dimecres, 29 d’octubre de 2008

Antígona, de Salvador Espriu


Espriu va escriure la seua Antígona al 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, encara que no fou editada fins 1955. S'estrenà al 1958. En aquesta versió del mite, Espriu ens presenta els personatges d'una altra manera a la de Sòfocles. Són, en paraules de M.A. Capmany, uns "herois que assumeixen la nostra condició humana": Creont ha estat un pervers conseller, apareixen nous personatges, com l'esclau Eumolp que acompanya Antígona..., i d'altres tenen més veu, com Eurídice, Etíocles o Ismene.

Algunes pàgines d'aquesta versió han estat hui l'excusa del nostre taller, i aquestes són algunes de les paraules d'Antígona a Etíocles que vosaltres heu seleccionat: "Us va perdre l'ambició. ... Sempre temia que jugant t'ofegares. ... He estimat igualment tots dos... Era el petit, però la mare et preferia a tu". I d'Etíocles a Antígona: "Ja no em puc fiar de tu, t'has vist amb Polinices... Va dir (Èdip, son pare) que ens partiríem la seua herència amb l'espasa. Ens maleí ell, carregat de crims".