estic de peu, com totes les Antígones abans i després de mi,
sota els pecats i les culpes d'altres,
subjectant-les com si jo fóra Atlas evitant
que caiga el cel.
avui cride.
avui cride, per les meues germanes de nom i cos que van caure de genolls per culpa d'eixe pes.
alce la veu sense por per les cames trencades,
pels braços adolorits, gràcies a eixa maleïda càrrega.
avui, lluite amb el que em queda.
amb el poc que tinc.
avui, no em fan caure.
Teresa Carrasco
 |
| Il·lustració: Agnes Cècile |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada