Una altra antígona

avui, estic de peu. 
estic de peu, com totes les Antígones abans i després de mi, 
sota els pecats i les culpes d'altres, 
subjectant-les com si jo fóra Atlas evitant
que caiga el cel. 

avui cride. 
avui cride, per les meues germanes de nom i cos que van caure de genolls per culpa d'eixe pes. 
alce la veu sense por per les cames trencades, 
pels braços adolorits, gràcies a eixa maleïda càrrega. 
avui, lluite amb el que em queda. 

amb el poc que tinc. 

avui, no em fan caure. 
                                                                                                       Teresa Carrasco

Il·lustració: Agnes Cècile

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.

 

Consignes Cien Manuelas, de Mujeres en Escena

Hola mujeres, Aquí os anotamos unas frases que forman parte de la performance. Son para que vosotras las digáis, con vuestras lindas voces. ¿Y cuando hay que decirlas? Simplemente, hay que repetirlas cuando escuchéis que son dichas por algún personaje, durante la performance. Es por eso que os las enviamos, para que les echéis una leída y así, os sonarán familiares y las podréis cazar al vuelo para repetirlas. Sólo tendréis que estar atentas, en escucha activa para que no os pasen de largo. También hay algunas sencillas acciones que haréis, siempre grupalmente. Estas acciones serán indicadas por una guía. Cuando nos reunamos en Ca Revolta, a las 11:45 h., os explicaremos estas acciones, para que vayáis tranquilas ya sabiendo lo que hay que hacer. Así pues, podéis estar serenas y disfrutar del juego grupal, ya que tendréis de antemano la información y además conoceréis a la guía, para estar atentas a lo que ella haga y seguir sus instrucciones o movimientos. Muchas gracias por vuestra participación, Nos la vamos a pasar muy bien y además vamos a estar creando todas juntas una preciosa energía por la PAZ.
1. El amor es la única verdad que sobrevive.
2. Acompáñanos Manuela.
3. Somos las sobrevivientes.
4. Somos las víctimas.
5. No queremos a los verdugos sentados en el poder.
6. Los queremos juzgados.
7. No queremos venganza.
8. Queremos justicia.
9. Verdad y reparación.
10. Exigimos verdad justicia y reparación
Text en Valencià Acompanya’ns, Manuela
Som les supervivents
Som les víctimes
No volem els botxins
Asseguts al poder
Els volem jutjats
No volem revenja
Volem justícia
Veritat i reparació

Últimes dades de Manuelas por la Paz

Hola, Manuelas!

Benvingudes, dones màgiques.

Benvingudes al joc que ens ha proposat la Mesa de Apoyo i Mujeres en Escena. Us confirme dades. No puc ampliar molta més informació perquè jo mateixa no la sé, és una sorpresa del grup Mujeres...

- Les xiques d'Amoraescena i aquelles a qui us vinga de gust heu de ser DISSABTE, 2 d'abril, la la Plaça de la Mare de Déu -plaza de la Virgen, a les 5 i mitja -17'30-. Farem un primer assaig, un primer acostament a la proposta de performance. Les primeres instruccions.

-La resta de vosaltres, més aquelles amb qui veniu acompanyades, DIUMENGE, 3 d'abril, heu de ser a les 11'45 a Ca Revolta, al carrer Santa Teresa. I ara sí recordeu que cal anar amb els colors negre, lila i roig, tots tres o combinats al vostre gust. Recordeu que és una proposta teatral, la qual cosa vol dir que us permet el joc. També cal portar els ulls molt maquillats de negre. O us els maquilleu allà. ens reunim a Ca revolta perquè les Mujeres ens donen les instruccions últimes i marxar, totes juntes, a recollir les dones participants a les Jornades. La performance es realitzarà cap a la 1'15 a la plaça de la Mare de Déu. Així, si voleu convidar més persones, seran molt benvingudes.

Per cert, Sé que hi seran més de cent, però de moment hi ha 50 confirmades. Si hi coneixeu alguna més, aneu dient, val? Seré més tranquil.la!

