diumenge, 18 de febrer de 2018

A FETESA


Gravació de  la creació col·lectiva  Juntes iguals,  representada al Festival de Teatre escolar per al Sàhara, (FETESA) el dia 16 de febrer de 2018 al Centre de Joventut Campoamor, València

Inés, Carla, Margarita, Helena, Marcos, Marta, Jennifer, Berta,  Meritxell, Maria,  Mar, Josep, Ahinsa, Nelson, Sergi, Olalla, Jaume, Teresa, Terry... Gràcies.

També a La Monda Lironda, pel comboi.

dissabte, 17 de febrer de 2018

Nova etapa: Amoraescena3.0

Fa molt de temps que no escric al blog. Molt. 
En aquest temps he canviat de centre educatiu, ara sóc a l'IES FRancesc Ferrer i Guàrdia, de Benimaclet (València), però no he deixat de fer teatre.

Nou espai, noves persones, noves relacions. Nous aprenentatges.

Al Ferrer s'ha constituït  un nou grup format per una vintena de joves que ha volgut continuar amb  l'essència del primer Amoraescena, per això ha decidir mantenir  el nom i marcar la generació, la 3a! 

Us presente Amoraescena3.0 al Festival de Teatre Escolar per al Sàhara:

divendres, 12 de febrer de 2016

Invitats molt especials!!!

Ja estem començant amb l' assentament del text, i ens han ajudat uns invitats molt especials: Valentí Piñot i Vicent Adell 
Ací teniu les fotos

dilluns, 30 de novembre de 2015

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.



Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.
Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Tu i jo som la mateixa persona

"En el meu somni el fons era negre i jo estava flotant mentre el meu cos estava il·luminat. 
 De sobte, van aparèixer espills per tot  i  es veia a una persona.
 Aquella persona era jo, tenia els meus ulls, però, ella tenia tot allò que jo poguera desitjar.

 L’espill es va fer molt gran i quasi pareixia que no tenia fi.

 Volia jugar amb aquella persona tan pareguda a mi,  i per això vaig jugar a ser més ràpida que ella en cada moviment. Però, ella era molt llesta i feia tot allò que jo estiguera fent.

 Amb decisió vaig posar les meues mans en l’espill, traspassant-lo i em vaig trobar amb les seues mans.

 L’espill pareixia un llac, on estaven les nostres mans envoltades en ones d'aigua.

 Les dos començàrem a córrer, ballar, saltar i flotar en l'aire encara amb  les  mans unides.

 Podíem llegir-nos les ments. Ens comunicàvem així.
            
Era com si estiguerém connectades.

-Penses que sóc perfecta? -Vaig preguntar-me i preguntar-li
-No “has” de ser-ho. Ja ho ets - va somriure -Per mi.

Sabia que quasi era l’hora d’acomiadar-nos i volia posar-me a plorar, però ella em donava suport tot aclucant els ulls amb un somriure.

-Tornarem a veure’ns?-Vaig preguntar aquesta vegada em veu alta.
Mentre esperava una resposta vaig abaixar el cap.
-No has de buscar-me. Jo estic amb tu.

Vaig mirar-la i ella va continuar.

-Sempre. Quan somrius, quan plores, quan sents el vent. Jo i tu som la mateixa persona. Així que mai em separaré de tu."


diumenge, 22 de novembre de 2015

L'espill

El taller de dijous va venir de la mà dels espills. Al somni de Fernando li calia una sessió específica, i la van tenir. Una sessió que va resultar distinta de la programada perquè la riquesa i valor de les aportacions del grup va fer necessari aturar-nos i respirar, dir i  escoltar el que cada persona havia de compartir.
Un treball ple de suggerències.

Us deixe dos textos: El primer, un fragment de la Milonga de tardor, una novel·la d'Encarna Sant-Celoni

"A l’espill una dona. Ulls mig unflats, mig fosos; depenent si et fixes en les bosses o en les conques.
L’altra i jo - és a dir, jo i la des espill - som la mateixa i no ho som …, ja que entre la seua intromissió en mi i la meua intromissió en ella hi ha l’exterior sempre imprevisible.
L’espill. Una dona. Trobar-te cara a cara amb l’altra, la del mirall, la imatge que et censura i t’enalteix, inherent a tu.
Com saber doncs, quina d’elles, tan diferents i tan paregudes al jo que crec ser, és l’objecte d’aquesta requesta que tant si com no m’empaita?...

Al mirall, una dona. Ulls mig fosos, mig unflats depenent de si et fixes en les conques o en les bosses."

L'altre text n'és un fragment de La dama de Shangai, una pel·lícula mítica del genial Orson Wells.

Gaudiu-ne mentre esperem els textos promesos

dijous, 12 de novembre de 2015

Mort

Mort


Vaig mentre roman el cor,
I mentre, el cor movent-se es queda.
Somnie i pense i estic i no,
Però el meu cap somriu i et plora.


I plore, plore perquè vull,
Perquè vull i no volguera.
Somnie i pense, no estic ni puc.
Al cap no estic i al cor, ceguera.


I somnie i pense i estic i no,
i per no somniar ni pense.
No estic ni puc ni vull estar-ho,
Però el cor mor i no desperte.


Estàs i no, somnie i pense,
I quan me’n vaig, tornes alhora
Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,
i el cap es riu i el cor et plora.