Hui us plantege dues mirades sobre la relació d'Antígona amb Creont. La primera és del text original, traduït per Carles Riba. El segon fragment és del nostre conegut -ja- Salvador Espriu.

ANTÍGONA:¿Què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans?
CREONT: Jo, res; tenint-la, ho tinc tot.
ANTÍGONA: ¿Què trigues, doncs? A mi, no hi ha un sol mot de tu que em plagui; i espero que no me’n plaurà mai cap! Així també a tu et disgusten els meus actes. I tanmateix ¿d’on hauria pogut treure una glòria més gloriosa que posant el meu propi germà a la tomba? (Assenyalant els vells del Cor) A tots aquests això els és grat. I ho dirien, si la por no els tingués tancada la llengua. Però la tirania, entre moltes coses que és feliç, té el privilegi de fer i de dir
absolutament el que vol.
CREONT: Tu ets l’única que ho veus així, dels Cadmeus.
ANTÍGONA: Ells també ho veuen; però per tu arronsen la llengua.
CREONT: ¿I tu no tens vergonya de pensar de banda?
SÒFOCLES, Antígona

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies
ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.
CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.
ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.
SALVADOR ESPRIU, Antígona

En la foto, treball de la lluita dels germans, Etíocles i Polinices.