Héroes y guerreros. Un regal de Xaro.

Ayer, en la representación, me emocioné Quiero daos, como regalo, a todos los chicos y chicas y especialmente a los chicos de "Antígona" este trozo de un escrito mío, del libro que estoy terminando. Es material en prensa del libro Los senderos de Ariadna.

Héroes y guerreros.

Muchos niños y adolescentes varones, influidos por la socialización a la que están sometidos y reforzada, entre otras instancias, por los dibujos animados, los videojuegos y telefilms violentos, tienen en su imaginario a un héroe guerrero. No obviando la connotación de guerra que tiene la palabra, podemos hacernos eco de esta imagen para plantear otro tipo de guerrero, como plantea el budismo; guerrero del corazón, que es quien tiene el coraje de conocerse profundamente, tanto en sus aspectos bellos o luminosos como en sus aspectos oscuros o de sombra. El guerrero del corazón no mata a sus dragones internos, sino que entabla una relación con ellos, apoderándose de su energía para llevarla al mundo transformada. Si no hacemos esto podemos proyectar la sombra de nuestros dragones sobre las demás personas, que se convierten así en enemigas a quienes poder maltratar o matar en nombre de nuestra verdad.

La tradición tibetana coincide con esta visión y nos dice que guerrero es el que se enfrenta a su propio miedo. También los indios yaquis, indígenas del norte de México, dicen que en cada tribu hay ciertos hombres y mujeres llamados a seguir el camino del guerrero desde dentro de su corazón, que traen al mundo lo nuevo, sin creerse por ello nadie especial. Piensan que todas las personas tenemos un diseño del mundo o mapa dela realidad que no debemos confundir con la realidad. La tarea del guerrero, arquetipo de hombres y mujeres que luchan por la paz sin violencia, es traer su descubrimiento a la realidad social para ensanchar el diseño o mapa de esa realidad.

Los indios yaquis dicen que el mundo de cada día es como una obra de teatro, una actuación en la que somos a la vez actores, espectadores y observadores. El verdadero guerrero observa, no se pelea; es un guerrero pacífico, un guerrero del corazón que permanece despierto y observa cada actuación y cambio de actuación. Dicen que el verdadero cambio solo tiene lugar cuando crece la realidad conceptual, es decir, cuando todas las personas traemos nuestras visiones, o lo que hemos aprendido, a la comunidad a la que pertenecemos, con el deseo de compartirlo. Este es el verdadero proceso de cambio. Por lo tanto el guerrero o el hombre y la mujer de paz, que encarnan este arquetipo, ha de saber tratar con sus sentimientos, deseos y miedos. Ha de aprender a llorar, mirar y sentir junto a otras personas de paz.

Besos,

Charo Altable

http://www.diagonalperiodico.net/cantabria/spip.php?article127

seguim treballant

No tot s'acaba en Blanes. És cert que hem fet l'estrena, una estrena que era més bé una super-assaig general. Encara ens falten un parell d'escenes i treballar allò que ja està clar.

Per això, i perquè les coses no estan per emmudir, Jesús Delegido ens ha passat aquesta fotografia, feta a Colombia, per recordar-nos que hem de continuar endavant.

Des de colombia ens arriben les veus de les dones per la pau. En aquest cas, Antígona, de Patrícia Ariza i el seu grup La Candelaria. Dona i "teatrista"

"Hoy, en pleno siglo XXI, Antígona se coloca de nuevo como una piedra en el zapato porque regresa desde “las cuevas de aves de colmillos afilados” adonde fue confinada por el rey tirano, a interrogarnos sobre las leyes que no están escritas pero que no pueden ser borradas, porque son las leyes del vínculo y del afecto. Ella, Antígona, mujer, joven y rebelde, “la de los menudos pies”, princesa y mendiga, en esta visión dramatúrgica de Patricia Ariza regresa para, desde su enrancia fecunda, indagar sobre el destino de la Justicia"

"Cuando Patricia Ariza estuvo en el Urabá, unas mujeres le contaron que no podían enterrar a sus hombres, víctimas de la guerra en ese lugar de Colombia. De inmediato, asemejó tal situación con el mito de Antígona, a quien castigaron al encierro por romper la ley del rey Creonte, que prohibía sepultar a los muertos en combate.
Eso llevó a Patricia a obsesionarse con la obra"

Aquests dies Patrícia Ariza, una altra de les actrius/directores que s'enamoren d'Antígona, està sent investigada per subversiva. Des d'Amoraescena us invitem a llegir les seues paraules.

