Un dels objectius del taller d'enguany és generar un projecte compartit amb altres grups. I dins aquesta necessitat de col·laborar, compartir i sumar DIJOUS 13 ens anem al CIM de Benimaclet, amb el Taller de Teatre de l'Oprimit (i les oprimides, que ja està bé amb el nom que li va posar A. Boal!)
Recordeu:
Demà, dijous 13, com sempre a les 15'30 a l'institut.
A les 18 hs. a Benimaclet, als locals de l'escola de música del CIM
I a les 19'30, a escena! -o no :)
I estarem ben contentes si ens acompanyeu. Hi vindreu???
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
Boal: teatre de l'oprimit.

"Veient el món més enllà de les aparences, veiem opressors i oprimits en totes les societats, ètnies, gèneres, classes i castes, veiem el món injust i cruel. Tenim l'obligació d'inventar un altre món perquè sabem que un altre món és possible. Però ens incumbix a nosaltres construir-lo amb les nostres mans entrant en escena, en l'escenari i en la nostra vida"
dilluns, 3 de desembre del 2012
El preu.
Un dels textos que estem treballant del projecte UNCUT és EL PREU
de Lena Kitsopoulou -Cal recordar que els textos estan lliures de drets d'autor perquè formen part d'un projecte col·lectiu plantejat per l'UNCUT Teatre.
Ací teniu un fragment:
Dona: Yianni, aquest nen va nèixer sord. Farem una bona obra, ajudant un nen amb una discapacitat, per què no t’ho mires així? I llavors podrem comprar una mica de carn, i una mica de salmó, i tot el que vulguem. I jo podré anar a fer-me una permanent, i tornar al gimnàs, i potser podrem anar de viatge a algun lloc. Aquest és el nen que ens podem permetre. El que ens mereixem. No podria suportar no poder pagar el paper higiènic. Merda, Yianni, els meus nervis no ho suportarien.
de Lena Kitsopoulou -Cal recordar que els textos estan lliures de drets d'autor perquè formen part d'un projecte col·lectiu plantejat per l'UNCUT Teatre.
Ací teniu un fragment:
Dona: Yianni, aquest nen va nèixer sord. Farem una bona obra, ajudant un nen amb una discapacitat, per què no t’ho mires així? I llavors podrem comprar una mica de carn, i una mica de salmó, i tot el que vulguem. I jo podré anar a fer-me una permanent, i tornar al gimnàs, i potser podrem anar de viatge a algun lloc. Aquest és el nen que ens podem permetre. El que ens mereixem. No podria suportar no poder pagar el paper higiènic. Merda, Yianni, els meus nervis no ho suportarien.
Etiquetes de comentaris:
drets humans,
TdO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)