dijous, 22 de gener de 2009

Totes som Antígona


El treball d'ahir es va centrar en el text de l'escena on Antígona, tot trencant la prohibició, renta el seu germà. El text és una adaptació de l'Espriu.

Antígona renta Polinices.
Algú porta a Antígona una caixa amb encens, una gerra amb aigua, una tovallola i oli o crema(ungüent). Encén l'encens, i amb molta lentitud comença a rentar el germà. Les Antígones desdoblades:

A1. El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de la mare, que ens esperen.
A2.- Ella preferia Etèocles, però aquest cos és, tanmateix, el del seu altre fill. Jo el vestia, i el despullava, de petit, i el bressolava perquè s'adormís.
A5.- Ara avanceu junts per ribes llunyanes a través d'un mateix riu de sang.
A3.- M'agafaves les trenes i em feies mal... ,
A4.- Allunya els ocells!
A1.- La nit passa de pressa, aviat Tebes es despertarà. Ulls, ara no mireu.
A2.- Que la terra colgue els trossos.
A3.- On és la teua força, Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge, causant de baralles, mal aconsellat?
A4.- Si no purificat per les flames, que almenys la terra t'aculli, mentre et guien per la foscor els ulls de la mare.
A5.- I jo sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d'Etèocles i la teua, Polinices.

Per tal de poder-lo preparar, tot el grup es convertí en Antígones. Tothom hagué de netejar, mimar, acaronar el seu o la seua companya, com si foren la persona més important del món, com si s'hagueren d'acomiadar d'ella.

Una paraula només serviria per resumir l'emoció que ahir hi havia a la sala: TENDRESA