La setmana passada vam canviar l'institut per un espai d'ensenyament superior, l'ADEIT de la Universitat de València, on Tomàs Motos i Antoni Navarro ens van convidar a participar a una classe oberta del Postgrau de Teatre i Educació. Però esta vegada no seré jo qui us ho conte.
Ací teniu el resum de la sessió escrita per Laura.
"Qué pot ser el teatre playback? Al principi, quan Anna el va explicar, ens quedàrem un poquet desconcertats però quan vam anar el vam veure tot molt més clar.
La sessió va començar amb sentiments ¿Què sentíem en aquell moment? Charo per exemple, va dir " em sent com en família" i els actors no van tardar ni un segon en fer la imatge.
Tot estava molt compactat, molt ordenat, molt “familiar”. Després de cada imatge preguntaven si l´havien representat bé. I realment pareixía que els actors es posaven en la pell dels personatges.
La sessió va seguir transcurrint i després d´un breu discurs del significat del teatre playback vam triar un tema, l'elegit va ser “Els insults en classe”. Va eixir gent explicant els seus problemes, menuts i no tan menuts. I els actors repressentaven l´obra, sense guió ni res. Tan sols ells, les explicacions del director i la seva imaginació i anys d´experiència en el teatre.
Aquell dia no tan sols vam aprendre què era el teatre playback, aquell dia vam aprendre què és una família de teatre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada