divendres, 2 de gener de 2009

Els hòmens i les dones

Els hòmens moren en la guerra i les dones en el llit.
Amb esta afirmació vaig iniciar este camí; hora és ja de comentar-la.
Els hòmens en la Grècia antiga, heroica i cívica, morien en la guerra, lluitant per la pàtria i els seus ideals. No cabia major glòria que caure per ells, i d'això presumien en els seus epitafis, visibles en les necròpolis. D'esta manera, a més, es guanyaven una segona vida: la de la fama.
En canvi, per a les dones existia una curiosa paradoxa: el millor elogi era la falta d'elogi. Passar desapercebuda. Existir només per als familiars. Què podia haver-hi en les seues làpides? Anodines vides resumides en la bondat d'una mare o la felicitat d'una esposa.
Tampoc podien fer molt més.
Els hòmens, per tant, moren en la guerra i així conquisten la gratitud dels seus conciutadans i el bon nom per a la família; les dones, en canvi, moren en el llit, hi haja guerra o no, i així conquisten l'oblit social.

Tombes al barri del Ceràmic d´Atenes

Però, si la literatura és reflex de la realitat, no totes les dones van patir esta situació: en els relats novel·lescos que conformen la primera obra històrica, les Històries d'Heròdot d'Halicarnàs, apareixen ressaltades moltes morts de dones. Per què? Pel seu caràcter dramàtic, excessiu i romàntic: no apareixen les dones del carrer, sinó reines i amants.
A esta tendència, comú a totes les literatures durant moltíssims segles, no escapa la tragèdia: la diferència consistix en el gran nombre de dones que les pobla i les seues diferents morts.
Nicole Loraux les tipifica i explica.
Però esta és una història per a un altre dia.


Un suggeriment per a tots els aficionats al cine i al teatre: Oviedo Exprés, l'última pel·lícula de Gonzalo Suárez, teatre dins del cine i vida dins del teatre, i tot salpebrat de literatura. Si podeu, no deixeu de veure-la.