dijous, 5 de febrer de 2009

Escena 12

Ahir vam estar treballant sobre la quarta (!!!) proposta de text. Ens acompanyaren Jesús i Nicolàs, i encara que també esperàvem a Xaro, estava malalta i no va poder venir. Intentàrem passar el text tota d'una, però no ens vam eixir, encara que no ens va faltar molt. Ja sabeu que encara estan per definir un parell d'escenes, ... i espere el vostre treball.
Us propose aquest fragment de l'escena XII, on Antígona, ja a la cova, es troba amb el fantasma/esperit -ja veurem com fer per donar tensió i no riure a l'escena- dels seus dos germans. Aquest text ha estat una adaptació -deconstrucció, com diria el Valentí-, de l'Espriu.


Etèocles: Has vist Polinices?

Antígona: Sí. És mort, com tu.

Etèocles: Has comés un crim contra la ciutat. Ho ha dit Creont.

Antígona: Què ha estat la vostra guerra?

Etèocles: T'has passat a l'enemic.

Antígona: He soterrat el meu germà.

Etèocles: Tota Tebes sap que l'has traïda.. pausa llarga que estic cansat!

Antígona: Petit germà... recordes? Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran i sempre temia que jugant t'ofegares. Pausa Ja et barallaves amb Polinices.

Etèocles: Ell tenia la culpa, tu, però, l'estimaves més a ell.

Antígona: He estimat igualment els dos.

Etèocles: Estimaves més Polinices.

Antígona: Era el petit... Us va perdre l'ambició. Us dominava, i a tu més que a ell.

Etèocles: M'acuses i el defenses. L'estimes més, no ho negues.

Antígona: No havíeu de regnar un any l'un i un any l'altre? Vas respectar tu el pacte?

Etèocles: Si ho dius així... (apaga el llum i desapareix)

Antígona: Era inútil suplicar a favor de la pau...