Dia Mundial del Teatre

Missatge d'Imma Colomer, actriu i directora de teatre per al Dia Mundial del teatre 2018:

"És un honor i a la vegada una feinada que agraeixo. 

S’han dit paraules molt encertades en aquests 70 anys de manifestos per celebrar el Dia mundial del Teatre. D’un any per l’altre és poc temps perquè les coses canviïn però sí que aquests escrits ajuden a reflexionar. Us explicaré un conte:

Hi havia una vegada una gran foguera en una nit freda, fosca i negra. Va haver-hi gent que el va veure aquest foc, homes i dones s’hi acostaven, nens i vells. Alguns sortien de les cabanes i també s’hi apropaven i es quedaven drets qüestionant al foc, en silenci. Primer va arribar una persona, després cinc, divuit, trenta sers humans al votant d’aquell foc. Una de les dones retira unes cendres, les toca amb les mans, se les frega, s’acarona la cara. Aquesta dona amb la cara ratllada de gris i negre udola, salta i es mou, dona voltes, aixeca els braços, balla. A poc a poc la gent s’asseu i la mira amb els ulls embadalits, observen. Cap més soroll al voltant més que el crit d’algun mussol. La gent espera, el calor del foc acompanya. La dona amb la cara grisa i negra s’atura i mira, una per una, les persones del voltant de la foguera i amb les mans les anima a udolar. Fluixet comencen a sentir-se udols profunds i cada vegada més forts i lliures fins que omplen la buidor de la nit. S’aturen i respiren. La nit no respon. La dona de la cara grisa i negra comença a parlar, tothom calla, tothom escolta, i els hi explica aquesta història:

-Hi havia una vegada una gran foguera en una nit freda, fosca i negra. Va haver-hi gent que el va veure aquest foc... Una de les dones retira unes cendres , s’acarona la cara... etc.

I vet aquí que la gent es va quedar encantada escoltant la seva pròpia història.

Aquest relat és per dir que el teatre parla de nosaltres, ens mostra el que ens passa, és per això que ens atrapa, per això ens interessa. La nit fosca i freda tots la tenim al nostre voltant. Només hem de cercar la foguera, cuidar-la, mantenir-la crepitant, agafar l’energia del foc i la llum, empoderar-nos pintant-nos la cara i treure de dins les nostres pròpies paraules.

Com revelar-se a la negror i al fred? Com encendre el foc? Com avivar-lo? Com fer sentir el udols? Com riure’ns dels nostres propis fantasmes?

Respecte als ingredients humans que fem servir quan fem teatre crec que no s’ha inventat encara res millor: un actor, un espai i algú que escolta. El teatre sobreviu, té sentit. Una part d’ell sempre comença de nou. Per això és efímer i genial a la vegada. Estem entre custodiar els valors de la civilització i experimentar a dojo, sense por. És esquizofrènic però és la nostra manera de formar part de l’evolució. Ho necessitem. Fer teatre és preguntar-se a un mateix i a la societat.

El foc del teatre avui es manté viu, amb energia emergent de les noves generacions, i la societat en gaudeix d’aquest benefici, però està amenaçat per la precarietat i la competència. El teatre en molt casos s’ha convertit en una ONG. Volem que les companyies puguin viure amb una bona entesa amb les sales, que les joves creacions puguin desenvolupar-se, que no hi hagi tants aturats en el nostre sector, que els sous s’equiparin però no a la baixa, que els organismes culturals valorin i recolzin la feina que estem fent. No al IVA retroactiu de les subvencions. En els moments durs que estem vivint de dificultats de gestió dels esdeveniments actuals podem perdre el que tenim i la capacitat de fer front a tots aquests problemes. 

La M. Aurèlia Capmany deia que “estava enamorada de la intel·ligència”, sabem que també del teatre. Desitjant que aquesta intel·ligència planegi sobre tots nosaltres,  tinguem una bona festa!

Enguany, per celebrar el 70è aniversari del International Theatre Institute (ITI) i subratllar l'aspecte cultural i internacional del teatre i de l'ITI, el Consell Executiu de l'ITI ha seleccionat cinc autors de missatges per escriure un missatge: un de cada una de les cinc regions de la UNESCO: Àfrica, Amèrica, Països Àrabs, Àsia Pacífic i Europa.

Àsia-Pacífic: Ram Gopal BAJAJ, Índia - MISSATGE

Països Àrabs: Maya ZBIB, Líban - MISSATGE

Europa: Simon MCBURNEY, UK - MISSATGE

Amèrica: Sabina BERMAN, Mèxic - MISSATGE

Àfrica: Wèrê Wèrê LIKING, Costa d'Ivory - MISSATGE

Font: https://aadpc.cat

Una altra antígona

avui, estic de peu. 
estic de peu, com totes les Antígones abans i després de mi, 
sota els pecats i les culpes d'altres, 
subjectant-les com si jo fóra Atlas evitant
que caiga el cel. 

avui cride. 
avui cride, per les meues germanes de nom i cos que van caure de genolls per culpa d'eixe pes. 
alce la veu sense por per les cames trencades, 
pels braços adolorits, gràcies a eixa maleïda càrrega. 
avui, lluite amb el que em queda. 

