Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Projecte 2015. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Projecte 2015. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 d’abril del 2015

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.
                                                  
(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.
(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.
Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...
            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)
Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!



dilluns, 27 d’abril del 2015

Tres microescenes

Escena12
Tres microescenes. Un personatge principal (Alice 1) amb un altre al darrere (Alice2). S’ubiquen en el centre de l’escenari. Tres personatges  més a una certa distància tot aprofitant l’espai.  A la dreta del protagonista, un altre a l’esquerra i un altre en la part posterior de l’escenari.
Els dos personatges principals es mouen fins al personatge de la dreta.

Cap/Maria: Alice, ets una treballadora excel·lent. Tots estem encantats  que estigues treballant amb nosaltres, però, no penses que t’hauries de posar una roba més adequada per  treballar?
Alice/Rosa: Però…
Cap: Ja saps que a la nostra empresa, el seu principal objectiu és que els client estiguen satisfets i contents. Per això cal que agradem. No penses que amb una faldeta podries estar més “mona”?
Alice: Ja,  però ahir mateix em vaig comprar aquests jeans. Pensava que estaven bé per  treballar…
Cap: Mira, Alice... Si no agrades als clients, i no vols agradar, buscarem a altra xica. De segur que moltes volen el teu lloc de treball.

Alice, cara al públic i teatralment, va baixant. El personatge (Alice 2) de darrere està cara a cara amb el Cap.

Alice 2/Carla: Però, que passa? Que una dona no pot anar amb pantalons? Ah val… Que si no, no agrada… Però, a qui he de agradar si estic treballant? Ja… és que com no porte faldilla no sóc tan eficient en  el meu treball, no?


Alice 2 ajuda a Alice1  que es pose  en peu. A continuació, el cap es dóna la volta cara al fons de l’escenari. Les dos protagonistes es mouen fins a l’esquerra de l’escenari i es troben amb un altre personatge.

dimecres, 4 de febrer del 2015

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.

 

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Antecedents

Diuen que una de les característiques de l'obra d'Aristòfanes -recordeu, comèdia- era la burla que implicava la possibilitat mateixa que les dones formaren part de l'Assemblea de poder. 
Això era al s. IV a. C. 

La participació de les dones a la política a hores d'ara sembla una cosa normal, habitual, "de sempre". Una funció més de les dones. Segons vosaltres, estem molt "millor" que estàvem. Quina sort!!!
Manifestació 
No fa tant de temps, però, el paper de les dones en política era ben limitat. Per exemple, no és fins la Constitució de 1931 que s'intenta una regulació més justa de l'ordenament jurídic i polític. Una modernització que s'interromp amb el cop d'estat i la dictadura del general Franco (fins 1975, com sabeu)
Ací us deixe un fragment  de  l'estudi "Assembleistes, diputades i procuradores: dones en la res pública a I'Espanya del segle XX" de Montserrat Duch Plana 

"Diputades
El gabinet presidit per Alcala Zamora adoptarà, en una de les primeres mesures de govern, la reforma de la llei electoral: es rebaixa l'edat de votar als 23 anys, es canvien les circumscripcions uninominals per les províncies i es concedeix a les dones la condició d'elegibles per a les eleccions a Corts Constituents, una mesura de dret passiu al vot.  Dels 470 escons electes el 1931 només tres eren diputades: Victoria Kent del Partit Radical Socialista, Clara Campoamor del Partit Radical i Margarita Nelken, del PSOE. 



Per saber més, podeu visitar al  blog Espai per la coeducació,  la batalla pel vot de les dones.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Les Assembleistes

La tria d'enguany retorna al teatre clàssic com a element de referència. Després d'Antígona, L'Assemblea de les dones, d'Aristòfanes. No patiu, però. Passarà, com no, pel tamís d'Amoraescena per convertir-se en un projecte d'escriptura col·lectiu. 
Us  animeu a seguir-nos?