"Yo, Patricia Ariza, luego de leer el artículo de El Espectador del día 21 de Diciembre (2008), en la página judicial, donde se refieren a un expediente policial según el cuál yo podría estar usando el arte para la subversión, quiero expresar a la opinión pública, pero sobre todo a mis amigos y amigas, que estoy asombrada de semejante montaje tan mentiroso como infame.

Reitero que soy artista, dramaturga, miembro del Polo Democrático Alternativo y del movimiento Social de Mujeres.

Que hago parte de la oposición y ejerzo con alegría el derecho inalienable a crear en el arte colectivamente y de manera solitaria en la poesía.

Que no me avergüenzo de haber sido hippy y nadaista porque hacía parte de dos importantes movimientos libertarios y culturales.

Que he celebrado la vida y a la vez ejercido el derecho a no estar de acuerdo.

Que nada ni nadie me hará renunciar a ese derecho porque en él reside el sentido mismo de la existencia.

Que estoy en desacuerdo con este gobierno porque lo considero autoritario como el que más.

Que lucho por el Intercambio Humanitario, aunque no le guste al presidente y que suscribí con las otras y los otros Colombianos por la Paz, el comunicado por el acuerdo humanitario y la liberación de secuestrados.

Agradezco a todas las personas, artistas, científicos y académicos, a las instituciones culturales, a los grupos de teatro y a mi familia, las valerosas, afectuosas y copiosas manifestaciones de reconocimiento, afecto y solidaridad.

Gracias a esos mensajes mantengo el ánimo y la convicción en lo que creo, intactos.

PATRICIA ARIZA"

Més informació:

http://argivo.lacoctelera.net/post/2009/01/05/patricia-ariza-proceso-contra-teatro-colombiano-palabra

Solidaridad con Patricia Ariza: Carta abierta al Gobierno de Colombia

Projecte Magdalena

Patricia Ariza habla sobre su caso en la Fiscalía: No me van a quitar mi derecho a opinar

Mujeres de Negro por la paz desde Jerusalén

Carta de Gila Svirsky enviada per Charo Altable, des de Mujeres de Negro:


NO TENER NOTICIAS ES MALA NOTICIA


Estaba escuchando en la radio una entrevista a dos adolescentes del sur de Israel, ambos habían vivido durante varias semanas en unas condiciones intolerables, cogidos en el fuego cruzado de los adultos.


“Oh! mi familia nunca ve cadenas televisión extranjeras”, dijo uno. “No son tan exactas como las israelíes.”“Mi padre me lo prohíbe”, dice el otro. “Puede ser desmoralizante.”

Sí, ciertamente, puede ser desmoralizante. Si no ves las “cadenas extranjeras” – la CNN, la BBC o Sky News, y mucho menos al-Jazeera – no oyes la (otra) mitad de lo que está pasando. Nunca escucharás, por ejemplo, que

• El hospital al-Quds de Gaza recibió un ataque directo ayer; o que


• UNRWA notificó a las IDF (Fuerzas de Defensa Israelí) que un proyectil había alcanzado a uno de sus almacenes (comida, medicina y gasolina), pero que las IDF lanzó seis proyectiles más después de eso, o que


• Algunos niños fueron encontrados encogidos en sus casas al lado de los cuerpos de sus madres o padres, probablemente después de días, ya que las ambulancias no podían llegar a ellos, a pesar de las estrictas leyes internacionales sobre el libre movimiento del cuerpo médico.

