Després d'un any sense actualitzar el blog anterior, i no sé per quina raó, ha estat impossible tornar-hi. Malgrat tot, amb el mateix nom, ací estem de nou. El curs anterior no hem estat aturades, ans al contrari, estiguérem prou atrafegades amb el Llibre de les Bèsties, del Ramon Llull. Anàrem a Blanes -com no!-, participàrem a la Mostra de teatre organitzada per Caixaescena -gràcies, Valentí!, i acabàrem la temporada a l'Horta Teatre, en les Jornades de Teatre i Literatura.
Enguany hi tornem al treball amb força il.lusió i l'ajuda inestimable i valuosa de Xaro Altable i de Valentí. La nostra proposta és ara Antígona. O, per ser sincera, l'excusa és Antígona. Passarem la tragèdia per la mirada d'Amoraescena, per la mirada de gènere, com no podia ser d'una altra manera i per la mirada de l'optimisme, com fem habitualment. Us aniré informant.
De moment, ací teniu un primer text, una lleugera aproximació, escrit per Mar però dictat per la mateixa Antígona:
Cal ser valent, treure forces d'on penses que no hi ha. Estan aquí, tot esperant la teua decisió. Res del que fas és inútil. L'amor no mou muntanyes, fa que tu pugues moure-les. La valentia no és agafar un fusell i disparar -per coneixement, per ideologia...- És lluitar per allò que creus, defensar-ho com pots, amb tot l'amor per la teua causa, la teua vida.
Una besada per tothom els qui encara esteu ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada