divendres, 28 de novembre de 2008

Recuperar la infantesa.


La sessió de hui ens ha fet tornar a la infantesa, al joc, a la innocència... Ens estàvem preparant per recuperar, o com a mínim intentar-ho, aquelles emocions que podien acostar-nos a la infància dels germans d'Antígona, per tal d'entendre com es pot passar d'una estima fraternal a l'assassinat. Al text de Sòfocles, Antígona, no hi apareixen massa informacions, tot i que hi ha dues obres anteriors que ens poden donar alguna resposta. Èdip rei, Èdip a Colonos. La història de la lluita entre els germans està reflectida a Set contra Tebes, d'Esquil, que conta com Polinicies s'alia amb el seu sogre per recuperar els regne de Tebes.

dijous, 27 de novembre de 2008

una d'Espriu.

Podria la nostra Antígona recordar, tancada a la seua tomba, aquest poema. Podria, també, haver-lo escrit ella.
PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

dilluns, 24 de novembre de 2008

Dones que lluiten.

Tot seguint amb el propòsit de l'últim post, intentarem trobar dones que puguen servir-nos de referents per cercar la nostra Antígona.

Vandana Shiva:
Vandana Shiva (nascuda el 5 de novembre de 1952, a Dhera Dun, Uttarakhand, Índia,filla d'un conservador forestal i d'una grangera, ), científica i investigadora especialitzada en física quàntica. Inspiradas pel concepte de no violència de Mahatma Gandhi, va organitzar un moviment de dones que es negaren a obeir les lleis internacionals de comerç o les regles de l'economia de mercat.


Va investigar les relacions entre la política científica, la tecnològica i l'ambiental. I el 1982 va obrir les portes de la Fundació per a la Recerca en Ciència, Tecnologia i Ecologia. Als anys vuitanta, Shiva va participar activament en el projecte Navdanya -o "nou llavors"-, que implicava els corresponents sistemes de cultiu, la biodiversitat associada a aquests sistemes, i el tipus d'organització social a la qual donen lloc. Al 1993 va rebre el Premi Right Livelihood Award, una mena de Nobel alternatiu. Actualment és membre actiu del Fòrum Internacional sobre la globalització.


En paraules de Shiva: "Aquestes nou llavors són béns públics que potencien la cohesió social i al voltant dels quals sorgeix un tipus d'organització i economia específics. Navdanya és un moviment cultural, i alhora agrícola i ambiental. Navdanya comporta una integració de la dona en les tasques col·lectives que altres tipus d'agricultura li neguen per condemnar-la a un paper subordinat i secundari. Des d'aquest punt de vista, es tracta també d'un moviment que retorna a la dona els seus atributs físics i espirituals perquè ocupi un paper crucial en el sosteniment de la comunitat i en la vertebració del grup."

divendres, 21 de novembre de 2008

Si fos...

Dimecres vàrem jugar. Un joc vell i senzill: Si fos... qui seria?. Només teníem dos personatges al treball: Creont i Antígona, amb uns fragments que teniu més avall. Si fos un animal, Creont seria un voltor, una rabosa, una girafa.
- Una girafa? - preguntàrem sorpreses.
-Una girafa perquè tot ho veu des de dalt, però no pot veure el poble. Li resulta impossible, encara que vulga.
Interessant, el raonament, i poètic. Mai m'havia plantejat que un tirà, a voltes, pot semblar-se a aquest aminal. Per Antígona es decantaren per l'àguila, una felina -gata, lleona, pantera- o un cèrvol.
Més inquietant, encara que no menys previsible, van ser les respostes a personatges històrics. Efectivament, Creont va ser assimilat a Hitler, a Franco. Però per al personatge d'Antígona només en va aparèixer un, varó a més més, Ché Guevara. Ho deixe ací, perquè qui ho llegiu tragueu les vostres pròpies conclusions. I amb el compromís d'acostar-nos a presonatges femenins des d'aquesta perspectiva.
Girafa
Tens el cap petit
perquè la distància
te l'ha empetit
Joan Brossa, Bestiari

Una altra mirada

Desconfía de aquellos que te enseñan
listas de nombres
fórmulas
y fechas
y que siempre repiten modelos de cultura
que son la triste herencia que aborreces.
No aprendas solo cosas
piensa en ellas
y construye a tu antojo situaciones e imágenes
que rompan la barrera que aseguran existe
entre la realidad y la utopía:
vive en un mundo cóncavo y vacío
juzga cómo sería una selva quemada
detén el oleaje en las rompientes
tiñe de rojo el mar
sigue a unas paralelas hasta que te devuelvan
al punto de partida
coloca el horixonte en vertical
haz aullar un desierto
familiarízate con la locura.

después sal a la calle y observa:
Es la mejor escuela de tu vida.

