dijous, 4 de desembre del 2008

Dones que lluiten: Debby Lerman

Sóc estúpidament optimista
"Crec que Israel haurà de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur"
Entrevista a Debby Lerman, activista fundadora de Dones de Negre a Israel i activista contra l'ocupació i per la pau des de fa quasi 40 anys. Debby Lerman pertany a l'organització "Bat Shalom of the Jerusalem Link" una organització de dones israelianes per la pau lligada al "Jerusalem center for Women" de Palestina, a través d'una organització conjunta que s'anomena "Jerusalem Link".
Com és el vostre treball a Israel? No tenim molt poder allà. El moviment de dones per la pau començàrem amb Dones de Negre en el 87, organitzant les vigílies en totes parts d'Israel. És una manera d'integrar a dones que tenen temps limitat de política i que no estan disposades a integrar-se en organismes polítics i en tot el tipus de treball polític de partit. En este tipus de vigílies, una vegada per setmana ens aturem i diem "Fi a l'ocupació". La resta del treball el fem sempre en coalicions. Hi ha grups antimilitaristes, grups de dones que van a les barreres per a donar testimoni del que està passant en termes humanitaris. "Bat Shalom" fa treball conjunt amb les palestines, amb les Dones de Negre que fan les vigílies.
La "Coalició de dones per la pau" és una coalició de totes estes organitzacions que fan treball conjunt.També hi ha una Comissió Internacional de Dones, quina finalitat té? La Comissió Internacional de Dones és un organisme format per 20 dones israelianes, 20 palestines i 20 internacionals, per a pressionar al món basant-se en la decisió de NNUU 1325. Per a què dones palestines i israelianes participen en els processos polítics especialment en els processos que siguen de negociació per la pau.
Com creus que la societat israeliana sent i viu el conflicte amb el poble palestí?
(...) La realitat és que dos terços de la població israeliana està a favor d'una eixida negociada al conflicte, per acabar amb els assentaments i arribar a una solució no sols amb el poble palestí sinó amb tots els estats laics. És una llàstima que açò no es veja reflectit en les polítiques del govern que se està manejat per militars, que tenen una saviesa impressionant per a manejar l'opinió pública d'Israel. Cal prendre la responsabilitat. Jo estic fent tot el que està de la meua part per canviar açò, és la meua responsabilitat. I encara que sone pessimista: "Sóc estúpidament optimista". Crec que Israel va a haver de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur. En algun moment tot el que estem construint tindrà resultats. (...)Que s'alliberen tots els recursos que han estat sent presos dels palestins. Israel té centenars de milions d'euros que pertanyen als palestins, perquè Israel ha recaptat un impost que no ha passat al govern palestí. Els països europeus ja no estan passant fons de manera suficient a Palestina perquè el Govern Palestí inclou a Hamás, i si el Govern Palestí està compost per Hamás i per Fatha és perquè va haver-hi una demanda internacional de què haguera eleccions. Els palestins van tindre eleccions, van triar un govern en què Hamás és el partit majoritari i ara se'ls diu "No, bo, vostés no van triar bé, trien una altra cosa, o sinó nosaltres eliminem tot tipus d'ajuda". Açò és inconcebible i inhumà. I encara que es vulga pressionar al govern o a qui siga, no pot ser a través de crear una tragèdia humanitària. Els demanem a vostés el seu suport, que pressionen perquè es canvien eixes polítiques, perquè els països europeus alliberen fons i perquè s'òbriga la presó de Gaza.