Antígona s'acosta a Ismene i la separa del grup per parlar amb ella.
Antígona: Germana, he de fer-ho.
Ismene: No ho faces.
An: Açò és injust, és el nostre germà, no ho puc suportar.
Is: No podem fer res. Les lleis són les lleis.
An: I quines són eixes lleis que només es regeixen per vengança. no, no i no. Creont no és ningú per a jutjar-nos.
Is: les lleis són les lleis i a més som dones. Les dones no podem enfrentar-nos a cap llei ni a cap home, si això ho fem saps quin serà el nostre final.
An: Els homes ens han fet creure que no podem revelar-nos, però no és cert, clar que podem. Nosaltres som fortes, molt més que ells. Estem fetes a la seua imatge i semblança, peró les lleis naturals ens han fet superiors en estima, en cor, en amor i en justícia.
Is: Sí, però físicament són més forts i tinc por a allò que ens puguen fer. Les dones no tenim dret a parlar, no tenim representant en cap assemblea pública, no tenim poder de decisió. ells sempre tenen la iniciativa, la força i el poder. Hem de resignar-nos a fer allò que ells volen.
An: Més forts físicament? i mentalment? què passa, que no podem fer-nos respectar? Pareix que les dones hem nascut per a decepcionar: naixem i ja decepcionem a uns pares que volien al seu fill, ens fem dones i decepcionem al marit perque no complim els requisits d´una bona dona, de la dona perfecta, i continues creixent i continues decepcionant...
Is: I qué podem fer? sempre hem estat al seu servei. Jo tinc por, tinc molta por.
An: Sí, jo també però la por no pararà el meu propósit. Soterraré al meu germà i assumiré les conseqüéncies.
Is: Estàs boja!
An: No més que tu. Ajuda´m i encara serem més fortes.
Is: Ho sent, però ho hauràs de fer a soles.
An: No et guarde rencor, patiré per tú. Perquè estic segura que tu patiràs en aquest món més que jo. T´estime, Ismene.
Antígona desaparéix. Ismene es queda quieta en escena. Respira.
Ismene: Antígona... ( ningú no respon)
Proposta d´escena.
un beset