Pero los israelíes solo escuchan noticias israelíes. Así que, ¿qué me dijo mi vecino ayer?: “Israel tiene el ejercito más moral del mundo. ¿Qué otro ejército habría lanzado panfletos advirtiendo a los civiles para que se fuesen y así no ser heridos por los misiles?”

Bueno, la respuesta es: muchos países. Es una herramienta de propaganda común. Aquí va un extracto de un panfleto lanzado por los Estados Unidos en Japón durante la 2ª Guerra Mundial:

“Las armas usadas por las autoridades militares japonesas para prolongar esta guerra sin esperanza van a ser completamente destrozadas por las Fuerzas Aéreas Americanas. Sin embargo, las bombas no pueden ver, así que no sabemos dónde impactan. Como sabéis, los americanos somos gente humanitaria y no queremos herir a gente inocente. Por lo tanto, por favor evacuen estas ciudades.” http://www.ww2propaganda.eu/translat.htm
Y aquí un extracto de uno lanzado por Israel en Gaza durante estos días:

“Como respuesta a actos llevados a cabo por terroristas en su área en contra de Israel, las IDF están obligadas a responder inmediatamente y actuar en esta área. Para su propia seguridad, se le pide que abandone el área inmediatamente.” http://www.ynet.co.il/english/articles/0,7340,L-3649729,00.html
No hace falta decir que no hay ningún sitio a donde ir. Gaza es una franja estrecha (10% del tamaño de Rhode Island) densamente ocupada y con todas las fronteras cerradas a cal y canto.Pero los israelíes siguen repitiendo el mantra que remueve mi estómago: Las IDF son el ejército más moral del mundo.

A lo largo de estas horribles semanas, los reportajes más cuidadosamente documentados dentro de Israel, sobre lo que ocurre y no ocurre han sido los elaborados por organizaciones humanitarias. Puedes ver un blog (en inglés) combinado de estas organizaciones en http://gazaeng.blogspot.com/ Sabes que ha habido serios abusos de derechos humanos cuando once organizaciones se ponen a trabajar juntas en algo. B`Tselem incluso ha dado el paso sin precedente de lanzar un llamamiento para un alto el fuego [http://www.btselem.org/english/]. Se ha hecho un trabajo importante para llevar este mensaje a la sociedad israelí.

Para terminar pero no por ello menos importante, las organizaciones pacifistas continúan alzando sus voces solitarias y valientes ante la exaltación patriótica de motoristas y viandantes. Aquí está lo que escribí en mi cartel ayer: “Nos hemos convertido en nuestra peor pesadilla”. La mayoría de los que pasaban no pillaban el mensaje.

Gila Svirsky Jerusalem, 16 de enero de 2009.

Co-presidenta, B’Tselem http://www.btselem.org/English/ http://www.gilasvirsky.com/

"Activista por la paz desde hace más de 15 años, la israelí Gila Svirsky vive y escribe en Jerusalén. Ella es una de las miembros fundadoras de la Coalición de Mujeres por la Paz, un grupo formado por ocho organizaciones pacifistas de mujeres israelíes y palestinas. "La violencia me ha llevado a dedicar el total de mi vida cotidiana al conflicto..."

Per llegir algunes de les seues cartes anteriors en castellà, aneu a Women and live on Earth

Dones que lluiten: Anna Politkóvskaia

Anna Politkóvskaia, periodista rusa de 48 anys, va ser enverinada a la seva casa de Moscow. Aquesta dona encarnava la valentia, l'honestedat i la llibertat. Es va especialitzar en denunciar les tortures i humiliacions que pateix el poble txetxè.

