dimecres, 24 de desembre de 2008

Dones que lluiten: Anna Politkóvskaia


Anna Politkóvskaia, periodista rusa de 48 anys, va ser enverinada a la seva casa de Moscow. Aquesta dona encarnava la valentia, l'honestedat i la llibertat. Es va especialitzar en denunciar les tortures i humiliacions que pateix el poble txetxè.

Anna Politkovskaya va néixer com a Anna Mazepa a Nova York, el 1958, on els seus pares, ucranians treballaven com a diplomàtics a les Nacions Unides. Va estudiar periodisme a la Universitat Estatal de Moscú, graduant-se al 1980 i començant la seva carrera en el diari Izvestia.Des del juny de 1999 fins al 2006 va escriure una columna diària per al Novaya Gazeta. Va publicar diversos llibres premiats, sobre Txetxènia i el règim del president Putin. El llibre més recent és La Rússia de Putin.Va estar involucrada en diverses ocasions en negociacions per alliberar hostatges relacionats amb Txetxènia. Al febrer de 2001 va ser arrestada per denunciar les fortes mesures de repressió al país. També es va implicar molt en donar suport en drets legals a les famílies de les víctimes. Durant la crisi dels hostatges de l’escola de Beslan, al setembre de 2004, de camí cap a Beslan per ajudar en les negociacions amb els segrestadors, va caure violentament malalta i va perdre la consciència. Va acusar de haver estat enverinada després de beure un te a l’avió. A hores d’ara encara no ha estat determinada les causes de la seva malaltia.En unes recents declaracions va citar: “Algunes vegades, les persones paguen amb les seves vides per dir fort el que pensen. En efecte, un fins i tot pot ser assassinat per donar-me informació. No sóc l’única en perill. Tinc exemples que ho proven.”Va rebre grans aclamacions pel seu treball a Txetxènia. Va ser una cronista d’excepció dels assassinats, tortures, violacions, segrestos i desaparicions de civils de Txetxènia en mans de les tropes russes.Va rebre diversos premis: Premi de la Unió de Periodistes russos (2001), Premi pels Drets Humans en Periodisme d’AI UK (2001), Premi Olof Palme (2004), Premi per la Llibertat i Futur dels mitjans (2005).Va ser trobada morta per quatre trets, el passat dissabte 7 d’octubre de 2006, al replà de casa seva a Moscú, on vivia amb la seva família. Tenia dos fills.

Homenatge a Anna Politkovskaya
(publicat al Diari de Balears, divendres 13 d'octubre)
En la dècada dels 80, Pavel Fedulev era un més d'entre els delinqüents de baixa estofa que infestaven els carrers de Yekaterinburg, la capital dels Urals. A començaments dels anys 90, però, havia reunit el capital necessari per fer-se amb una destileria on s'elaborava un vodka d'ínfima categoria anomenat Palenka. L'operació seguia un esquema típic del moment: un delinqüent es fa amb una part del pastís de l'estat gràcies al suborn a funcionaris i forces de l'ordre.
La biografia de Fedulev, que mostra una de les més espectaculars progressions dins de l'economia mafiosa de la Rússia de Putin, és una successió de fraus i crims. Per a una de les seves operacions, s'associa a Andrei Yakushev, un pròsper home de negocis dels Urals, que li deixa una gran quantitat de doblers per a un negoci. Fedulev, després de multiplicar el capital, i per no prendre's la molèstia de tornar el préstec, contracta un assassí professional que liquida Yakushev. Mai se'n va saber res, del cas obert. Andrei Sosnin, un altre oligarca amb qui Fedulev va aconseguir fer-se amb el control de les principals indústries metalúrgiques i minerals dels Urals, va córrer la mateixa sort que Yakushev. I el cas obert als tribunals, també.
Fedulev no és un home que s'hi posi per poc: el 1997 s'associa amb Uralmash, l'organització mafiosa més gran de Rússia. El més sorprenent és que gosa disputar, i guanyar-li, a aquest sindicat del crim la propietat la comercialització del vodka il·legal.
De forma també característica, Fedulev va aconseguir la potestat de nomenar els responsables dels Urals de les unitats policials de lluita contra el crim organitzat. Els seus tentacles arriben molt lluny: el 2003, Putin nomena com a cap del GUBOP, la direcció estatal contra el crim organitzat, Nikolai Ovchinnikov, el cap local de policia de Yekaterinburg amb qui Fedulev havia teixit una sòlida aliança als seus començaments.
Fedulev no va poder evitar el pas per la presó. Va aconseguir dur-l'hi Yuri Altshul, un antic espia que havia estat el seu lloctinent però que se sentia traït: Fedulev no li donava la part dels negocis que ell pensava que li corresponia. L'episodi se situa en la línia de pujada meteòrica i criminal del nostre protagonista: Fedulev surt de la presó per ordre personal de Vasili Kolmogorov, delegat del fiscal general de Rússia, i Yuri Altshul mor d'un tret al seu cotxe. Un tercer crim que tampoc no ha estat mai aclarit.
La resta de la història de Fedulev segueix en la mateixa direcció, incloent l'apropiació fraudulenta de les immenses companyies Kachkanar i Uraljimmash, el suborn als jutges que havien de veure els casos i, naturalment, el pas per la política: Fedulev va ser diputat provincial i és un dels puntals i finançadors als Urals de Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin.
Aquest relat està extret de La Rússia de Putin, un dels llibres de la periodista Anna Politkovskaya. Per contar històries com aquesta, i sobre la guerra bruta a Txetxènia, va ser assassinada el passat cap de setmana a casa seva. A Moscou, al cor de la Rússia de Putin.

(Extret del bloc de Miguel Àngel Llauger)