Amoraescena

Consignes Cien Manuelas, de Mujeres en Escena

2011-04-01T16:27:00.005+02:00

Hola mujeres, Aquí os anotamos unas frases que forman parte de la performance. Son para que vosotras las digáis, con vuestras lindas voces. ¿Y cuando hay que decirlas? Simplemente, hay que repetirlas cuando escuchéis que son dichas por algún personaje, durante la performance. Es por eso que os las enviamos, para que les echéis una leída y así, os sonarán familiares y las podréis cazar al vuelo para repetirlas. Sólo tendréis que estar atentas, en escucha activa para que no os pasen de largo. También hay algunas sencillas acciones que haréis, siempre grupalmente. Estas acciones serán indicadas por una guía. Cuando nos reunamos en Ca Revolta, a las 11:45 h., os explicaremos estas acciones, para que vayáis tranquilas ya sabiendo lo que hay que hacer. Así pues, podéis estar serenas y disfrutar del juego grupal, ya que tendréis de antemano la información y además conoceréis a la guía, para estar atentas a lo que ella haga y seguir sus instrucciones o movimientos. Muchas gracias por vuestra participación, Nos la vamos a pasar muy bien y además vamos a estar creando todas juntas una preciosa energía por la PAZ.
1. El amor es la única verdad que sobrevive.
2. Acompáñanos Manuela.
3. Somos las sobrevivientes.
4. Somos las víctimas.
5. No queremos a los verdugos sentados en el poder.
6. Los queremos juzgados.
7. No queremos venganza.
8. Queremos justicia.
9. Verdad y reparación.
10. Exigimos verdad justicia y reparación
Text en Valencià Acompanya’ns, Manuela
Som les supervivents
Som les víctimes
No volem els botxins
Asseguts al poder
Els volem jutjats
No volem revenja
Volem justícia
Veritat i reparació

Últimes dades de Manuelas por la Paz

2011-04-01T13:08:00.002+02:00

Hola, Manuelas!

Benvingudes, dones màgiques.

Benvingudes al joc que ens ha proposat la Mesa de Apoyo i Mujeres en Escena. Us confirme dades. No puc ampliar molta més informació perquè jo mateixa no la sé, és una sorpresa del grup Mujeres...

- Les xiques d'Amoraescena i aquelles a qui us vinga de gust heu de ser DISSABTE, 2 d'abril, la la Plaça de la Mare de Déu -plaza de la Virgen, a les 5 i mitja -17'30-. Farem un primer assaig, un primer acostament a la proposta de performance. Les primeres instruccions.

-La resta de vosaltres, més aquelles amb qui veniu acompanyades, DIUMENGE, 3 d'abril, heu de ser a les 11'45 a Ca Revolta, al carrer Santa Teresa. I ara sí recordeu que cal anar amb els colors negre, lila i roig, tots tres o combinats al vostre gust. Recordeu que és una proposta teatral, la qual cosa vol dir que us permet el joc. També cal portar els ulls molt maquillats de negre. O us els maquilleu allà. ens reunim a Ca revolta perquè les Mujeres ens donen les instruccions últimes i marxar, totes juntes, a recollir les dones participants a les Jornades. La performance es realitzarà cap a la 1'15 a la plaça de la Mare de Déu. Així, si voleu convidar més persones, seran molt benvingudes.

Per cert, Sé que hi seran més de cent, però de moment hi ha 50 confirmades. Si hi coneixeu alguna més, aneu dient, val? Seré més tranquil.la!

Necessitem cent Manuelas per la Pau

2011-03-07T13:58:00.004+01:00

L'Associació Cultural Mujeres en Escena realitzarà l'acció Cien Manuelas por la Paz.
"Con este mismo título, y bajo la creación y dirección de Patricia Ariza, ya han sido realizadas tres performances, en tres lugares públicos-urbanos de Bogotá.
“Este performance es la conjugación de lo poético y lo político. Las mujeres hemos sido excluidas de la justicia y de la paz. Por lo tanto, queremos elevar un mensaje de solidaridad y apoyo a todas las mujeres víctimas de la violencia, pero también, exigir la feminización de la paz”, palabras de Patricia Ariza.
Para alcanzar su bella dimensión transformadora, Cien Manuelas por la Paz, necesita la poética-presencia de cien mujeres. Es por ello que, de todo corazón, os compartimos esta convocatoria de participación, porque como decía Manuelita “el amor es la única verdad que sobrevive”.

Cien Manuelas por la Paz

2011-03-06T13:40:00.001+01:00

El proper mes d'abril, els dies 1, 2 i 3, tindrà lloc a València, la celebración del “II Encuentro Internacional, Mujeres, Derechos Humanos y Paz en Colombia”, organitzat per Atelier.