Anna Politkovskaya va néixer com a Anna Mazepa a Nova York, el 1958, on els seus pares, ucranians treballaven com a diplomàtics a les Nacions Unides. Va estudiar periodisme a la Universitat Estatal de Moscú, graduant-se al 1980 i començant la seva carrera en el diari Izvestia.Des del juny de 1999 fins al 2006 va escriure una columna diària per al Novaya Gazeta. Va publicar diversos llibres premiats, sobre Txetxènia i el règim del president Putin. El llibre més recent és La Rússia de Putin.Va estar involucrada en diverses ocasions en negociacions per alliberar hostatges relacionats amb Txetxènia. Al febrer de 2001 va ser arrestada per denunciar les fortes mesures de repressió al país. També es va implicar molt en donar suport en drets legals a les famílies de les víctimes. Durant la crisi dels hostatges de l’escola de Beslan, al setembre de 2004, de camí cap a Beslan per ajudar en les negociacions amb els segrestadors, va caure violentament malalta i va perdre la consciència. Va acusar de haver estat enverinada després de beure un te a l’avió. A hores d’ara encara no ha estat determinada les causes de la seva malaltia.En unes recents declaracions va citar: “Algunes vegades, les persones paguen amb les seves vides per dir fort el que pensen. En efecte, un fins i tot pot ser assassinat per donar-me informació. No sóc l’única en perill. Tinc exemples que ho proven.”Va rebre grans aclamacions pel seu treball a Txetxènia. Va ser una cronista d’excepció dels assassinats, tortures, violacions, segrestos i desaparicions de civils de Txetxènia en mans de les tropes russes.Va rebre diversos premis: Premi de la Unió de Periodistes russos (2001), Premi pels Drets Humans en Periodisme d’AI UK (2001), Premi Olof Palme (2004), Premi per la Llibertat i Futur dels mitjans (2005).Va ser trobada morta per quatre trets, el passat dissabte 7 d’octubre de 2006, al replà de casa seva a Moscú, on vivia amb la seva família. Tenia dos fills.

Homenatge a Anna Politkovskaya
(publicat al Diari de Balears, divendres 13 d'octubre)
En la dècada dels 80, Pavel Fedulev era un més d'entre els delinqüents de baixa estofa que infestaven els carrers de Yekaterinburg, la capital dels Urals. A començaments dels anys 90, però, havia reunit el capital necessari per fer-se amb una destileria on s'elaborava un vodka d'ínfima categoria anomenat Palenka. L'operació seguia un esquema típic del moment: un delinqüent es fa amb una part del pastís de l'estat gràcies al suborn a funcionaris i forces de l'ordre.
La biografia de Fedulev, que mostra una de les més espectaculars progressions dins de l'economia mafiosa de la Rússia de Putin, és una successió de fraus i crims. Per a una de les seves operacions, s'associa a Andrei Yakushev, un pròsper home de negocis dels Urals, que li deixa una gran quantitat de doblers per a un negoci. Fedulev, després de multiplicar el capital, i per no prendre's la molèstia de tornar el préstec, contracta un assassí professional que liquida Yakushev. Mai se'n va saber res, del cas obert. Andrei Sosnin, un altre oligarca amb qui Fedulev va aconseguir fer-se amb el control de les principals indústries metalúrgiques i minerals dels Urals, va córrer la mateixa sort que Yakushev. I el cas obert als tribunals, també.
Fedulev no és un home que s'hi posi per poc: el 1997 s'associa amb Uralmash, l'organització mafiosa més gran de Rússia. El més sorprenent és que gosa disputar, i guanyar-li, a aquest sindicat del crim la propietat la comercialització del vodka il·legal.
De forma també característica, Fedulev va aconseguir la potestat de nomenar els responsables dels Urals de les unitats policials de lluita contra el crim organitzat. Els seus tentacles arriben molt lluny: el 2003, Putin nomena com a cap del GUBOP, la direcció estatal contra el crim organitzat, Nikolai Ovchinnikov, el cap local de policia de Yekaterinburg amb qui Fedulev havia teixit una sòlida aliança als seus començaments.
Fedulev no va poder evitar el pas per la presó. Va aconseguir dur-l'hi Yuri Altshul, un antic espia que havia estat el seu lloctinent però que se sentia traït: Fedulev no li donava la part dels negocis que ell pensava que li corresponia. L'episodi se situa en la línia de pujada meteòrica i criminal del nostre protagonista: Fedulev surt de la presó per ordre personal de Vasili Kolmogorov, delegat del fiscal general de Rússia, i Yuri Altshul mor d'un tret al seu cotxe. Un tercer crim que tampoc no ha estat mai aclarit.
La resta de la història de Fedulev segueix en la mateixa direcció, incloent l'apropiació fraudulenta de les immenses companyies Kachkanar i Uraljimmash, el suborn als jutges que havien de veure els casos i, naturalment, el pas per la política: Fedulev va ser diputat provincial i és un dels puntals i finançadors als Urals de Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin.
Aquest relat està extret de La Rússia de Putin, un dels llibres de la periodista Anna Politkovskaya. Per contar històries com aquesta, i sobre la guerra bruta a Txetxènia, va ser assassinada el passat cap de setmana a casa seva. A Moscou, al cor de la Rússia de Putin.

