig arribar després de molt de temps a una part de la sessió, que Anna em va deixar dirigir un poquet.
Començàrem a treballar al voltant d´alguns jocs d´improvisació: intentàrem treballar la por, i situacions de la vida quotidiana con una visita al museu o el ser tenders en el mercat. Alló que es pretenia treballar era la capacitat d´interactuar en un grup sense desviar -se d´allò que és purament interpretació.

Després vàrem intentar improvisar amb una cadira, però poc a poc el grup es va anar desfent i vàrem acabar la sessió ( coses d´acadèmies) jeje.

una abraçada a tots.

i parlant de memòria. ..

Us vaig prometre un foto col.lectiva. Hi som quasi totes ... i tots, que després s'enfaden.

"El gesto de la memoria"

Al taller d'ahir (esta setmana hem treballat dos dies, no us penseu)vaig llegir algunes de les frases de l'entrevista que teniu al post anterior. Algunes parauales són màgiques, i no podem deixar d'apuntar-les ací:

Pel que fa a la vigència històrica d'Antígona, respon Miguel Rubio:

"El tema de los derechos humanos es problema fundamental en el Perú. (... )y el hecho de montar Antígona (...) tiene que ver con eso, tiene que ver con el tiempo que se viene y tiene que ver justamente con plantear, poner sobre la mesa el tema de los derechos humanos, pero ponerlo de una manera preventiva. Como que nos hemos cansado también de llorar por aquello que pasó, por denunciar la muerte. Creo que ahora hacer política pasa por hacer conciencia ciudadana también, pasa por gestos muchos mas pequeños. Y dentro de estos gestos creo que este gesto de la memoria, el gesto de recordar, de repetir, es muy importante."

dimarts, 10 de febrer del 2009

Per la memòria.

Ens han fet arribar aquesta convocatòria, feta pel
FòrumperlamemòriaPV.
Presentació del llibre sobre Colòmbia: "La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión"
( Ediciones desde bajo, Bogotà, juny del 2008)

Dimecres 11 de Febrer del 2009, 19:30 h. Al Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, carrer Sant Ferran, 12. 46001 València
Hi Intervindran:
José Antonio Antón, Entrepobles País Valencià
Empar Salvador, Fòrum per la Memòria del País Valencià
Emilia Bolinches, Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia
Carlos Alberto Ruiz Socha, autor de llibre.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Teresa Ralli i el projecte Yuyachkani, Antígona ens parla des del Perú

Quan el teu treball t'apassiona i a més, et proporciona la possibilitat de trobar-te amb persones igualment apassionades i apassionants, et poden passar coses com aquestes, passar un dissabte tancada a l'Octubre i compartir conversa i café.
D'aquesta conversa, la Laura Borràs, professora de Literatura a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), i ponent de la trobada, em va recomanar que fes una ullada l'Antígona de Teresa Ralli.
I ací em teniu, de nou de recerca.Us adjunte un petit fragment de l'entrevista a Miguel Rubio, director del projecte, i Teresa Ralli:

Cuales son los materiales, fuentes para este proyecto Antígona?. En primer lugar yo creo que el más importante es la situación de guerra que vivió el Perú, la guerra interna que dejó como saldo 25,000 muertos de los cuales entre 3 y 5,000 son desaparecidos. Los medios de comunicación nos saturaban cada noche con imágenes de madres, esposas, mujeres, hermanas buscando el cuerpo de sus hijos. En el mundo andino el acto de enterramiento es muy importante, tan importante que cuando no se encuentra el cuerpo se velan las ropas. Se ponen las ropas en una mesa o en el suelo con algo de comida. Se ponen las ropas del difunto y se hace ese velorio simbólico porque es importante encontrar el cuerpo. Dicen los cuentos, dicen las historias, que los condenados --se les llama así a aquellos que no encuentran sus cuerpo para darles sepultura-- vagan sin descanso y al vagar sin descanso se le cansan los pies. Es como una transitar permanente para estos vagabundos que están buscando el descanso.