José Agustín Goytisolo

dimecres, 19 de novembre de 2008

Amor a escena: Carta a un maltratador

Amor a escena: Carta a un maltratador

Carta a un maltratador

Per reflexionar... pot aportar-nos alguna cosa... l´he trobat en un blogg de teatre que pense que també tracta aquestos temes i m´ha`paregut interesant. es diu PARADIGMA CIEGO, per si voleu entrar. un beset.


‘Carta a un maltratador’

Para ti, cabrón:
Porque lo eres, porque la has humillado, porque la has menospreciado, porque la has golpeado, abofeteado, escupido, insultado… porque la has maltratado. ¿Por qué la maltratas? Dices que es su culpa, ¿verdad? Que es ella la que te saca de tus casillas, siempre contradiciendo y exigiendo dinero para cosas innecesarias o que detestas:detergente, bayetas, verduras… Es entonces, en medio de una discusión cuando tú, con tu ‘método de disciplina’ intentas educarla, para que aprenda.Encima lloriquea, si además vive de tu sueldo y tiene tanta suerte contigo, un hombre de ideas claras,respetable. ¿De qué se queja?

Te lo diré: Se queja porque no vive, porque vive,pero muerta. Haces que se sienta fea, bruta,inferior, torpe… La acobardas, la empujas, le das patadas…, patadas que yo también sufría.
Hasta aquel último día. Eran las once de la mañana y mamá estaba sentada en el sofá, la mirada dispersa, la cara pálida, con ojeras. No había dormido en toda la noche,como otras muchas, por miedo a que llegaras, por pánico a que aparecieses y te apeteciera follarla (hacer el amor dirías) o darle una paliza con la que solías esconder la impotencia de tu borrachera. Ella seguía guapa a pesar de todo y yo me había quedado tranquilo y confortable con mis piernecitas dobladas.
Ya había hecho la casa, fregado el suelo y planchado tu ropa. De repente, suena la cerradura, su mirada se dirige hacia la puerta y apareces tú: la camisa por fuera, sin corbata y ebrio. Como tantas veces. Mamá temblaba. Yo también. Ocurría casi cada día,pero no nos acostumbrábamos. En ocasiones ella se había preguntado: ¿y si hoy se le va la mano y me mata? La pobre creía que tenía que aguantar, en el fondo pensaba en parte era culpa suya, que tú eras bueno, le dabas un hogar y una vida y en cambio ella no conseguía hacer siempre bien lo que tú querías. Yo intentaba que ella viera cómo eres en realidad. Se lo explicaba porque quería huir de allí,irnos los dos…Mas, desafortunadamente, no conseguí hacerme entender.

Te acercaste y sudabas, todavía tenías ganas de fiesta.Mamá dijo que no era el momento ni la situación, suplicó que te acostases, estarías cansado. Pero tu realidad era otra. Crees que siempre puedes hacer lo que quieres. La forzaste, le agarraste las muñecas, la empujaste y la empotraste contra la pared. Como siempre, al final ella terminaba cediendo. Yo, a mi manera gritaba, decía: mamá no, no lo permitas. De repente me oyó. ¡Esta vez sí que no!–dijo para adentro-, sujetó tus manos, te propinó un buen codazo y logró escapar. Recuerdo cómo cambió tu cara en ese momento. Sorprendido, confuso, claro, porque ella jamás se había negado a nada.

Me puse contento antes de tiempo.

Porque tú no lo ibas a consentir. Era necesario el castigo para educarla. Cuando una mujer hace algo mal hay que enseñarla. Y lo que funciona mejor es la fuerza: puñetazo por la boca y patada por la barriga una y otra vez…
Y sucedió.

Mamá empezó a sangrar. Con cada golpe, yo tropezaba contra sus paredes. Agarraba su útero con mis manitas tan pequeñas todavía porque quería vivir. Salía la sangre y yo me debilitaba. Me dolía todo y me dolía también el cuerpo de mamá. Creo que sufrí alguna rotura mientras ella caía desmayada en un charco de sangre.

Por ti nunca llegué a nacer. Nunca pude pronunciar la palabra mamá. Maltrataste a mi madre y me asesinaste a mí.

