El principi, una altra vegada.

El cercle màgic.
 L'espai del ritual.
 I la visita del l'amic Valentí.
Primeres passes per la posada en escena.

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.

                                                  

(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.

(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.

Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...

            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)

Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!

Tres microescenes

Escena12

Tres microescenes. Un personatge principal (Alice 1) amb un altre al darrere (Alice2). S’ubiquen en el centre de l’escenari. Tres personatges  més a una certa distància tot aprofitant l’espai.  A la dreta del protagonista, un altre a l’esquerra i un altre en la part posterior de l’escenari.

Els dos personatges principals es mouen fins al personatge de la dreta.

Cap/Maria: Alice, ets una treballadora excel·lent. Tots estem encantats  que estigues treballant amb nosaltres, però, no penses que t’hauries de posar una roba més adequada per  treballar?

Alice/Rosa: Però…

Cap: Ja saps que a la nostra empresa, el seu principal objectiu és que els client estiguen satisfets i contents. Per això cal que agradem. No penses que amb una faldeta podries estar més “mona”?

Alice: Ja,  però ahir mateix em vaig comprar aquests jeans. Pensava que estaven bé per  treballar…

Cap: Mira, Alice... Si no agrades als clients, i no vols agradar, buscarem a altra xica. De segur que moltes volen el teu lloc de treball.

Alice, cara al públic i teatralment, va baixant. El personatge (Alice 2) de darrere està cara a cara amb el Cap.

Alice 2/Carla: Però, que passa? Que una dona no pot anar amb pantalons? Ah val… Que si no, no agrada… Però, a qui he de agradar si estic treballant? Ja… és que com no porte faldilla no sóc tan eficient en  el meu treball, no?

Alice 2 ajuda a Alice1  que es pose  en peu. A continuació, el cap es dóna la volta cara al fons de l’escenari. Les dos protagonistes es mouen fins a l’esquerra de l’escenari i es troben amb un altre personatge.

Com l'art mateix

Partir d'una obra d'art és una tècnica efectiva per generar un text literari. i a l'inrevés. 
En la sessió de hui hem partir de diversos quadres per generar una imatge teatral per incorporar a la proposta de l'assemblea. 

Al final, ens hem quedat amb aquestes "cabines telefòniques" (1967) de Richard Estes

Ja us contarem!

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.

 

Assamblea de Poemes.

El passat dijous dia 27 de Novembre vam realitzar una assemblea. Com que no vam tindre disponible la sala d'actes on ens reunim com de costum, vam haver d'anar fins a una altra sala on  vam escriure poemes col·lectius. La idea no va a agradar molt fins que la vam dur a terme. Aquesta tasca va ser al final, molt divertida, consistia en cadascun escriure al nostre paper un vers que començara el nostre poema després, passar-ho al company de la dreta i escriure un altre vers, així successivament fins que vam terminar tots. Ací teniu alguns exemples:

Veu

Veu, que sotmesa calles enfront de la injustícia,

parla, no deixes de parlar

Quan tu vulgues podràs fer justícia.

Tot assoliràs amb l’ànima viva.

Ni una llàgrima més enfront del mirall,

mirall que es trenca amb la teua mirada.

Un mirall, una llàgrima.

Trencada estaves. Mai més

Nowhere to return,

Nothing to regret.

Trenca els miralls, comença a entrar la llum,

llum de la claredat,

llum càlida d’esperança

Llum fins que la llum s’apaga

Nowhere to return,

Nothing to regret.

Si jo governara

Si jo governara,

em governaria a mi mateixa primer

I després,

no governaria als altres,

els deixaria governar-se a ells mateixos

tindria cura dels boscos,

sense governar-los

Si jo ho fóra,

si ells volgueren,

si ells foren.

Si nosaltres fórem i volguérem

Si jo governara

governaria la meva respiració

I, a més,

subjectaria el món de puntetes.

Deixaria governar

per a contemplar com es governa la resta,

per evolucionar.

Si jo governara aquest trist món

Si jo governara no hi hauria injustícia

Si jo governara, però no ho faig...

Fes-ho per canviar-te, per canviar el món.

Somiar despert

/ = v2

Sometimes in my dreams / De vegades quan tanque els ulls

Apareix l’aurora del canvi

tots iguals amb la nostra felicitat

amb la nostra felicitat

amb la nostra esperança

Sometimes in my mind / De vegades, quan em pare a pensar

està l’esperança d’un altre món possible

esperança d’una nova oportunitat

esperança, trau-me la veritat

/ La veritat de la realitat

esperança i llibertat, música i art

llibertat i esperança

esperança

llibertat

puc tocar-la

not only in my dreams /

Arrels d’injustícia

Y arrancar poco a poco las raíces de la injusticia

Ayudar

Colaborarás contra esas personas

todos juntos lo conseguiremos.

