dissabte, 28 de març de 2009

Per al programa

Ahir vam estar treballant Tamara i jo: ens calia un resum per poder explicar la resta del món -a Blanes, al Grancielo...- el nostre treball. I va ser el que ens va eixir:


No vaig nàixer per a l’odi, sinó per a l’amor”.
Les paraules d’Antígona ens porten imatges de morts i guerres, guerres, morts i dones que ploren guerres. Dones que ploren i alcen el cap, dones que lluiten, dones que estimen. Mares, filles, germanes, dones. Fortes, febles, tendres, transgressores, conformistes, submises i insubmises... Dones.
I memòria. Per a recordar els morts de tantes guerres. Perquè recordar-los evitarà noves guerres.
Però Antígona, bàsicament, ens parla d’amor, d’esperança, de solidaritat i de justícia. I és aquesta l’Antígona que us volem proposar.
I ací teniu la foto "oficial" .
Aquesta Joa és una artista, no?



(fotografia: Joa Díez)

1 comentari:

ORETO ha dit...

Uau! Sou unes artisteeeeeees!!!