dimarts, 12 de novembre del 2013

Teatre Playback: la família del teatre


La setmana passada vam canviar l'institut per un espai d'ensenyament superior, l'ADEIT de la Universitat de València, on Tomàs Motos i Antoni Navarro ens van convidar a participar a una classe oberta del Postgrau de Teatre i Educació. Però esta vegada no seré jo qui us ho conte.

Ací teniu el resum de la sessió escrita per Laura.

"Qué pot ser el teatre playback? Al principi, quan Anna el va explicar, ens quedàrem un poquet desconcertats però quan vam anar el vam veure tot molt més clar.
La sessió va començar amb sentiments ¿Què sentíem en aquell moment? Charo per exemple, va dir " em sent com en família" i els actors no van tardar ni un segon en fer la imatge.

Tot estava molt compactat, molt ordenat, molt “familiar”. Després de cada imatge preguntaven si l´havien representat bé. I realment pareixía que els actors es posaven en la pell dels personatges.
La sessió va seguir transcurrint i després d´un breu discurs del significat del teatre playback vam triar un tema, l'elegit va ser “Els insults en classe”. Va eixir gent explicant els seus problemes, menuts i no tan menuts. I els actors repressentaven l´obra, sense guió ni res. Tan sols ells, les explicacions del director i la seva imaginació i anys d´experiència en el teatre.
Aquell dia no tan sols vam aprendre què era el teatre playback, aquell dia vam aprendre què és una família de teatre."


dilluns, 4 de novembre del 2013

Un paper vell de diari.

El periòdic, a més de donar-nos "males notícies",  també ens possibilitats múltiples d'explotació lúdica. Si ho dubteu,  no teniu més que recordar la sessió amb les fotos.
Dijous vam seguir treballant amb textures, sons i espais. També, sobretot, la configuració d'una determinada manera de treballar: col·laborar o competir.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Teatre periodístic, 1

Un rotgle, joc.
Paper de diari, joc. Tacte i oïda, cos expressiu.
Triar una notícia i seguir jugant. Michael Jackson,  Obama o un equip de futbol de dones que necessita finançament. Quina és l'opressió que hi ha al darrere?
A seguir jugant.



dissabte, 12 d’octubre del 2013

Jo balle, tu balles, Juanma balla

I bé. 
Ja veieu que anem fent feina. Al taller de dijous es van treballar quatre imatges, que no us contaré ara per mantenir la intriga, ja sabeu. El que sí us podem oferir és un vídeo-resum de la vesprada realitzar per Laura, una crac de la imatge. 

dijous, 10 d’octubre del 2013

Primera sessió: opressions quotidianes

I ja hem mamprés de nou. Primera reunió. 
Les cares del curs passat, però algunes baixes que trobarem a faltar. 
Noves  incorporacions, molt benvingudes.
La pregunta de sempre: què farem enguany?
i l'etern debat, si una obra clàssica -o no tan clàssica, però literària- o crear-la nosaltres.
Decidim crear-la. 
Falta ara posar-nos d'acord en el tema, l'estructura, el gènere. Veus que volen una obra "llarga", amb uns protagonistes i una línia argumental. D'altres, una de lladres i serenos. 
Plantegem, de nou, que és més còmode i més senzill, sense ser escriptores, de plantejar escenes unides pel fil conductor de les opressions, de les exclusions. Per alguna raó utilitzem la metodologia de teatre de l'oprimit d'Augusto Boal.

Però Ella conta una de les seues opressions quotidianes:
"que tinga que fer-li jo la compra al meu germà?
està malalt de la gola i sols beu sucs, ...
i després s'ho deixa tot per damunt i ho he de recollir jo? Si ja té pèls de sobra allà!" 
PDT: ell té 27 anys.


 Ja us seguim contant. ;)

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Teatre i educació

Fa molt, molt de temps, allà pel 2008. 
Vaig explicar a companys i companyes perquè feia teatre. 
Continue. 
Continuem. Us re-coneixeu?


dimarts, 8 d’octubre del 2013

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Històries de vida

El treball del curs 2012-2013 ha estat intens. 
Un grup nombrós, molt jove, quasi tot@s sense experiència. Malgrat tot, el resultat ha estat espectacular. Els 18 actors i actrius que han acabat el procés, acompanyats de Jano, Àlex, Xaro i de mi han/hem aprés moltes coses:
 Quines coses funcionen i quines no, com estar en el taller, en el teatre i potser també en la vida.
 Mirar al nostre voltant i agrair  a les persones que ens han cuidat i ens fan créixer allò que ens aporten.
 Expressar les nostres pors, però també, i sobretot, els nostres desitjos.

I gaudir del teatre!

El retorn

Sembla que açò està parat, que ja no passa res per ací. No és això.