Y ahora me dirijo a tí. Esta carta es para tí, cabrón:por ella, por la que debió ser mi madre y nunca tuvo un hijo. También por mí que sólo fui un feto a quien negaste el derecho a la vida.
Pero en el fondo, ¿sabes?, algo me alegra. Mamá se fue.Muy triste, pero serenamente, sin violencia, te denunció y dejó que la justicia decidiera tu destino.
Y otra cosa:nunca tuve que llevar tu nombre ni llamarte papá. Ni saber que otros hijos felices de padres humanos señalaban al mío porque en el barrio todos sabían que tú eres un maltratador. Y como todos ellos, un hombre débil. Una alimaña. Un cabrón.

Hui us plantege dues mirades sobre la relació d'Antígona amb Creont. La primera és del text original, traduït per Carles Riba. El segon fragment és del nostre conegut -ja- Salvador Espriu.

ANTÍGONA:¿Què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans?
CREONT: Jo, res; tenint-la, ho tinc tot.
ANTÍGONA: ¿Què trigues, doncs? A mi, no hi ha un sol mot de tu que em plagui; i espero que no me’n plaurà mai cap! Així també a tu et disgusten els meus actes. I tanmateix ¿d’on hauria pogut treure una glòria més gloriosa que posant el meu propi germà a la tomba? (Assenyalant els vells del Cor) A tots aquests això els és grat. I ho dirien, si la por no els tingués tancada la llengua. Però la tirania, entre moltes coses que és feliç, té el privilegi de fer i de dir
absolutament el que vol.
CREONT: Tu ets l’única que ho veus així, dels Cadmeus.
ANTÍGONA: Ells també ho veuen; però per tu arronsen la llengua.
CREONT: ¿I tu no tens vergonya de pensar de banda?
SÒFOCLES, Antígona

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies
ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.
CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.
ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.
SALVADOR ESPRIU, Antígona

En la foto, treball de la lluita dels germans, Etíocles i Polinices.

dijous, 13 de novembre de 2008

Cap el 25 de novembre

S'acosta el 25 de novembre, declarat Dia Internacional contra la violència vers les dones. No voldríem deixar-lo passar, ja que tenim a Antígona tan present i volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquesta violència masclista.

Les dones víctimes d'aquest maltactament, així com els seus agressors han estat adolescents. S'han educat com els nostres xics i xiques en la cultura de "no és amor si no fa mal". Tantes i tantes cançons, publicitat, telesèries, pel.lícules... ens/els plantegen les relacions amoroses com una lluita -devórame otra vez-, com possessions -sóc teua, ets meu, fes amb mi el que vulgues-, tot justificant qualsevol conducta possessiva des de "ho fa perquè m'estima"
Nosaltres, des d'Amoraescena i amb el suport de Xaro, hem volgut treballar fent teatre des de la prevenció, tot intentant desmuntar aquestes creences, aquests estereotips, plantejant una altra manera de relacionar-nos, des del concepte d'equitat i de relacions justes.
Us invitem a llegir la Declaració sobre l' eliminació de la violència contra la dona aprovat per les Nacions Unides l'any 1994,

Manifest unitari contra les violències de gènere

25 NOVEMBRE 2008

Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS
1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

2. JUSTÍCIA RàPIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES.
3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES

4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS

5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL

El manifest complet el trobareu, entre d'altres lloc, ací




dimarts, 11 de novembre de 2008

SUGGERIM...

Una vegada, un vell actor kabuki em va dir: «Puc ensenyar un actor principiant el moviment de com assenyalar la lluna. Però des de la punta del dit fins a la lluna és responsabilitat de l'actor». Quan actuo, el més important no és si el meu gest és bell. Per a mi només hi ha una qüestió: el públic, ha pogut veure la lluna? ".
Yoshi Oida

dilluns, 10 de novembre de 2008

Escena

Antígona s'acosta a Ismene i la separa del grup per parlar amb ella.

Antígona: Germana, he de fer-ho.

Ismene: No ho faces.

An: Açò és injust, és el nostre germà, no ho puc suportar.

Is: No podem fer res. Les lleis són les lleis.

An: I quines són eixes lleis que només es regeixen per vengança. no, no i no. Creont no és ningú per a jutjar-nos.

Is: les lleis són les lleis i a més som dones. Les dones no podem enfrentar-nos a cap llei ni a cap home, si això ho fem saps quin serà el nostre final.

An: Els homes ens han fet creure que no podem revelar-nos, però no és cert, clar que podem. Nosaltres som fortes, molt més que ells. Estem fetes a la seua imatge i semblança, peró les lleis naturals ens han fet superiors en estima, en cor, en amor i en justícia.

