dijous, 27 de novembre de 2008

una d'Espriu.

Podria la nostra Antígona recordar, tancada a la seua tomba, aquest poema. Podria, també, haver-lo escrit ella.
PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.