dimarts, 27 de març de 2018

Dia Mundial del Teatre

Missatge d'Imma Colomer, actriu i directora de teatre per al Dia Mundial del teatre 2018:
"És un honor i a la vegada una feinada que agraeixo. 
S’han dit paraules molt encertades en aquests 70 anys de manifestos per celebrar el Dia mundial del Teatre. D’un any per l’altre és poc temps perquè les coses canviïn però sí que aquests escrits ajuden a reflexionar. Us explicaré un conte:
Hi havia una vegada una gran foguera en una nit freda, fosca i negra. Va haver-hi gent que el va veure aquest foc, homes i dones s’hi acostaven, nens i vells. Alguns sortien de les cabanes i també s’hi apropaven i es quedaven drets qüestionant al foc, en silenci. Primer va arribar una persona, després cinc, divuit, trenta sers humans al votant d’aquell foc. Una de les dones retira unes cendres, les toca amb les mans, se les frega, s’acarona la cara. Aquesta dona amb la cara ratllada de gris i negre udola, salta i es mou, dona voltes, aixeca els braços, balla. A poc a poc la gent s’asseu i la mira amb els ulls embadalits, observen. Cap més soroll al voltant més que el crit d’algun mussol. La gent espera, el calor del foc acompanya. La dona amb la cara grisa i negra s’atura i mira, una per una, les persones del voltant de la foguera i amb les mans les anima a udolar. Fluixet comencen a sentir-se udols profunds i cada vegada més forts i lliures fins que omplen la buidor de la nit. S’aturen i respiren. La nit no respon. La dona de la cara grisa i negra comença a parlar, tothom calla, tothom escolta, i els hi explica aquesta història:
-Hi havia una vegada una gran foguera en una nit freda, fosca i negra. Va haver-hi gent que el va veure aquest foc... Una de les dones retira unes cendres , s’acarona la cara... etc.
I vet aquí que la gent es va quedar encantada escoltant la seva pròpia història.
Aquest relat és per dir que el teatre parla de nosaltres, ens mostra el que ens passa, és per això que ens atrapa, per això ens interessa. La nit fosca i freda tots la tenim al nostre voltant. Només hem de cercar la foguera, cuidar-la, mantenir-la crepitant, agafar l’energia del foc i la llum, empoderar-nos pintant-nos la cara i treure de dins les nostres pròpies paraules.
Com revelar-se a la negror i al fred? Com encendre el foc? Com avivar-lo? Com fer sentir el udols? Com riure’ns dels nostres propis fantasmes?
Respecte als ingredients humans que fem servir quan fem teatre crec que no s’ha inventat encara res millor: un actor, un espai i algú que escolta. El teatre sobreviu, té sentit. Una part d’ell sempre comença de nou. Per això és efímer i genial a la vegada. Estem entre custodiar els valors de la civilització i experimentar a dojo, sense por. És esquizofrènic però és la nostra manera de formar part de l’evolució. Ho necessitem. Fer teatre és preguntar-se a un mateix i a la societat.
El foc del teatre avui es manté viu, amb energia emergent de les noves generacions, i la societat en gaudeix d’aquest benefici, però està amenaçat per la precarietat i la competència. El teatre en molt casos s’ha convertit en una ONG. Volem que les companyies puguin viure amb una bona entesa amb les sales, que les joves creacions puguin desenvolupar-se, que no hi hagi tants aturats en el nostre sector, que els sous s’equiparin però no a la baixa, que els organismes culturals valorin i recolzin la feina que estem fent. No al IVA retroactiu de les subvencions. En els moments durs que estem vivint de dificultats de gestió dels esdeveniments actuals podem perdre el que tenim i la capacitat de fer front a tots aquests problemes. 
La M. Aurèlia Capmany deia que “estava enamorada de la intel·ligència”, sabem que també del teatre. Desitjant que aquesta intel·ligència planegi sobre tots nosaltres,  tinguem una bona festa!

Enguany, per celebrar el 70è aniversari del International Theatre Institute (ITI) i subratllar l'aspecte cultural i internacional del teatre i de l'ITI, el Consell Executiu de l'ITI ha seleccionat cinc autors de missatges per escriure un missatge: un de cada una de les cinc regions de la UNESCO: Àfrica, Amèrica, Països Àrabs, Àsia Pacífic i Europa.
Àsia-Pacífic: Ram Gopal BAJAJ, Índia - MISSATGE
Països Àrabs: Maya ZBIB, Líban - MISSATGE
Europa: Simon MCBURNEY, UK - MISSATGE
Amèrica: Sabina BERMAN, Mèxic - MISSATGE
Àfrica: Wèrê Wèrê LIKING, Costa d'Ivory - MISSATGE

Una altra antígona

avui, estic de peu. 
estic de peu, com totes les Antígones abans i després de mi, 
sota els pecats i les culpes d'altres, 
subjectant-les com si jo fóra Atlas evitant
que caiga el cel. 

avui cride. 

avui cride, per les meues germanes de nom i cos que van caure de genolls per culpa d'eixe pes. 
alce la veu sense por per les cames trencades, 
pels braços adolorits, gràcies a eixa maleïda càrrega. 
avui, lluite amb el que em queda. 

amb el poc que tinc. 


avui, no em fan caure. 
                                                                                                       Teresa Carrasco
Il·lustració: Agnes Cècile

dilluns, 26 de març de 2018

Altres Antígones

Ja en procés de posada en escena, us deixe algunes propostes teatrals ben  ben interessants:

Theater Magdeburg,Antigone und Ödipus. 2017


WHS Drama Society, Antigone- 2017 

diumenge, 18 de febrer de 2018

A FETESA


Gravació de  la creació col·lectiva  Juntes iguals,  representada al Festival de Teatre escolar per al Sàhara, (FETESA) el dia 16 de febrer de 2018 al Centre de Joventut Campoamor, València

Inés, Carla, Margarita, Helena, Marcos, Marta, Jennifer, Berta,  Meritxell, Maria,  Mar, Josep, Ahinsa, Nelson, Sergi, Olalla, Jaume, Teresa, Terry... Gràcies.

També a La Monda Lironda, pel comboi.

dissabte, 17 de febrer de 2018

Nova etapa: Amoraescena3.0

Fa molt de temps que no escric al blog. Molt. 
En aquest temps he canviat de centre educatiu, ara sóc a l'IES FRancesc Ferrer i Guàrdia, de Benimaclet (València), però no he deixat de fer teatre.

Nou espai, noves persones, noves relacions. Nous aprenentatges.

Al Ferrer s'ha constituït  un nou grup format per una vintena de joves que ha volgut continuar amb  l'essència del primer Amoraescena, per això ha decidir mantenir  el nom i marcar la generació, la 3a! 

Us presente Amoraescena3.0 al Festival de Teatre Escolar per al Sàhara:

divendres, 12 de febrer de 2016

Invitats molt especials!!!

Ja estem començant amb l' assentament del text, i ens han ajudat uns invitats molt especials: Valentí Piñot i Vicent Adell 
Ací teniu les fotos

dilluns, 30 de novembre de 2015

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.



Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.
Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.