Per llegir-lo complet, aneu ací

dijous, 5 de febrer del 2009

Escena 12

Ahir vam estar treballant sobre la quarta (!!!) proposta de text. Ens acompanyaren Jesús i Nicolàs, i encara que també esperàvem a Xaro, estava malalta i no va poder venir. Intentàrem passar el text tota d'una, però no ens vam eixir, encara que no ens va faltar molt. Ja sabeu que encara estan per definir un parell d'escenes, ... i espere el vostre treball.
Us propose aquest fragment de l'escena XII, on Antígona, ja a la cova, es troba amb el fantasma/esperit -ja veurem com fer per donar tensió i no riure a l'escena- dels seus dos germans. Aquest text ha estat una adaptació -deconstrucció, com diria el Valentí-, de l'Espriu.


Etèocles: Has vist Polinices?

Antígona: Sí. És mort, com tu.

Etèocles: Has comés un crim contra la ciutat. Ho ha dit Creont.

Antígona: Què ha estat la vostra guerra?

Etèocles: T'has passat a l'enemic.

Antígona: He soterrat el meu germà.

Etèocles: Tota Tebes sap que l'has traïda.. pausa llarga que estic cansat!

Antígona: Petit germà... recordes? Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran i sempre temia que jugant t'ofegares. Pausa Ja et barallaves amb Polinices.

Etèocles: Ell tenia la culpa, tu, però, l'estimaves més a ell.

Antígona: He estimat igualment els dos.

Etèocles: Estimaves més Polinices.

Antígona: Era el petit... Us va perdre l'ambició. Us dominava, i a tu més que a ell.

Etèocles: M'acuses i el defenses. L'estimes més, no ho negues.

Antígona: No havíeu de regnar un any l'un i un any l'altre? Vas respectar tu el pacte?

Etèocles: Si ho dius així... (apaga el llum i desapareix)

Antígona: Era inútil suplicar a favor de la pau...

diumenge, 1 de febrer del 2009

Us adjunte uns fragments una carta escrita per Rina Nissim el 18 de gener a Ginebra. Me l'ha feta arribar Xaro, des de Dones de Negre:
A mi familia israelí
Destrozada y horrorizada a causa de esta guerra de Gaza, que está siendo apoyada todavía por el 90% de los israelíes, incluida mi propia familia, os escribo estas líneas.
El número de víctimas palestinas que se ha producido hasta el día de hoy asciende a 1200, entre las que se incluyen niños, niñas y mujeres, así como millares de heridos, frente a las del lado israelí que han sido 10 militares y tres civiles.
Estamos convirtiendo a nuestros hijos en criminales de guerra, enviándoles a luchar contra Hamás en medio de una población civil, que se halla en un gigantesco campo de refugiados de donde no se puede huir. Desde luego que los milicianos de Hamás, son también criminales de guerra al esconderse entre las gentes.
(...)
Creer que así se puede acabar con los disparos de los cohetes o destruir a Hamás es un mito. Yo no pienso, sinceramente, que se vaya a resolver este conflicto por la vía de la violencia; más bien al contrario, estamos fabricando otra generación llena de odio. El odio de todos nuestros vecinos incrementa el riesgo de conflicto y de lanzamiento de bombas sobre Israel. Incluso si se debilita Hamás, los demás se radicalizan. Para mí, Israel camina hacia su perdición en su obstinación con el sueño del Gran Israel y de un país sólo para los judíos. Los árabes serán siempre más numerosos y el conflicto traerá un día nuestro fin.
Yo no quiero permanecer en silencio, por eso me manifiesto en la calle todas las semanas y con mayor frecuencia desde que se ha desencadenado esta guerra, no solamente para defender la paz y el fin de las hostilidades, sino también para que se produzca el fin de la ocupación, por una verdadera negociación en la cual se integre a las mujeres, para que Israel reconozca su parte de responsabilidad en el drama del 48, para que Suiza [mi país] suspenda toda colaboración con Israel. ¡Sería necesario dar una vuelta de tuerca más sobre las presiones y llamar al boicot, a las sanciones y a las desinversiones hacia Israel!
La paz es el único remedio contra el extremismo.
Rina Nissim, autora del llibre Manual de ginecología natural para mujeres
18.1.2009 en Ginebra
(Traducción del francés: Ana San Emeterio, Red de Mujeres de Negro, Santander)

Si la voleu llegir sencera, cliqueu ací. Si piques sobre la foto, ampliaràs la informació de Dones de Negre. Ah, la dona del centre és Xaro, a Jerusalem.

dilluns, 26 de gener del 2009

Mujeres de Negro por la paz desde Jerusalén


Carta de Gila Svirsky enviada per Charo Altable, des de Mujeres de Negro:


NO TENER NOTICIAS ES MALA NOTICIA


Estaba escuchando en la radio una entrevista a dos adolescentes del sur de Israel, ambos habían vivido durante varias semanas en unas condiciones intolerables, cogidos en el fuego cruzado de los adultos.


