divendres, 12 de febrer de 2016

Invitats molt especials!!!

Ja estem començant amb l' assentament del text, i ens han ajudat uns invitats molt especials: Valentí Piñot i Vicent Adell 
Ací teniu les fotos

dilluns, 30 de novembre de 2015

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.



Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.
Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Tu i jo som la mateixa persona

"En el meu somni el fons era negre i jo estava flotant mentre el meu cos estava il·luminat. 
 De sobte, van aparèixer espills per tot  i  es veia a una persona.
 Aquella persona era jo, tenia els meus ulls, però, ella tenia tot allò que jo poguera desitjar.

 L’espill es va fer molt gran i quasi pareixia que no tenia fi.

 Volia jugar amb aquella persona tan pareguda a mi,  i per això vaig jugar a ser més ràpida que ella en cada moviment. Però, ella era molt llesta i feia tot allò que jo estiguera fent.

 Amb decisió vaig posar les meues mans en l’espill, traspassant-lo i em vaig trobar amb les seues mans.

 L’espill pareixia un llac, on estaven les nostres mans envoltades en ones d'aigua.

 Les dos començàrem a córrer, ballar, saltar i flotar en l'aire encara amb  les  mans unides.

 Podíem llegir-nos les ments. Ens comunicàvem així.
            
Era com si estiguerém connectades.

-Penses que sóc perfecta? -Vaig preguntar-me i preguntar-li
-No “has” de ser-ho. Ja ho ets - va somriure -Per mi.

Sabia que quasi era l’hora d’acomiadar-nos i volia posar-me a plorar, però ella em donava suport tot aclucant els ulls amb un somriure.

-Tornarem a veure’ns?-Vaig preguntar aquesta vegada em veu alta.
Mentre esperava una resposta vaig abaixar el cap.
-No has de buscar-me. Jo estic amb tu.

Vaig mirar-la i ella va continuar.

-Sempre. Quan somrius, quan plores, quan sents el vent. Jo i tu som la mateixa persona. Així que mai em separaré de tu."


diumenge, 22 de novembre de 2015

L'espill

El taller de dijous va venir de la mà dels espills. Al somni de Fernando li calia una sessió específica, i la van tenir. Una sessió que va resultar distinta de la programada perquè la riquesa i valor de les aportacions del grup va fer necessari aturar-nos i respirar, dir i  escoltar el que cada persona havia de compartir.
Un treball ple de suggerències.

Us deixe dos textos: El primer, un fragment de la Milonga de tardor, una novel·la d'Encarna Sant-Celoni

"A l’espill una dona. Ulls mig unflats, mig fosos; depenent si et fixes en les bosses o en les conques.
L’altra i jo - és a dir, jo i la des espill - som la mateixa i no ho som …, ja que entre la seua intromissió en mi i la meua intromissió en ella hi ha l’exterior sempre imprevisible.
L’espill. Una dona. Trobar-te cara a cara amb l’altra, la del mirall, la imatge que et censura i t’enalteix, inherent a tu.
Com saber doncs, quina d’elles, tan diferents i tan paregudes al jo que crec ser, és l’objecte d’aquesta requesta que tant si com no m’empaita?...

Al mirall, una dona. Ulls mig fosos, mig unflats depenent de si et fixes en les conques o en les bosses."

L'altre text n'és un fragment de La dama de Shangai, una pel·lícula mítica del genial Orson Wells.

Gaudiu-ne mentre esperem els textos promesos

dijous, 12 de novembre de 2015

Mort

Mort


Vaig mentre roman el cor,
I mentre, el cor movent-se es queda.
Somnie i pense i estic i no,
Però el meu cap somriu i et plora.


I plore, plore perquè vull,
Perquè vull i no volguera.
Somnie i pense, no estic ni puc.
Al cap no estic i al cor, ceguera.


I somnie i pense i estic i no,
i per no somniar ni pense.
No estic ni puc ni vull estar-ho,
Però el cor mor i no desperte.


Estàs i no, somnie i pense,
I quan me’n vaig, tornes alhora
Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,
i el cap es riu i el cor et plora.

dilluns, 9 de novembre de 2015

L'ull que ens mira


“Quan comença el somni no veig res, no sé on estic. De sobte, veig un ull gran molt bonic. No sé com passa d’una cosa a l’altra però de sobte és un cap d’un ocell. És marró,  i té taques i a més veig una pota d’una granota del mateix tamany que el pardal. 
Acaba en res altra vegada, tot negre, no veig res, i no vull saber. Ho vaig sommiar fa mesos o un any..”

diumenge, 8 de novembre de 2015

La tribu dels somnis

I Xaro va dir:
"Els somnis sempre són representacions de les nostres coses en imatges.
Tot el que apaeix al somni és nostre. Pot apareixer com un llop que corre.
Hi ha una tribu a Nueva Guinea on el primer que fan  de matí és eixir a la plaça de l’aldea per contar els somnis davant el savi.Conten que un dia una criatura li va contar que havia somiat que el perseguia un lleó.
-Quan somnies en un lleó, no corregues. Amb un lleó de veritat has de córrer, però en els somni pots plantar-li cara i preguntar-li què vol, parla amb ell."



Els somnis que somniem són un regal per l’aldea, ens fan desenvolupar més la consciència, el grup.