Històries de vida

El treball del curs 2012-2013 ha estat intens. 
Un grup nombrós, molt jove, quasi tot@s sense experiència. Malgrat tot, el resultat ha estat espectacular. Els 18 actors i actrius que han acabat el procés, acompanyats de Jano, Àlex, Xaro i de mi han/hem aprés moltes coses:
 Quines coses funcionen i quines no, com estar en el taller, en el teatre i potser també en la vida.
 Mirar al nostre voltant i agrair  a les persones que ens han cuidat i ens fan créixer allò que ens aporten.
 Expressar les nostres pors, però també, i sobretot, els nostres desitjos.

I gaudir del teatre!

Històries de soldats

A la sessió de dimecres seguírem compartint fotos, records.           Imatges moltes d'elles en blanc i negre, de nòvies de dol i criatures dolcíssimes.                                                     I ell ens va contar la història dels seus iaios, dels que van anar a visitar el Valle de los Caidos malgrat ser les millors persones que ell ha conegut.     I ens va cantar la cançó que li cantaven als scouts, la cançó del soldat.

Anem fent camí.

al tall! Preparant les primeres escenes.

Hui hem treballat el moviment en l'espai, un poc les caigudes a terra i com alçar-nos sense fer esforç. Després hem treballat els portés sobretot el del grup d'Adrián. I per acabar s'hem quedat Juan, Héctor, Adrián i Iván i hem treballat els seus personatges. S'ha passat Tamara que m'ha ajudat al començament de la sessió.
Hem vist a l'ordinador aquests dos vídeos (no sé si m'he passat perquè les imatges són prou fortes, ho he avisat). Però després de vore-les crec que han quedat prou reflectits amb elles i la part del bombardeig pot quedar molt bé amb els desplaçaments i les oscil.lacions.

(Enviat per Nico, 25 de febrer)

Bombardeig sobre Guernica

Vietnam Nalpalm

Ahir (24 de febrer) el treball fou d'anàlisi "dramàtica" de l'Antígona de Carme Teatre: el text i el silenci -la part blanca del full, com ens deia un dia Valentí-, el vestuari i els seu significat. Els estereotips que ens havien desmuntat amb la "corporeïtat". Acabàrem amb un treball de xi-kung.

La rebel·lió dels límits.

Ahir vaig anar a la presentació del llibre La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión, de Carlos Alberto Ruiz Socha, organitzada pel Fòrum per la memòria
I de nou Antígona. Des de les ponències, imatges de dones que ploren els seus morts, xifres aterradores de morts i desapareguts a Colombia, paraules com paramilitars, insurgències, rebel.lió, terrorismes, segrests, terrorismes d'estat, límits, estatut del rebel, ... Drets Humans. i Antígona.

" Por ello la fidelidad con y desde los sujetos populares negados nos compele optar de modo urgente no por la fatalidad del sufrimiento sino por el bienestar de los más y del planeta, en pos de relaciones sociales. La opción ética y política se expresa así a partir de lo negado, apostando de manera radical por el reconocimiento de los derechos que son violados por los dictados y resultados de una racionalidad vencedora, que tras su aparente omnipotencia esconde carencias sustanciales. "

I una frase: "Avui, la rebel·lió és rebel·lió dels límits. La rebel·lió en si mateixa és un límit". I per Antigona, rebel com opció moral i ètica, el límit va ser la mort.

"El gesto de la memoria"

Al taller d'ahir (esta setmana hem treballat dos dies, no us penseu)vaig llegir algunes de les frases de l'entrevista que teniu al post anterior. Algunes parauales són màgiques, i no podem deixar d'apuntar-les ací:

Pel que fa a la vigència històrica d'Antígona, respon Miguel Rubio:

"El tema de los derechos humanos es problema fundamental en el Perú. (... )y el hecho de montar Antígona (...) tiene que ver con eso, tiene que ver con el tiempo que se viene y tiene que ver justamente con plantear, poner sobre la mesa el tema de los derechos humanos, pero ponerlo de una manera preventiva. Como que nos hemos cansado también de llorar por aquello que pasó, por denunciar la muerte. Creo que ahora hacer política pasa por hacer conciencia ciudadana también, pasa por gestos muchos mas pequeños. Y dentro de estos gestos creo que este gesto de la memoria, el gesto de recordar, de repetir, es muy importante."