dimecres, 19 de novembre del 2008


Hui us plantege dues mirades sobre la relació d'Antígona amb Creont. La primera és del text original, traduït per Carles Riba. El segon fragment és del nostre conegut -ja- Salvador Espriu.

ANTÍGONA:¿Què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans?
CREONT: Jo, res; tenint-la, ho tinc tot.
ANTÍGONA: ¿Què trigues, doncs? A mi, no hi ha un sol mot de tu que em plagui; i espero que no me’n plaurà mai cap! Així també a tu et disgusten els meus actes. I tanmateix ¿d’on hauria pogut treure una glòria més gloriosa que posant el meu propi germà a la tomba? (Assenyalant els vells del Cor) A tots aquests això els és grat. I ho dirien, si la por no els tingués tancada la llengua. Però la tirania, entre moltes coses que és feliç, té el privilegi de fer i de dir
absolutament el que vol.
CREONT: Tu ets l’única que ho veus així, dels Cadmeus.
ANTÍGONA: Ells també ho veuen; però per tu arronsen la llengua.
CREONT: ¿I tu no tens vergonya de pensar de banda?
SÒFOCLES, Antígona

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies
ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.
CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.
ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.
SALVADOR ESPRIU, Antígona

En la foto, treball de la lluita dels germans, Etíocles i Polinices.