(Extret del bloc de Miguel Àngel Llauger)

Un Nobel per la PAU: Rigoberta Menchú

Rigoberta Menchú

Indígena maya quiché. Nieta de mayas, esposa de Ángel, madre de Mash. Nació en Chimel, una aldea de las montañas del Quiché guatemalteco, en 1959. A los 19 años comenzó a militar en el Comité de Unidad Campesina (CUC), mientras el ejército nacional llevaba a cabo su campaña de "tierra arrasada" contra la población sospechosa de pertenecer a la oposición armada. Según sus testimonios, recientemente calificados de medias verdades por un investigador estadounidense, su hermano menor fue secuestrado y asesinado por el ejército, su padre quemado vivo junto con otros veintinueve ocupantes de la embajada de España y, pocos meses después, su madre también moría torturada. Rigoberta salió del país y se refugió en México a los 21 años, donde fue acogida en Chiapas por el obispo Samuel Ruíz García. Al año siguiente volvió a Guatemala pero muy pronto tuvo que refugiarse en Nicaragua y luego otra vez en México.Desde allí inició una serie de viajes cuyo epicentro fue Ginebra, donde participaba en el grupo de trabajo de la ONU sobre poblaciones indígenas. En 1988 regresó otra vez a su país; fue encarcelada inmediatamente y se vio obligada a partir de nuevo al exilio. Participó en la organización de los encuentros indígenas previos a la conmemoración del quinto centenario de la llegada de los colonizadores españoles a América. En 1992 fue galardonada con el Premio Nobel de la Paz y actualmente se dedica a actividades en favor de los derechos humanos.

Per seguir amb testimonis, clica ací

Premis Príncipe de Asturias

Rigoberta Menchú y las historia de todos los guatemaltecos pobres, de David Stoll

Carta de Rigoberta Menchú a Sanguinetti contra la impunidad en Urugay y Argentina

Dones que lluiten: Debby Lerman

Sóc estúpidament optimista
"Crec que Israel haurà de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur"
Entrevista a Debby Lerman, activista fundadora de Dones de Negre a Israel i activista contra l'ocupació i per la pau des de fa quasi 40 anys. Debby Lerman pertany a l'organització "Bat Shalom of the Jerusalem Link" una organització de dones israelianes per la pau lligada al "Jerusalem center for Women" de Palestina, a través d'una organització conjunta que s'anomena "Jerusalem Link".

Com és el vostre treball a Israel? No tenim molt poder allà. El moviment de dones per la pau començàrem amb Dones de Negre en el 87, organitzant les vigílies en totes parts d'Israel. És una manera d'integrar a dones que tenen temps limitat de política i que no estan disposades a integrar-se en organismes polítics i en tot el tipus de treball polític de partit. En este tipus de vigílies, una vegada per setmana ens aturem i diem "Fi a l'ocupació". La resta del treball el fem sempre en coalicions. Hi ha grups antimilitaristes, grups de dones que van a les barreres per a donar testimoni del que està passant en termes humanitaris. "Bat Shalom" fa treball conjunt amb les palestines, amb les Dones de Negre que fan les vigílies.