No dudar

Atreverse a dudas

¿Por qué no lo haces? Detente, respira

Inspira, respira, hazlo todo con una sonrisa...

la sonrisa més bonica,

la sonrisa més segura, més valenta.

La veu, la veu del cor

el teu cor.

Inspira, respira, sonriu

Viu

Bota

I arrossega les arrels de la injustícia

sembra ja el futur, dona.

DONA

Jo.

Riuria i somriuria

a la mar

amb tu,

govern d’amor i d’il·lusió

govern de mi mateixa

governar tot el que ix del meu cor

tot el que ix del meu cap, del meu ànima, del meu cor…

Tot el que conte al despertar-me al teu costat.

Govern? Què és govern?

Món? Què és món?

El món, un somriure.

Però… Què és un somriure?

És el plaer

és la manca de por.

Sóc jo, eres tu.

Vida

Llibertat,alegria, felicitat.

Música, amor, versos,

Paraules,

tot fluix.

Llibertat per l’amor,

llibertat per a viure,

viure per a somniar,

junts,

viure per a disfrutar,

viure per a ajudar.

Ajudar, ajudar pel benefici

i sense benefici ajudar.

Perquè tots ho volem tot

i tot el volem tots,

i podrem aconseguir-ho, no digues adiós.

L’aconseguirem, junts,

amb les persones importants i essencials per a la vida.

La melodia de la vida

La melodia de la vida,

les persones, les notes musicals.

La melodia de la vida,

la del teu cor,

la del teu pas.

Si poguera dir-ho tot, si poguera parlar,

t’ho diria sense dubtar.

Ho cridaria a aquell banc on solíem quedar,

amb el cor a la mà.

Si jo governara el món,

una melodia, do menor, sol

sonaria en cada pas.

La nostra veu seria música

i els nostres moviments compassos dolços i suaus.

El nostre món seria la nostra privacitat,

el nostre desig.

El nostre món seria música, ritme.

El nostre món seria pau.

El nostre món serien notes que no pararien de sonar.

Marina Garcia, 43 anys.

Hola, em dic Marina Garcia i tinc 43 anys.

Visc ací a Burjassot (al camp) amb el meu marit i els meus fills però he viscut la majoria de la meua vida a Madrid i a Noruega. Actualment sóc la directora d’una empresa d’electrònica no molt important,(tranquils no utilitzem res perjudicial pels ecosistemes)

El moment més feliç de la meua vida va ser quan em vaig casar i vaig formar una família, el més trist quan van morir els meus avis.

Els meus avis han sigut les persones més importants a la meua vida perquè els meus pares no podien cuidar de mi i ells s’han encarregat de mi tota la vida, van substituir-los.

Sempre recordaré als meus pares com lluitadors, van morir 10 anys després de nàixer jo, a Amèrica lluitant per una malaltia. Vaig nàixer allí, però com que era perillós estar amb ells els meus avis em van cuidar quan tenia 5 anys, fins als 40. Van morir fa 3 anys per un accident de cotxe camí a comprar un regal que mai va a arribar.

He viscut i viatjat bastant, primer com he dit, a Amèrica, després Madrid fins als 25 anys, més tard vaig anar a una Universitat de Londres amb una beca i vaig estudiar empresarials durant 3 anys, finalment on vaig ser molt feliç va ser a Noruega he viscut a aquest país durant 12 anys, allí vaig conèixer al meu marit i vaig tindre als meus fills, finalment he trobat un treball ací a València i m’he mudat amb tota la meua família.

La meua família és el més important de la meua vida, el meu marit Sebastià és de Noruega però ha sacrificat tota la seua vida allí per mi i pels meus fills, Marc i Àgata, també Noruecs.

Parle diversos països, el Castellà, el Valencià, l’Anglès i el Noruec.

Sóc una persona prou amable, atenta i simpàtica però quan toca, estricta i seria. M’agrada molt la natura i tot el relacionat amb ella, sóc molt ecologista i vinc ací a l’assemblea per lluitar per ella. Tinc un poc d’experiència, ja que he treballat amb diferents associacions ajudant a netejar platges i muntanyes, evitant algunes construccions i mines, etc.

L’objecte més important per mi són unes arracades i un anell que fa generacions i generacions està a la meua família. La meua besàvia li va passar a la meua àvia quan es va casar, la meua àvia a la meua mare i després a mi per herència de la meua mare i de la meua àvia.

Una salutació, Marina.