dimecres, 22 d’octubre de 2014

Antecedents

Diuen que una de les característiques de l'obra d'Aristòfanes -recordeu, comèdia- era la burla que implicava la possibilitat mateixa que les dones formaren part de l'Assemblea de poder. 
Això era al s. IV a. C. 

La participació de les dones a la política a hores d'ara sembla una cosa normal, habitual, "de sempre". Una funció més de les dones. Segons vosaltres, estem molt "millor" que estàvem. Quina sort!!!
Manifestació 
No fa tant de temps, però, el paper de les dones en política era ben limitat. Per exemple, no és fins la Constitució de 1931 que s'intenta una regulació més justa de l'ordenament jurídic i polític. Una modernització que s'interromp amb el cop d'estat i la dictadura del general Franco (fins 1975, com sabeu)
Ací us deixe un fragment  de  l'estudi "Assembleistes, diputades i procuradores: dones en la res pública a I'Espanya del segle XX" de Montserrat Duch Plana 

"Diputades
El gabinet presidit per Alcala Zamora adoptarà, en una de les primeres mesures de govern, la reforma de la llei electoral: es rebaixa l'edat de votar als 23 anys, es canvien les circumscripcions uninominals per les províncies i es concedeix a les dones la condició d'elegibles per a les eleccions a Corts Constituents, una mesura de dret passiu al vot.  Dels 470 escons electes el 1931 només tres eren diputades: Victoria Kent del Partit Radical Socialista, Clara Campoamor del Partit Radical i Margarita Nelken, del PSOE. 



Per saber més, podeu visitar al  blog Espai per la coeducació,  la batalla pel vot de les dones.