I per fi...

 Ens ha calgut desmuntar tòpics, reconèixer les nostres opressions i plantejar opcions de futur. Dependència, llei mordassa, desigualtats de gènere...

 i el món que volem construir. 

No ha estat senzill, però

Teatre i educació. 

Teatre lliberador.

Teatre imatge

Ahir, amb una color insuportable, de 41 graus, vam treballar una mica.
Primer, repàs del text: us he de renyar, perquè encara no l'heu aprés, tot i que sóc conscient que sou molt i molt treballadores i esteu estudiant... però Ai!
Després, vam treball amb la tècnica de la imatge. Tres temàtiques, de les quals dues ens van donar joc teatral per continuar el pròxim dia. La música, Aspencat, Serem un cicló
Veieu?

El principi, una altra vegada.

El cercle màgic.
 L'espai del ritual.
 I la visita del l'amic Valentí.
Primeres passes per la posada en escena.

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.

                                                  

(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.

(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.

Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...

            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)

Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!

Tres microescenes

Escena12

Tres microescenes. Un personatge principal (Alice 1) amb un altre al darrere (Alice2). S’ubiquen en el centre de l’escenari. Tres personatges  més a una certa distància tot aprofitant l’espai.  A la dreta del protagonista, un altre a l’esquerra i un altre en la part posterior de l’escenari.

Els dos personatges principals es mouen fins al personatge de la dreta.

Cap/Maria: Alice, ets una treballadora excel·lent. Tots estem encantats  que estigues treballant amb nosaltres, però, no penses que t’hauries de posar una roba més adequada per  treballar?

Alice/Rosa: Però…

Cap: Ja saps que a la nostra empresa, el seu principal objectiu és que els client estiguen satisfets i contents. Per això cal que agradem. No penses que amb una faldeta podries estar més “mona”?

Alice: Ja,  però ahir mateix em vaig comprar aquests jeans. Pensava que estaven bé per  treballar…

Cap: Mira, Alice... Si no agrades als clients, i no vols agradar, buscarem a altra xica. De segur que moltes volen el teu lloc de treball.

Alice, cara al públic i teatralment, va baixant. El personatge (Alice 2) de darrere està cara a cara amb el Cap.

Alice 2/Carla: Però, que passa? Que una dona no pot anar amb pantalons? Ah val… Que si no, no agrada… Però, a qui he de agradar si estic treballant? Ja… és que com no porte faldilla no sóc tan eficient en  el meu treball, no?

Alice 2 ajuda a Alice1  que es pose  en peu. A continuació, el cap es dóna la volta cara al fons de l’escenari. Les dos protagonistes es mouen fins a l’esquerra de l’escenari i es troben amb un altre personatge.

Com l'art mateix

Partir d'una obra d'art és una tècnica efectiva per generar un text literari. i a l'inrevés. 
En la sessió de hui hem partir de diversos quadres per generar una imatge teatral per incorporar a la proposta de l'assemblea. 

Al final, ens hem quedat amb aquestes "cabines telefòniques" (1967) de Richard Estes

Ja us contarem!

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.