La "Coalició de dones per la pau" és una coalició de totes estes organitzacions que fan treball conjunt.També hi ha una Comissió Internacional de Dones, quina finalitat té? La Comissió Internacional de Dones és un organisme format per 20 dones israelianes, 20 palestines i 20 internacionals, per a pressionar al món basant-se en la decisió de NNUU 1325. Per a què dones palestines i israelianes participen en els processos polítics especialment en els processos que siguen de negociació per la pau.

Com creus que la societat israeliana sent i viu el conflicte amb el poble palestí?
(...) La realitat és que dos terços de la població israeliana està a favor d'una eixida negociada al conflicte, per acabar amb els assentaments i arribar a una solució no sols amb el poble palestí sinó amb tots els estats laics. És una llàstima que açò no es veja reflectit en les polítiques del govern que se està manejat per militars, que tenen una saviesa impressionant per a manejar l'opinió pública d'Israel. Cal prendre la responsabilitat. Jo estic fent tot el que està de la meua part per canviar açò, és la meua responsabilitat. I encara que sone pessimista: "Sóc estúpidament optimista". Crec que Israel va a haver de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur. En algun moment tot el que estem construint tindrà resultats. (...)Que s'alliberen tots els recursos que han estat sent presos dels palestins. Israel té centenars de milions d'euros que pertanyen als palestins, perquè Israel ha recaptat un impost que no ha passat al govern palestí. Els països europeus ja no estan passant fons de manera suficient a Palestina perquè el Govern Palestí inclou a Hamás, i si el Govern Palestí està compost per Hamás i per Fatha és perquè va haver-hi una demanda internacional de què haguera eleccions. Els palestins van tindre eleccions, van triar un govern en què Hamás és el partit majoritari i ara se'ls diu "No, bo, vostés no van triar bé, trien una altra cosa, o sinó nosaltres eliminem tot tipus d'ajuda". Açò és inconcebible i inhumà. I encara que es vulga pressionar al govern o a qui siga, no pot ser a través de crear una tragèdia humanitària. Els demanem a vostés el seu suport, que pressionen perquè es canvien eixes polítiques, perquè els països europeus alliberen fons i perquè s'òbriga la presó de Gaza.

Dones que lluiten.

Tot seguint amb el propòsit de l'últim post, intentarem trobar dones que puguen servir-nos de referents per cercar la nostra Antígona.

Vandana Shiva:
Vandana Shiva (nascuda el 5 de novembre de 1952, a Dhera Dun, Uttarakhand, Índia,filla d'un conservador forestal i d'una grangera, ), científica i investigadora especialitzada en física quàntica. Inspiradas pel concepte de no violència de Mahatma Gandhi, va organitzar un moviment de dones que es negaren a obeir les lleis internacionals de comerç o les regles de l'economia de mercat.

Va investigar les relacions entre la política científica, la tecnològica i l'ambiental. I el 1982 va obrir les portes de la Fundació per a la Recerca en Ciència, Tecnologia i Ecologia. Als anys vuitanta, Shiva va participar activament en el projecte Navdanya -o "nou llavors"-, que implicava els corresponents sistemes de cultiu, la biodiversitat associada a aquests sistemes, i el tipus d'organització social a la qual donen lloc. Al 1993 va rebre el Premi Right Livelihood Award, una mena de Nobel alternatiu. Actualment és membre actiu del Fòrum Internacional sobre la globalització.

En paraules de Shiva: "Aquestes nou llavors són béns públics que potencien la cohesió social i al voltant dels quals sorgeix un tipus d'organització i economia específics. Navdanya és un moviment cultural, i alhora agrícola i ambiental. Navdanya comporta una integració de la dona en les tasques col·lectives que altres tipus d'agricultura li neguen per condemnar-la a un paper subordinat i secundari. Des d'aquest punt de vista, es tracta també d'un moviment que retorna a la dona els seus atributs físics i espirituals perquè ocupi un paper crucial en el sosteniment de la comunitat i en la vertebració del grup."