“Oh! mi familia nunca ve cadenas televisión extranjeras”, dijo uno. “No son tan exactas como las israelíes.”“Mi padre me lo prohíbe”, dice el otro. “Puede ser desmoralizante.”


Sí, ciertamente, puede ser desmoralizante. Si no ves las “cadenas extranjeras” – la CNN, la BBC o Sky News, y mucho menos al-Jazeera – no oyes la (otra) mitad de lo que está pasando. Nunca escucharás, por ejemplo, que

  • El hospital al-Quds de Gaza recibió un ataque directo ayer; o que

  • UNRWA notificó a las IDF (Fuerzas de Defensa Israelí) que un proyectil había alcanzado a uno de sus almacenes (comida, medicina y gasolina), pero que las IDF lanzó seis proyectiles más después de eso, o que

  • Algunos niños fueron encontrados encogidos en sus casas al lado de los cuerpos de sus madres o padres, probablemente después de días, ya que las ambulancias no podían llegar a ellos, a pesar de las estrictas leyes internacionales sobre el libre movimiento del cuerpo médico.

Pero los israelíes solo escuchan noticias israelíes. Así que, ¿qué me dijo mi vecino ayer?: “Israel tiene el ejercito más moral del mundo. ¿Qué otro ejército habría lanzado panfletos advirtiendo a los civiles para que se fuesen y así no ser heridos por los misiles?”

Bueno, la respuesta es: muchos países. Es una herramienta de propaganda común. Aquí va un extracto de un panfleto lanzado por los Estados Unidos en Japón durante la 2ª Guerra Mundial:

“Las armas usadas por las autoridades militares japonesas para prolongar esta guerra sin esperanza van a ser completamente destrozadas por las Fuerzas Aéreas Americanas. Sin embargo, las bombas no pueden ver, así que no sabemos dónde impactan. Como sabéis, los americanos somos gente humanitaria y no queremos herir a gente inocente. Por lo tanto, por favor evacuen estas ciudades.” http://www.ww2propaganda.eu/translat.htm
Y aquí un extracto de uno lanzado por Israel en Gaza durante estos días:

“Como respuesta a actos llevados a cabo por terroristas en su área en contra de Israel, las IDF están obligadas a responder inmediatamente y actuar en esta área. Para su propia seguridad, se le pide que abandone el área inmediatamente.” http://www.ynet.co.il/english/articles/0,7340,L-3649729,00.html
No hace falta decir que no hay ningún sitio a donde ir. Gaza es una franja estrecha (10% del tamaño de Rhode Island) densamente ocupada y con todas las fronteras cerradas a cal y canto.Pero los israelíes siguen repitiendo el mantra que remueve mi estómago: Las IDF son el ejército más moral del mundo.

A lo largo de estas horribles semanas, los reportajes más cuidadosamente documentados dentro de Israel, sobre lo que ocurre y no ocurre han sido los elaborados por organizaciones humanitarias. Puedes ver un blog (en inglés) combinado de estas organizaciones en http://gazaeng.blogspot.com/ Sabes que ha habido serios abusos de derechos humanos cuando once organizaciones se ponen a trabajar juntas en algo. B`Tselem incluso ha dado el paso sin precedente de lanzar un llamamiento para un alto el fuego [http://www.btselem.org/english/]. Se ha hecho un trabajo importante para llevar este mensaje a la sociedad israelí.

Para terminar pero no por ello menos importante, las organizaciones pacifistas continúan alzando sus voces solitarias y valientes ante la exaltación patriótica de motoristas y viandantes. Aquí está lo que escribí en mi cartel ayer: “Nos hemos convertido en nuestra peor pesadilla”. La mayoría de los que pasaban no pillaban el mensaje.