Is: Sí, però físicament són més forts i tinc por a allò que ens puguen fer. Les dones no tenim dret a parlar, no tenim representant en cap assemblea pública, no tenim poder de decisió. ells sempre tenen la iniciativa, la força i el poder. Hem de resignar-nos a fer allò que ells volen.

An: Més forts físicament? i mentalment? què passa, que no podem fer-nos respectar? Pareix que les dones hem nascut per a decepcionar: naixem i ja decepcionem a uns pares que volien al seu fill, ens fem dones i decepcionem al marit perque no complim els requisits d´una bona dona, de la dona perfecta, i continues creixent i continues decepcionant...

Is: I qué podem fer? sempre hem estat al seu servei. Jo tinc por, tinc molta por.

An: Sí, jo també però la por no pararà el meu propósit. Soterraré al meu germà i assumiré les conseqüéncies.

Is: Estàs boja!

An: No més que tu. Ajuda´m i encara serem més fortes.

Is: Ho sent, però ho hauràs de fer a soles.

An: No et guarde rencor, patiré per tú. Perquè estic segura que tu patiràs en aquest món més que jo. T´estime, Ismene.

Antígona desaparéix. Ismene es queda quieta en escena. Respira.

Ismene: Antígona... ( ningú no respon)


Proposta d´escena.
un beset

dijous, 6 de novembre de 2008

Ismene


Ismene és un personatge present i amb un paper secundari tant a L'Antígona de Sòfocles com a la d'Espriu. És rellevant en el sentit que forma part de la gran reialesa de Tebes. És la germana petita de la saga dels labdàcides. Ismene es manté sempre en un segon terme; la gran personalitat, valentia, decisió i fermesa de la seva germana gran, Antígona, li fa ombra, la deixa neutralitzada. Té un cert complex d'inferioritat, per això intenta seguir els passos de la seva germana. És el seu ideal i el seu model, és vol identificar amb el seu tarannà. En un principi es manté al marge del conflicte entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Quan veu que Antígona es preocupa tant, i s'hi implica al màxim, Ismene la vol imitar, però ella mai ha estat convençuda d'iniciar aquesta aventura. I a últim moment la consciència, que havia estat dubtant entre les lleis eternes i les lleis de l'estat , es decanta per aquestes últimes, les que ha dictat Creont. Ella vol viure per sobre de tot, i la por que Creont li tregui la vida, fa que abandoni tot afer. Espriu va viure l'època del franquisme i en aquesta obra vol explicar subtilment com s'estructuraven les personalitats d'aquella època. La personalitat d'Ismene es podria relacionar amb la gent que estava en contra de Franco però que no s'atrevia a fer algun acte rebel en contra per por a les conseqüències.
(Mar Sànchez)


L’àgora de Tebes. Al fons de l'escena el palau reial. Apunta el dia. ANTÍGONA surt furtivament del gineceu, arrossegant ISMENE de la mà

ANTÍGONA: Ets la germana, Ismene, la companya en tot;dels mals que desfermava Edip ¿en saps ni un que en vida nostra Zeus no hi doni compliment? Car cosa dolorosa, i no diré flagell, no hi ha, ni infàmia, ni vilesa, que entre tesmisèries i les meves jo no hagi vist. I quin edicte diuen ara que és aquest que ha fet pel poble en massa el nostre general? Què en saps? En tens oïda? O és secret per tu que pels amics s'acosten penes d'enemic?

ISMENE: A mi cap nova, Antígona, dels que estimem no m'ha vingut, ni dolça ni punyent, d'ençà que totes dues hem perdut tots dos germans, en un sol dia morts per una doble mà; des que l'exèrcit dels argius aquesta nits és retirat, cap altra cosa jo no sé que més sortosa em faci, ni més mísera.

ANTÍGONA: N'estava certa, i per això t'he fet sortir defora l'atri, que només em sentis tu.

ISMENE: Què hi ha? Tu mostres rebullir d'algun intent.
ANTÍGONA: No ha honorat, dels nostres dos germans, Creont l'un amb sepulcre i, l'altre, el deixa sense honor?Etèocles, diuen, atenint-se al que és de dret i que és de ritu, sí, ha fet que se'l colgués dessota terra, amb el respecte dels difunts; però de Polinices, que tan trista mort ha fet, l’edicte diuen, mana als ciutadansque no es cobreixi en tomba ni se'n planyi el cos, que es deixi sense plor ni tomba, dolç tresor per als ocells, que sotgen per delit de past.Tal és la crida, diuen, que l'honest Creont per tu i per mi mateixa, sí, per mi, ha fet fer; i que ve ara a declarar-ho aquí ben neta qui ho ignora; i no s'ho mira com no res, ans a qui d’això res faci, pena té de mort, apedregat pel poble enmig de la ciutat. Ja saps la cosa; i aviat revelaràs si ets ben nascuda o ets de nobles filla vil.