amb el poc que tinc. 

avui, no em fan caure. 
                                                                                                       Teresa Carrasco

Il·lustració: Agnes Cècile

Altres Antígones

Ja en procés de posada en escena, us deixe algunes propostes teatrals ben  ben interessants:

Theater Magdeburg,Antigone und Ödipus. 2017

WHS Drama Society, Antigone- 2017 

A FETESA

Gravació de  la creació col·lectiva  Juntes iguals,  representada al Festival de Teatre escolar per al Sàhara, (FETESA) el dia 16 de febrer de 2018 al Centre de Joventut Campoamor, València

Inés, Carla, Margarita, Helena, Marcos, Marta, Jennifer, Berta,  Meritxell, Maria,  Mar, Josep, Ahinsa, Nelson, Sergi, Olalla, Jaume, Teresa, Terry... Gràcies.

També a La Monda Lironda, pel comboi.

Nova etapa: Amoraescena3.0

Fa molt de temps que no escric al blog. Molt. 
En aquest temps he canviat de centre educatiu, ara sóc a l'IES FRancesc Ferrer i Guàrdia, de Benimaclet (València), però no he deixat de fer teatre.

Nou espai, noves persones, noves relacions. Nous aprenentatges.

Al Ferrer s'ha constituït  un nou grup format per una vintena de joves que ha volgut continuar amb  l'essència del primer Amoraescena, per això ha decidir mantenir  el nom i marcar la generació, la 3a! 

Us presente Amoraescena3.0 al Festival de Teatre Escolar per al Sàhara:

Invitats molt especials!!!

Ja estem començant amb l' assentament del text, i ens han ajudat uns invitats molt especials: Valentí Piñot i Vicent Adell 
Ací teniu les fotos

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.

"Els somnis d’Akira Kurosawa (Dreams, Akira Kurosawa,1990, 119')

Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.

Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.

Pequeña guia para los Sueños

Tu i jo som la mateixa persona

"En el meu somni el fons era negre i jo estava flotant mentre el meu cos estava il·luminat. 

 De sobte, van aparèixer espills per tot  i  es veia a una persona.

 Aquella persona era jo, tenia els meus ulls, però, ella tenia tot allò que jo poguera desitjar.

 L’espill es va fer molt gran i quasi pareixia que no tenia fi.

 Volia jugar amb aquella persona tan pareguda a mi,  i per això vaig jugar a ser més ràpida que ella en cada moviment. Però, ella era molt llesta i feia tot allò que jo estiguera fent.

 Amb decisió vaig posar les meues mans en l’espill, traspassant-lo i em vaig trobar amb les seues mans.

 L’espill pareixia un llac, on estaven les nostres mans envoltades en ones d'aigua.

 Les dos començàrem a córrer, ballar, saltar i flotar en l'aire encara amb  les  mans unides.

 Podíem llegir-nos les ments. Ens comunicàvem així.

            

Era com si estiguerém connectades.

-Penses que sóc perfecta? -Vaig preguntar-me i preguntar-li

-No “has” de ser-ho. Ja ho ets - va somriure -Per mi.

Sabia que quasi era l’hora d’acomiadar-nos i volia posar-me a plorar, però ella em donava suport tot aclucant els ulls amb un somriure.

-Tornarem a veure’ns?-Vaig preguntar aquesta vegada em veu alta.

Mentre esperava una resposta vaig abaixar el cap.

-No has de buscar-me. Jo estic amb tu.

Vaig mirar-la i ella va continuar.

-Sempre. Quan somrius, quan plores, quan sents el vent. Jo i tu som la mateixa persona. Així que mai em separaré de tu."

L'espill

El taller de dijous va venir de la mà dels espills. Al somni de Fernando li calia una sessió específica, i la van tenir. Una sessió que va resultar distinta de la programada perquè la riquesa i valor de les aportacions del grup va fer necessari aturar-nos i respirar, dir i  escoltar el que cada persona havia de compartir.
Un treball ple de suggerències.

Us deixe dos textos: El primer, un fragment de la Milonga de tardor, una novel·la d'Encarna Sant-Celoni

"A l’espill una dona. Ulls mig unflats, mig fosos; depenent si et fixes en les bosses o en les conques.

L’altra i jo - és a dir, jo i la des espill - som la mateixa i no ho som …, ja que entre la seua intromissió en mi i la meua intromissió en ella hi ha l’exterior sempre imprevisible.

L’espill. Una dona. Trobar-te cara a cara amb l’altra, la del mirall, la imatge que et censura i t’enalteix, inherent a tu.

Com saber doncs, quina d’elles, tan diferents i tan paregudes al jo que crec ser, és l’objecte d’aquesta requesta que tant si com no m’empaita?...

Al mirall, una dona. Ulls mig fosos, mig unflats depenent de si et fixes en les conques o en les bosses."

L'altre text n'és un fragment de La dama de Shangai, una pel·lícula mítica del genial Orson Wells.

