dimecres, 18 de febrer de 2009

Emocionar i emocionar-nos

Només arribar a casa em trobe en la necessitat d'escriure. Moltes coses van passant, totes molt ràpides. La troballa -per fi, després de moltes voltes, del text de Maria Zambrano La tumba de Antígona, la incorporació al nostre text dramàtic d'algunes de les seues paraules -bellíssimes...- i dos dies intensos de tallers.
Ahir vàrem començar amb la intenció de treballar veu, això que al grup li resulta tan avorrit. Ja sabeu: en cercle, respirar, vibrar, percudir, vocalitzar, ... Volíem, també preparar la visita de Valentí per tal que pogués entendre una mica el treball que havíem fet fins ara. Però acabàrem fent un taller d'abraçades. Ja sabeu. Aquest taller ens permet treballar conceptes teatrals com la mirada, l'espai, -intern i extern-, i personals -afectivitat, contacte (“con-tacte”), respecte -dels límits propis i de l'altre/a... Per últim, una roda col.lectiva que ens va permetre conéixer-nos millor. Sonaren paraules com energia, relaxació, perdó, força, intuïció, atenció, alegria.....
Hui la sessió ha estat dura, densa i forta. Ha començat amb un soroll de guerra i ha acabat amb una ritual de mort, d'acomiadament. Heavi, no? Hem pogut presentar només unes poques escenes, sobre les quals encara ens queda molt de treball però s'ha pogut veure això que caracteritza Amoraescena: emoció. Gràcies.