ISMENE: I què, oh trista, si les coses són així, hi afegiria jo, nuant o desnuant?
ANTÍGONA: Ves si em vols ser companya d'obra i de fatic.

ISMENE: Quina ventura! ¿Cap on va el teu pensament?

ANTÍGONA: Si el cos aixecaries amb aquesta mà (mostrant la seva).

ISMENE: ¿Què penses enterrar-lo, quan se l'ha interdit?

ANTÍGONA: Sí, és sang meva, i teva, fins si tu no vols: germà ; i de traïdoria no em convenceran.
ISMENE: Ah, temerària! ¿Contra el que ha manat Creont?

ANTÍGONA: Però és que un dret a fer-me lluny dels meus , no el té. ...Però tu pensa com et sembli: jo, el que és ell, l'enterraré. I si, fent-ho he de morir, està bé: jauré amb ell, amiga vora d'un amic, sagradament culpable, ja que és més el temps que hauré de plaure als d'allí baix que no als d'aquí. Allí, per sempre hi he de jeure; tu, si et plau, el que entre els déus s'honora, tingues-ho en menyspreu.

ISMENE: Jo no ho menyspreo; el que és que per desafiar els ciutadans, vaig néixer sense forces jo.
ANTÍGONA: Pots treure aquests pretextos; jo me n'aniréa amuntegar una tomba pel germà estimat.

ISMENE: Oh dissortada, quina por que tinc per tu!

ANTÍGONA: Per mi no temis; el teu cas, sí, mena'l dret.

ISMENE: Almenys no diguis a ningú per endavant aquesta feta: oculta-la, com jo faré.
..............

Poco a poco

Bueno, bueno, bueno,

de verdad ayer me sorprendisteis. vamos FLIPÉ con vosotros. yo pensaba que no habíais avanzadfo y me sorprendisteis. Q WAY!! es q me hace mucha ilusión que poco a poco vaya tomando forma nuestra obrilla. al principio parece que no tira xo madre mía!! me dejasteis sin palabras, quedaba muy xula esa " primera escena" jajaja. Me inspirasteis un montón.

Bueno a la gente "vieja" que sois unos cracs y que os controleis un pokillo que ya sois mayores y tenéis que dar ejemplo a los nuevos. que vienen pisando fuerte. como os durmáis os superan.

Y a los "nuevos", que ayer os vi trabajar un pokillo y no se si es xq tenéis vergüenza o xq xo trabajastéis muy bien, muy concentrados y eso ayuda a que el trabajo sea más fácil y todo salga hacia delante. SEGUID ASÍ.

Bueno y sin nada más que tratar, que ya os iré comunicando más ideas, os dejo.

mil bessos

dimarts, 4 de novembre de 2008

Entusiasmada

Estoy entusiasmada con vosotras y vosotros. Antígona es muy fuerte interiormente y nos invita a entrar en nuestro interior y desde ahí sentir en primer lugar y luego elaborar el pensamiento y la expresión, encarnado todo en el cuerpo, un cuerpo que es de paz y armonía.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Les lleis naturals

És ben cert que a l'Antígona de Sòfocles s'estableixen algunes dualitats, una de elles és aquesta famosa frase que ben podria haver estat al mateix text grec. Llei natural vs llei civil. Però, de quina llei natural ens parla Antígona? Podem assumir que és la mateixa que sona aquests dies? Si entenem per llei "natural" aquella que hem heretat amb les nostres arrels cristians ens allunyem del text clàssic, encara que podia ser una possible lectura. Però Antígona ens parla bàsicament de la llei de l'amor, "No vaig nàixer per compartir l'odi, sino l'amor", i és aquesta que sembla ser la seua veritable llei, la més natural, contra l'ordenada per Creont, el rei de Tebas, qui "no té potestat per apartar-me dels meus".

"Mireu com he patir, i per obra de quins homes..."

"Modernas, las antiguas"

Endevina endevinalla. a quin personatge correspon la frase
"las leyes civiles no pueden ignorar las leyes naturales"?

http://www.elmundo.es/papel/2008/10/31/ ,

http://www.elpais.com/articulo/portada/gays/pueden/casarse/llamen/matrimonio/elpepipor/20081030elpepinac_16/Tes/