dilluns, 9 de novembre de 2015

L'ull que ens mira


“Quan comença el somni no veig res, no sé on estic. De sobte, veig un ull gran molt bonic. No sé com passa d’una cosa a l’altra però de sobte és un cap d’un ocell. És marró,  i té taques i a més veig una pota d’una granota del mateix tamany que el pardal. 
Acaba en res altra vegada, tot negre, no veig res, i no vull saber. Ho vaig sommiar fa mesos o un any..”