dimarts, 2 de desembre de 2008

Prima non data...


No fa molt vam celebrar la Festa de Tots Sants. En ella la pietat (el morbo?) popular agrada de visitar els cementeris i adornar les tombes dels difunts amb flors i ornaments que poc després, esmotxades per l'inclement temps i els seus agents, pengen desarticulades com a joguets trencats al capritx dels vents. Llavors, si mires les tombes i mausoleus, resulta interessant com la mort ens informa de la vida.
En l'Antiguitat, molt més que ara, els monuments funeraris van ser el vehicle perfecte per a informar els curiosos viatgers de les peripècies vitals dels difunts. Sens dubte, estos epitafis mereixen una àmplia menció i el seu propi article, així que no vos fatigaré (ara) amb ells.
Però sí m'interessa comentar com s'ha aprofitat la mort per a estudiar aspectes rellevants de la vida. I, en especial, aspectes de la vida de la dona.
Si coneixem un poc la literatura antiga, no podem deixar d'estar d'acord amb esta afirmació de Nicole Loraux: els hòmens moren en la guerra, les dones en el llit.
Vos propose reflexionar breument sobre eixa frase i els seus nombrosos matisos. Podria ser el resum senzill de la distància abismal entre la situació de la dona i la de l'home en la Grècia clàssica?
I quina relació té Antígona amb açò?
I quina relació té el títol amb este article?