A escena amb el TdO ULLBenimaclet

Un dels objectius del taller d'enguany és generar un projecte compartit amb altres grups. I dins aquesta necessitat de col·laborar, compartir i sumar DIJOUS 13 ens anem al CIM de Benimaclet, amb el Taller de Teatre de l'Oprimit (i les oprimides, que ja està bé amb el nom que li va posar A. Boal!) 

Recordeu:
Demà, dijous 13, com sempre a les 15'30 a l'institut.

A les 18 hs. a Benimaclet, als locals de l'escola de música del CIM

I a les 19'30, a escena! -o no :)


I estarem ben contentes si ens acompanyeu. Hi vindreu???

Boal: teatre de l'oprimit.

 
"Veient el món més enllà de les aparences, veiem opressors i oprimits en totes les societats, ètnies, gèneres, classes i castes, veiem el món injust i cruel. Tenim l'obligació d'inventar un altre món perquè sabem que un altre món és possible. Però ens incumbix a nosaltres construir-lo amb les nostres mans entrant en escena, en l'escenari i en la nostra vida"

Augusto Boal

El preu.

Un dels textos que estem treballant del projecte UNCUT és EL PREU
de  Lena Kitsopoulou  -Cal recordar que els textos estan lliures de drets d'autor perquè formen part d'un projecte col·lectiu plantejat per l'UNCUT Teatre.

Ací teniu un fragment:

Dona: Yianni, aquest nen va nèixer sord. Farem una bona obra, ajudant un nen amb una     discapacitat, per què no t’ho mires així? I llavors podrem comprar una mica de carn, i una mica de salmó, i tot el que vulguem. I jo podré anar a fer-me una permanent, i tornar al gimnàs, i potser podrem anar de viatge a algun lloc. Aquest és el nen que ens podem permetre. El que ens mereixem. No podria suportar no poder pagar el paper higiènic. Merda, Yianni, els meus nervis no ho suportarien. 



Us imagineu de què va? 
Us imagineu com representar-lo? 

Imagineu, imagineu. 
I després vingueu al CIM de Benimaclet el dia 13 de desembre a les 19'30 per veure el treball col·lectiu amb el taller del Teatre de l'Oprimit de la Universitat Lliure de Benimaclet

Petites paraules.

La primera vegada que es va enamorar @petitesparaules sonava esta cançó.

 

Però va  ser aquesta la que la va acompanyar amb el trencament.



Continuem amb el procés de les històries. Entre imatges i records, voldria que recuperàreu els sons.

 Quina és la banda sonora de la vostra història de vida?

Històries de soldats

A la sessió de dimecres seguírem compartint fotos, records.           Imatges moltes d'elles en blanc i negre, de nòvies de dol i criatures dolcíssimes.                                                     I ell ens va contar la història dels seus iaios, dels que van anar a visitar el Valle de los Caidos malgrat ser les millors persones que ell ha conegut.     I ens va cantar la cançó que li cantaven als scouts, la cançó del soldat.

Anem fent camí.

Fotografies de vida

Com ja és costum, volem mostrar tot el procés de treball dels tallers. A la sessió del dia 18 d'octubre  iniciàrem el treball de les fotografies. Els conceptes claus del treball foren concentració, imatge, col·lectiu.

Primera parada: històries de vida

Com vaig anunciar, estem en marxa. La segona sessió continuà el treball de formació de grup i desinhibició i introduírem les primeres accions per la treball d'enguany: les històries de vida.

Història de vida és, en principi, una metodologia d'investigació  que es fa servir des de la sociologia i la psicologia, però  per  nosaltres serà una "excusa" perfecta per "investigar" sobre nosaltres. El lloc on en duga no el coneixem encara, perquè allò que més ens interessa és el camí.

Us anirem contant. Fins aviat.

La represa

Amoraescena reprén camí. Amb algunes cares conegudes. Amb d'altres noves. Amb més col.laboradors. Amb les mateixes il.lusions que sempre. 

Us anirem contant!!!