Gaudiu-ne mentre esperem els textos promesos

Mort

Mort

Vaig mentre roman el cor,

I mentre, el cor movent-se es queda.

Somnie i pense i estic i no,

Però el meu cap somriu i et plora.

I plore, plore perquè vull,

Perquè vull i no volguera.

Somnie i pense, no estic ni puc.

Al cap no estic i al cor, ceguera.

I somnie i pense i estic i no,

i per no somniar ni pense.

No estic ni puc ni vull estar-ho,

Però el cor mor i no desperte.

Estàs i no, somnie i pense,

I quan me’n vaig, tornes alhora

Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,

i el cap es riu i el cor et plora.

L'ull que ens mira

“Quan comença el somni no veig res, no sé on estic. De sobte, veig un ull gran molt bonic. No sé com passa d’una cosa a l’altra però de sobte és un cap d’un ocell. És marró,  i té taques i a més veig una pota d’una granota del mateix tamany que el pardal. 

Acaba en res altra vegada, tot negre, no veig res, i no vull saber. Ho vaig sommiar fa mesos o un any..”

La tribu dels somnis

I Xaro va dir:

"Els somnis sempre són representacions de les nostres coses en imatges.

Tot el que apaeix al somni és nostre. Pot apareixer com un llop que corre.

Hi ha una tribu a Nueva Guinea on el primer que fan  de matí és eixir a la plaça de l’aldea per contar els somnis davant el savi.Conten que un dia una criatura li va contar que havia somiat que el perseguia un lleó.

-Quan somnies en un lleó, no corregues. Amb un lleó de veritat has de córrer, però en els somni pots plantar-li cara i preguntar-li què vol, parla amb ell."

Els somnis que somniem són un regal per l’aldea, ens fan desenvolupar més la consciència, el grup.

Taller dels somnis

Ja estem de nou en marxa! Aquest curs, iniciem el treball amb els somnis com a element de treball.
De moment ja tenim un bon grapat de somnis en la nostra col·lecció, encara que hui us propose aquest vídeo.


Der Traum eines müden Mannes from albi baba on Vimeo.

I per fi...

 Ens ha calgut desmuntar tòpics, reconèixer les nostres opressions i plantejar opcions de futur. Dependència, llei mordassa, desigualtats de gènere...

 i el món que volem construir. 

No ha estat senzill, però

Teatre i educació. 

Teatre lliberador.

Teatre imatge

Ahir, amb una color insuportable, de 41 graus, vam treballar una mica.
Primer, repàs del text: us he de renyar, perquè encara no l'heu aprés, tot i que sóc conscient que sou molt i molt treballadores i esteu estudiant... però Ai!
Després, vam treball amb la tècnica de la imatge. Tres temàtiques, de les quals dues ens van donar joc teatral per continuar el pròxim dia. La música, Aspencat, Serem un cicló
Veieu?

El principi, una altra vegada.

El cercle màgic.
 L'espai del ritual.
 I la visita del l'amic Valentí.
Primeres passes per la posada en escena.

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.

                                                  

(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.

(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.

Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...

            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)

Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!

Tres microescenes

Escena12

Tres microescenes. Un personatge principal (Alice 1) amb un altre al darrere (Alice2). S’ubiquen en el centre de l’escenari. Tres personatges  més a una certa distància tot aprofitant l’espai.  A la dreta del protagonista, un altre a l’esquerra i un altre en la part posterior de l’escenari.

Els dos personatges principals es mouen fins al personatge de la dreta.

Cap/Maria: Alice, ets una treballadora excel·lent. Tots estem encantats  que estigues treballant amb nosaltres, però, no penses que t’hauries de posar una roba més adequada per  treballar?

Alice/Rosa: Però…

Cap: Ja saps que a la nostra empresa, el seu principal objectiu és que els client estiguen satisfets i contents. Per això cal que agradem. No penses que amb una faldeta podries estar més “mona”?

Alice: Ja,  però ahir mateix em vaig comprar aquests jeans. Pensava que estaven bé per  treballar…

Cap: Mira, Alice... Si no agrades als clients, i no vols agradar, buscarem a altra xica. De segur que moltes volen el teu lloc de treball.

Alice, cara al públic i teatralment, va baixant. El personatge (Alice 2) de darrere està cara a cara amb el Cap.

Alice 2/Carla: Però, que passa? Que una dona no pot anar amb pantalons? Ah val… Que si no, no agrada… Però, a qui he de agradar si estic treballant? Ja… és que com no porte faldilla no sóc tan eficient en  el meu treball, no?

Alice 2 ajuda a Alice1  que es pose  en peu. A continuació, el cap es dóna la volta cara al fons de l’escenari. Les dos protagonistes es mouen fins a l’esquerra de l’escenari i es troben amb un altre personatge.

Com l'art mateix

Partir d'una obra d'art és una tècnica efectiva per generar un text literari. i a l'inrevés. 
En la sessió de hui hem partir de diversos quadres per generar una imatge teatral per incorporar a la proposta de l'assemblea. 

Al final, ens hem quedat amb aquestes "cabines telefòniques" (1967) de Richard Estes

Ja us contarem!

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.