divendres, 31 d’octubre de 2014

Isabel

Sóc Isabel Celaya, tinc 42 anys i sóc advocada. Vaig nàixer a Vitoria però quan tenía 12 anys la meua familia es va traslladar a València.  Des d’aquell moment visc ací. Estic casada i tinc tres fills. El meu somni és arribar a ser jutgessa.  
Em presente per a formar part de l’assemblea  perquè tinc molts coneixements jurídics i  perquè pense que ja és hora de canviar el sistema de govern. Una de les meues preocupacions és la de vetllar pels drets de  les dones i homes en igualtat, també per les oportunitats i la qualitat de vida en la infantesa. Altres dels meus interessos polítics són els d’eliminar l’Església de la política i l’educació al país. Pense que és important canviar el sistema econòmic i com funciona la llei amb el extrangers. Per últim, investigar i revisar les condicions i els càstics i sancions als presidiaris i delinqüents.

dijous, 30 d’octubre de 2014

Carta de l'assemblea

Joan Josep Girona Gàlvez 
JJGirona19@gmail.com
22/10/’15


Estimada Sra. Gascon:


Em pose en contacte amb vosté per informar que he rebut correctament la vostra sol·licitud de participar a l’assemblea que es convoca cada dijous a l’IES Federica Montseny a les 15:00. m’agradaria comunicar-le que accepte tal invitació i estic molt agraït per considerar-me apte per a tan important reunió. Com posava també al correu, em vaig a presentar.


Sòc Joan Josep Girona Gàlvez i tinc l’edat de 49 anys. Vaig nàixer, o almenys ho pense, a Segorb, a l’interior de la comunitat Valenciana. No vaig conèixer als meus pares, ja que em varen deixar en front d’un col·legi intern de monges, on la mare Encarnación em va cuidar molt bé, sense preguntar-me d’on venia, com un xiquet més. Ella va ser la meua primera millor amiga, la seua dolçor i la seua forma de tractar-me varen ser les primeres i úniques mostres d’afecte de la meua infantesa. Ella em parlà de Déu i jo pensava que era impossible que existira algú més bondadós que ella.


A l’edat de 10 anys una parella que no podia tindre fills em va adoptar, els seus noms eren Pere González i Joana Miralls. Ells em varen tractar bé, no ho negue, però no els considerava els meus pares. Ells només eren dues persones que m’havien ajudat quan ho necessitava. I sí, els estimava, clar, els estimava molt, però no tant com a la mare Encanación.


Amb el temps vaig estudiar Matemàtiques a la facultat de Matemàtiques de Burjassot, on vaig conèixer a la meua futura esposa, Alexandra. Ella em va donar moments que cap persona al món podia donar-me. Passàvem hores i hores mirant-nos, acaronant-nos. Ella va ser tot el que jo tenia i tot el que jo era. Vam casar-nos i vam comprar una xicoteta casa als afores de València que ella, com era molt hiperactiva va omplir de coixins fets a mà, mantells i tot tipus de coses extranyes. Amb el temps el color blanc de la façana ens va avorrir i la vam pintar d’u color roig molt viu que feia que les tomaques que plantava a la meua xicoteta horta es camuflaren. Tot era bonic, tot era felicitat, fins que la vaig perdre.


Alexandra va morir per conseqüència d’un fort càncer terminal que es va portar tota la llum que omplia la casa. Vaig romandre un temps molt trist, encara que crec que eixe temps no s’ha acabat.


Va ser aleshores quan l’Església tornà a la meua vida. Vaig començar a tornar a anar a missa, a tocar la guitarra a missa, a donar classes de catecisme i a unir.me a una fraternitat, on vaig tornar a trobar a un amic de la infantesa, Andreu i vaig conèixer Arnau, un home de fiar.


Ara, unint-me a aquesta assemblea vull concienciar a la gent que cal invertir més en la investigació de malalties com el càncer i a ajudar a aquestos xiquets abandonats pels seus pares entre altres coses.

Una càlida salutació i ens veiem a l’assemblea. Joan Josep Garcia Gàlvez.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

Antecedents

Diuen que una de les característiques de l'obra d'Aristòfanes -recordeu, comèdia- era la burla que implicava la possibilitat mateixa que les dones formaren part de l'Assemblea de poder. 
Això era al s. IV a. C. 

La participació de les dones a la política a hores d'ara sembla una cosa normal, habitual, "de sempre". Una funció més de les dones. Segons vosaltres, estem molt "millor" que estàvem. Quina sort!!!
Manifestació 
No fa tant de temps, però, el paper de les dones en política era ben limitat. Per exemple, no és fins la Constitució de 1931 que s'intenta una regulació més justa de l'ordenament jurídic i polític. Una modernització que s'interromp amb el cop d'estat i la dictadura del general Franco (fins 1975, com sabeu)
Ací us deixe un fragment  de  l'estudi "Assembleistes, diputades i procuradores: dones en la res pública a I'Espanya del segle XX" de Montserrat Duch Plana 

"Diputades
El gabinet presidit per Alcala Zamora adoptarà, en una de les primeres mesures de govern, la reforma de la llei electoral: es rebaixa l'edat de votar als 23 anys, es canvien les circumscripcions uninominals per les províncies i es concedeix a les dones la condició d'elegibles per a les eleccions a Corts Constituents, una mesura de dret passiu al vot.  Dels 470 escons electes el 1931 només tres eren diputades: Victoria Kent del Partit Radical Socialista, Clara Campoamor del Partit Radical i Margarita Nelken, del PSOE. 



Per saber més, podeu visitar al  blog Espai per la coeducació,  la batalla pel vot de les dones.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Les Assembleistes

La tria d'enguany retorna al teatre clàssic com a element de referència. Després d'Antígona, L'Assemblea de les dones, d'Aristòfanes. No patiu, però. Passarà, com no, pel tamís d'Amoraescena per convertir-se en un projecte d'escriptura col·lectiu. 
Us  animeu a seguir-nos?

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Projecte 2014-2015


Ja estem en marxa. Un mes després de començar curs anem ajustant el grup. Incorporacions noves i itineràncies. Somriures familiars que ens conforten i marquen la direcció. Mirades curioses i encuriosides.
Salut!