Gila Svirsky Jerusalem, 16 de enero de 2009.

Co-presidenta, B’Tselem http://www.btselem.org/English/ http://www.gilasvirsky.com/

"Activista por la paz desde hace más de 15 años, la israelí Gila Svirsky vive y escribe en Jerusalén. Ella es una de las miembros fundadoras de la Coalición de Mujeres por la Paz, un grupo formado por ocho organizaciones pacifistas de mujeres israelíes y palestinas. "La violencia me ha llevado a dedicar el total de mi vida cotidiana al conflicto..."

Per llegir algunes de les seues cartes anteriors en castellà, aneu a Women and live on Earth

diumenge, 25 de gener del 2009

Vides trencades, diaris des de Gaza.

Fragment d'un text trobat a la xarxa, del Periòdic.cat Blogs del Món

Estic cansat i deprimit. Tots ho estem. També estem enfadats. Com a civils, sentim que hem estat castigats per un crim que no hem comès. Més de 1.300 palestins han estat assassinats, prop d'un terç són nens, i aquestes xifres s'incrementaran a mesura que vagin rescatant cossos sense vida de sota de la runa. Hi ha 5.400 ferits, amputats, traumatitzats... gent que s'ha quedat sense casa. ¿Què hem fet per merèixer això?
Avui pensava que la majoria de presoners a Europa tenen més del que nosaltres tenim a Gaza. Tenen tres àpats al dia, electricitat, aigua potable, televisió... Potser ells no tinguin llibertat, però aquest és el càstig pels seus crims. Em pregunto, ¿quins crims hem comès nosaltres per ser castigats d'aquesta manera?
Necessitem temps per plorar els nostres morts, per aixecar-nos i per seguir endavant.

Necessitem líders mundials que puguin aturar tot això i que ens ajudin a reprendre les nostres vides amb dignitat.

Necessitem tots els passos a Gaza oberts perquè l'ajuda humanitària (aliments, material de construcció...) arribi a tota la gent que urgentment la necessita.

No estem demanant la Lluna, simplement volem poder anar al mercat i trobar menjar a un preu que puguem pagar, tenir aigua potable per beure, viure segurs i no dependre de l'ajuda humanitària per sobreviure. Volem tenir la possibilitat de deixar el nostre país si així ho hem decidit... Només demanem els nostres innegables drets humans.

Per llegir-lo sencer, pica ací

dijous, 22 de gener del 2009

Antígona davant Polinices

Hui, dues imatges esperançadores. Sembla que tenim aquests dies massa imatges de mort, de desolació, de destrucció, de dones i criatures que ploren guerres antigues que no entenen. Des d'Amoraescena us recordem, amb la voluntat d'acompanyar-vos en el dol, i amb el desig acaben ja, que ja hi ha prou. Amb l'esperança que un altre món, on la cura i tendresa siguen valors competitius, és possible.





Totes som Antígona


El treball d'ahir es va centrar en el text de l'escena on Antígona, tot trencant la prohibició, renta el seu germà. El text és una adaptació de l'Espriu.

Antígona renta Polinices.
Algú porta a Antígona una caixa amb encens, una gerra amb aigua, una tovallola i oli o crema(ungüent). Encén l'encens, i amb molta lentitud comença a rentar el germà. Les Antígones desdoblades:

A1. El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de la mare, que ens esperen.
A2.- Ella preferia Etèocles, però aquest cos és, tanmateix, el del seu altre fill. Jo el vestia, i el despullava, de petit, i el bressolava perquè s'adormís.
A5.- Ara avanceu junts per ribes llunyanes a través d'un mateix riu de sang.
A3.- M'agafaves les trenes i em feies mal... ,
A4.- Allunya els ocells!
A1.- La nit passa de pressa, aviat Tebes es despertarà. Ulls, ara no mireu.
A2.- Que la terra colgue els trossos.
A3.- On és la teua força, Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge, causant de baralles, mal aconsellat?
A4.- Si no purificat per les flames, que almenys la terra t'aculli, mentre et guien per la foscor els ulls de la mare.
A5.- I jo sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d'Etèocles i la teua, Polinices.

