dijous, 8 de gener de 2009

temps de pau

Aquests dies no són massa gloriosos per la cultura de la Pau. La nostra Antígona ens recorda la seua actualitat amb tantes bombes, míssils, invasions, grups terroristes i terrorismes d'estat... Ahir van haver tres hores de "gràcia" per tal de continuar més tard amb la "guerra defensiva". Una lluita desigual i irònica. Tres hores per recollir els morts i buscar menjar per continuar matant-los. Un trist sarcasme.
" El moviment de pau de les dones en Palestina i en Israel creu que ha arribat el moment d'acabar amb el bany de sang. És temps d'abandonar les nostres armes i les nostres pors.
Nosaltres ens neguem a acceptar més combats en les nostres vides, en les nostres comunitats, en les nostres nacions,. Ens neguem a seguir amb la por. ens neguem a lliurar-nos a la violència. Ens neguem a ser enemigues"
Aquest és un breu fragment d'un manifest de 2006 de la Coalició de dones per la pau, fundada per, entre d'altres, Sumaya Farhat-Naser i Gila Svirsky.
Us afegix ací un fragment d'una carta d' Yvonne Deutsch i Gila Svirsky enviada a principis d'any:
Germanes estimades i amics
El moviment per la pau de les dones, com també l’esquerra israeliana, estan lluitant contra la guerra un dia rere l’altre, des que ha començat. No aconseguim prou cobertura dels mitjans de comunicació.
Les organitzacions de dones s’apleguen per declarar que la guerra no és un mitjà legítim per a la solució d’aquest conflicte. Us demanem que doneu difusió a aquest missatge.
El divendres, 2 de gener, hi haurà una manifestació de dones contra la guerra.
Feliç Any nou. Esperem veure-hi l’abolició de les guerres i de la destrucció. Esperem veure-hi un canvi de dirigents i societats perquè la vida humana i la prosperitat de tothom siguin respectades i promogudes.
Amor i pau.
Yvonne Deutsch i Gila Svirsky

Nosaltres, organitzacions de dones per la pau, des de diferents horitzons polítics, demanen el silenci de les armes i demanem el començament immediat de deliberacions per parlar de pau i per acabar amb la guerra. La dansa de la mort i la destrucció s’ha d’acabar. Demanem que la guerra ja no sigui una opció, ni la violència una estratègia, ni l’assassinat una alternativa. La societat que volem ha de permetre que tots els individus puguin portar una vida segura -a nivell personal, econòmic i social.
És clar que el preu més alt el paguen les dones i les poblacions de la perifèria -geogràfica, econòmica, ètnica, social, i cultural- que, ara com sempre, s’exclouen de l’esguard públic i del discurs dominant.
És temps per a les dones... demanem paraules i accions diferents.

A més a més, no us perdau una passejada per aquest bloc (ací)