Una altra antígona

avui, estic de peu. 
estic de peu, com totes les Antígones abans i després de mi, 
sota els pecats i les culpes d'altres, 
subjectant-les com si jo fóra Atlas evitant
que caiga el cel. 

avui cride. 
avui cride, per les meues germanes de nom i cos que van caure de genolls per culpa d'eixe pes. 
alce la veu sense por per les cames trencades, 
pels braços adolorits, gràcies a eixa maleïda càrrega. 
avui, lluite amb el que em queda. 

amb el poc que tinc. 

avui, no em fan caure. 
                                                                                                       Teresa Carrasco

Il·lustració: Agnes Cècile

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.

"Els somnis d’Akira Kurosawa (Dreams, Akira Kurosawa,1990, 119')

Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.

Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.

Pequeña guia para los Sueños

Tu i jo som la mateixa persona

"En el meu somni el fons era negre i jo estava flotant mentre el meu cos estava il·luminat. 

 De sobte, van aparèixer espills per tot  i  es veia a una persona.

 Aquella persona era jo, tenia els meus ulls, però, ella tenia tot allò que jo poguera desitjar.

 L’espill es va fer molt gran i quasi pareixia que no tenia fi.

 Volia jugar amb aquella persona tan pareguda a mi,  i per això vaig jugar a ser més ràpida que ella en cada moviment. Però, ella era molt llesta i feia tot allò que jo estiguera fent.

 Amb decisió vaig posar les meues mans en l’espill, traspassant-lo i em vaig trobar amb les seues mans.

 L’espill pareixia un llac, on estaven les nostres mans envoltades en ones d'aigua.

 Les dos començàrem a córrer, ballar, saltar i flotar en l'aire encara amb  les  mans unides.

 Podíem llegir-nos les ments. Ens comunicàvem així.

            

Era com si estiguerém connectades.

-Penses que sóc perfecta? -Vaig preguntar-me i preguntar-li

-No “has” de ser-ho. Ja ho ets - va somriure -Per mi.

Sabia que quasi era l’hora d’acomiadar-nos i volia posar-me a plorar, però ella em donava suport tot aclucant els ulls amb un somriure.

-Tornarem a veure’ns?-Vaig preguntar aquesta vegada em veu alta.

Mentre esperava una resposta vaig abaixar el cap.

-No has de buscar-me. Jo estic amb tu.

Vaig mirar-la i ella va continuar.

-Sempre. Quan somrius, quan plores, quan sents el vent. Jo i tu som la mateixa persona. Així que mai em separaré de tu."

L'espill

El taller de dijous va venir de la mà dels espills. Al somni de Fernando li calia una sessió específica, i la van tenir. Una sessió que va resultar distinta de la programada perquè la riquesa i valor de les aportacions del grup va fer necessari aturar-nos i respirar, dir i  escoltar el que cada persona havia de compartir.
Un treball ple de suggerències.

Us deixe dos textos: El primer, un fragment de la Milonga de tardor, una novel·la d'Encarna Sant-Celoni

"A l’espill una dona. Ulls mig unflats, mig fosos; depenent si et fixes en les bosses o en les conques.

L’altra i jo - és a dir, jo i la des espill - som la mateixa i no ho som …, ja que entre la seua intromissió en mi i la meua intromissió en ella hi ha l’exterior sempre imprevisible.

L’espill. Una dona. Trobar-te cara a cara amb l’altra, la del mirall, la imatge que et censura i t’enalteix, inherent a tu.

Com saber doncs, quina d’elles, tan diferents i tan paregudes al jo que crec ser, és l’objecte d’aquesta requesta que tant si com no m’empaita?...

Al mirall, una dona. Ulls mig fosos, mig unflats depenent de si et fixes en les conques o en les bosses."

L'altre text n'és un fragment de La dama de Shangai, una pel·lícula mítica del genial Orson Wells.

Gaudiu-ne mentre esperem els textos promesos

Mort

Mort

Vaig mentre roman el cor,

I mentre, el cor movent-se es queda.

Somnie i pense i estic i no,

Però el meu cap somriu i et plora.

I plore, plore perquè vull,

Perquè vull i no volguera.

Somnie i pense, no estic ni puc.

Al cap no estic i al cor, ceguera.

I somnie i pense i estic i no,

i per no somniar ni pense.

No estic ni puc ni vull estar-ho,

Però el cor mor i no desperte.

Estàs i no, somnie i pense,

I quan me’n vaig, tornes alhora

Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,

i el cap es riu i el cor et plora.

L'ull que ens mira

“Quan comença el somni no veig res, no sé on estic. De sobte, veig un ull gran molt bonic. No sé com passa d’una cosa a l’altra però de sobte és un cap d’un ocell. És marró,  i té taques i a més veig una pota d’una granota del mateix tamany que el pardal. 

Acaba en res altra vegada, tot negre, no veig res, i no vull saber. Ho vaig sommiar fa mesos o un any..”

Taller dels somnis

Ja estem de nou en marxa! Aquest curs, iniciem el treball amb els somnis com a element de treball.
De moment ja tenim un bon grapat de somnis en la nostra col·lecció, encara que hui us propose aquest vídeo.


Der Traum eines müden Mannes from albi baba on Vimeo.

Teatre imatge

Ahir, amb una color insuportable, de 41 graus, vam treballar una mica.
Primer, repàs del text: us he de renyar, perquè encara no l'heu aprés, tot i que sóc conscient que sou molt i molt treballadores i esteu estudiant... però Ai!
Després, vam treball amb la tècnica de la imatge. Tres temàtiques, de les quals dues ens van donar joc teatral per continuar el pròxim dia. La música, Aspencat, Serem un cicló
Veieu?

Com l'art mateix

Partir d'una obra d'art és una tècnica efectiva per generar un text literari. i a l'inrevés. 
En la sessió de hui hem partir de diversos quadres per generar una imatge teatral per incorporar a la proposta de l'assemblea. 

Al final, ens hem quedat amb aquestes "cabines telefòniques" (1967) de Richard Estes

Ja us contarem!

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.