Per tal de poder-lo preparar, tot el grup es convertí en Antígones. Tothom hagué de netejar, mimar, acaronar el seu o la seua companya, com si foren la persona més important del món, com si s'hagueren d'acomiadar d'ella.

Una paraula només serviria per resumir l'emoció que ahir hi havia a la sala: TENDRESA

divendres, 16 de gener del 2009

no en el meu nom


Gràcies, Antoni.

Suggerència escènica


Encara que no té res a veure amb el post del dia, m'agradaria que féreu una mirada al videoclip d'Europa, de Mònica Naranjo. Conté algunes imatges que ens poden suggerir propostes per la representació d'Antígona. Ja em direu.

Accions urgents. Gaza 3


En Amoraescena estem una mica trasbalsades per la situació a Gaza. Qualsevol lectura o treball d'Antígona al taller es converteix en un enllaç a aquesta situació, i ens recorda d'altres: el Congo, Colombia... tantes persones en "pie de guerra".

Dimecres, mentres llegíem la proposta del text definitiu per Antígona i debatíem qüestions com les músiques o el vestuari, Xaro ens contà una petita història. Molt, molt petita. Quasi no recorde qui era qui, però em disculpareu si m'enganye en alguna cosa. Us la resumisc.


Una dona palestina (o era israeliana, Xaro?) va voler contactar, per tal d'iniciar un acostament per aturar l'odi entre els dos pobles, amb una dona israeliana. Aquesta li va dir que no, que no podia ni parlar amb cap membre del col.lectiu que havia assassinat el seu fill. La primera dona, mare també, li va mostrar la fotografia del seu fill, també assassinat, i li va regalar una rosa blanca.


Xaro, no sé si se me n'ha anat molt, però això és el que recorde. També recorde que al grup, normalment sorollós i rialler, es va fer un llarg silenci.


Adjunte també alguns enllaços per que us mantingau informades:


Gaza: la maquinaria bélica alcanza a las escuelas, des d'Educació sense Fronteres



dimecres, 14 de gener del 2009

Redes por la Paz

Us invite a visitar aquesta pàgina de Mujeres de negro.

dilluns, 12 de gener del 2009

Dones que ploren guerres: Gaza (2)


ALGUNES COSES QUE PODEM FER DAVANT LA SITUACIÓ PALESTINA

- Petició d'Amnistia Internacional:

"Israel y los Territorios Palestinos Ocupados: ¡protejan a la población civil!:
Ayúdanos a pedir a las autoridades israelíes a que pongan inmediatamente fin a los ataques desproporcionados e ilegítimos sobre la franja de Gaza, de zonas residenciales altamente pobladas, que permitan el acceso de la ayuda humanitaria y el acceso de testigos imparciales en la zona.

Per signar la petició, clica ací


(ALGUNES DE LES )Veinticinco acciones para lograr una paz con justicia
1) Estar informado/a de los acontecimientos y difundir esa información. En estas páginas se encuentra una información básica dereferencia:
http://www.btselem.org/english/Gaza_Striphttp://electronicintifada.net/v2/article4933.shtmlhttp://www.mepeace.org/forum/topics/the-true-story-behind-this-war
La verdad sobre esta guerrahttp://www.unitedforpeace.org/downloads/If%20Gaza%20falls.pdf


2) Contactar con los medios locales. Escribir cartas y tribunas de opinión a los periódicos locales. Escribir también a los organismos oficiales relacionados con la información.

4) Organizar y participar en manifestaciones ante las embajadasde Israel y Egipto, o, en su defecto, ante el parlamento, las sedes de los partidos o cualquier otro espacio convisibilidad pública (y procurar que los medios las cubran).

5) Realizar seminarios, mesas redondas, visionado dedocumentales,etc.

7) Poner una bandera palestina en la ventana.

8) Llevar un pañuelo palestino (Koufiya).

9) Llevar tiras negras en el brazo .

10) Enviar ayuda directa a Gaza mediante la agenciade NacionesUnidas UNRWA:
http://www.un.org/unrwa/

20) Preparar carteles grandes y colocarlos en las esquinas de lascalles y donde se reune la gente.


25) Dedicar un tiempo al activismo y a la paz cada día (1 hora) y pensar en otras posibles acciones distintas de estas 25.