divendres, 14 de febrer del 2014

La mirada, l'espill de l'ànima

Sessió 13/02/2014

"En aquesta caixa hi ha una cosa molt personal, única i especial per a cadascun de vosaltres, obriu-la i intenteu no posar cap expressió per a que els vostres companys no la vegen, després passeu la caixeta al següent". I així hem començat una nova sessió de teatre, això sí, abans hem mogut un poquet el cos per a ficar-nos en matèria.


La caixeta anava passant d'un en un mentres tots esperàvem el nostre moment amb moltes ganes, segur que tots estàvem pensant el mateix "¿Com en una mateixa caixeta xicoteta, pot haver-hi algo que siga únic per a cada un?" i és que a vegades no pensem en les cosetes més simples i senzilles.

El torn de la caixeta anava passant de mà en mà, i no podíem evitar somriure al veure el que hi havia dins. Va arribar el meu torn (no volia personalitzar el text però per a explicar-vos el que hi havia dins havia de fer-ho) , vaig obrir la caixeta davant de la mirada dels meus companys, encara que si vos sóc sincera només pensava en el que podia haver-hi per a mi. Quan la vaig obrir, no vaig poder evitar somriure, hi havia més del que podríem imaginar qualsevol de nosaltres, un espill que reflectia el més profund de nosaltres, l'ànima. Els meus ulls reflectien allò que no es pot transmetre amb paraules.


Em va paréixer curiós que amb la de vegades que em mire a l'espill al cap del dia mai m'havia fixat en el que em va mostrar eixe xicotet espillet que va enfocar allò que més transmet en una persona, la seua mirada.
Una vegada havíem acabat tots de mirar dins de la caixeta, de mirar-nos de la manera més sincera als ulls vam haver d'escriure o dibuixar la sensació que havíem tingut.
A tots ens va agradar molt eixa experiencia,ningú s'esperava trobar-se a si mateix allí dins, i és que no hi ha cosa més única, que nosaltres mateixos.

Fins a la setmana que ve :)