Dins de les activitats programades en aquest encontre, de les quals us aniré informant, s'ha proposat realitzar una "performance", una acció final -diumenge, 3 d'abril, a la Plaça de la Mare de Déu e València- en homenatge a una de les lluitadores per la independència boliviana, més coneguda com amant de Simón Bolívar que com a pensadora:

"A Manuela Sáenz, los países bolivarianos le deben mucho como política, como estratega militar y como libre pensadora que asumió comportamientos libertarios en la política y en la vida personal, muy avanzados para su época"

Un regal

2010-11-17T18:23:00.004+01:00

Ahir vaig tornar a casa pensant en vosaltres i hui he escoltat aquesta cançó.

M´ha fet pensar i pense que pot servir.

Escolteu-la. ( Clikeu en el títol de la entrada.)

P.D: Com m´agradaría passar més temps amb vosaltres.

Com vas així pel carrer?

2010-10-26T20:22:00.004+02:00

Després de ballar una mica -per això de soltar el cos, de desmecanitzar-lo- hem repassat el "ritual de bellesa" per un dia de festa. Aquesta vegada ha plantejat el treball Patricia. El resultat ha estat, com era d'esperar, curiós: la setmana passada confessaven 10 minuts i hui ja n'eren 90.

La diferència, és clar, estava en la intenció.

Hem plantejat una primera escena, que pot ser o no definitiva, reconduïda pel Pau, i hem recordat la segona, ella front l'espill. Dura. Seguirem per aquest camí.

Ritual: rutina

2010-10-21T17:16:00.005+02:00

A la sessió d'ahir treballàrem els rituals quotidians, sobretot, aquelles coses que fem cada matí només ens alcem. La primera consigna, la d'ahir, era visualitzar i representar -a través de diversos exercicis- el que cada dia "escolar" fem. Fou una sorpresa el temps que cadascun de nosaltres dedica a "arreglar-se": una mitja de 10 minuts! La fama de tardones i tardons no és, segons semblà, per preparar-se, sinó per alçar-se amb el temps just!
La setmana vinent canviarem el dia: ens anem de marxa. Els tempos, segons semblava ja ahir, canvien... ja us contarem.
Per cert, l'àlbum de fotos el podeu trobar a la wiqui.

Els rituals

2010-10-14T12:02:00.006+02:00

La proposta per al taller del pròxim dimarts és treballar els rituals. Segons la viquipèdia, un "ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions, realitzades principalment pel seu valor simbòlic .(...)

Els rituals es realitzen per diverses raons, tals com l'adoració d'un déu en el context d'un ritual religiós, o simplement per denominar a una acció quotidiana que es repeteix des de fa molt temps com, per exemple, després de llevar-se al matí obrir les finestres. Els rituals responen a una necessitat, en el cas dels religiosos per demanar a un déu la millora en la collita o una cacera abundant, o responen a un costum en el cas dels ritus quotidians.

En psicologia el terme "ritual" en ocasions es refereix a una acció o sèrie d'accions que una persona realitza en un context ja que no tenen un altre propòsit o raó aparent"

Nosaltres treballarem els ritual quotidians que tenen a veure amb els nostres cossos per tal de fer evident allò que normalment no ho és, aquelles coses que fem d'una manera mecànica i que afecten a la nostra mirada sobre nosaltres mateixes i sobre la resta.

Per si us queden dubtes que cada matí l'iniciem amb determinats rituals, feu una mirada -amb molt d'humor- a aquesta pàgina de web de la belleza mujer activa

Els estereotips

2010-10-13T16:39:00.000+02:00

Tot seguint amb el taller, la fase següent va ser elaborar una mena de retrat robot d'allò que seria, més o menys, "una tia bona i un tio bo". El resultat del treball -no del saborós debat que s'establí al grup!-. En principi només es fa referència a la part física... ja veurem quan parlem d'altres coses.

TIA BONA (prototipus)

*cos 10 - proporcionada
*90/60/90
*pits grans - més o menys 90
*està prima (no grossa)
*caderes al igual del pit
*cabells llargs
*ulls grans i vius
*cames llargues
*carn prieta
*llavis carnosos
*pell suau
*cul redó i alt
*depilada
*broncejada
COMENTARIS DELS COMPANYS És segon el 'prototipo' de cadascun. No té defectes molt destacables i si els té els amaga molt bé. Sap resaltar els seus punts forts.)

TIO BO (prototipus)

*Alt (1'85)
*musculós (marcat) - pectorals, abdominals, braços
*mans grans
*esquena ampla
*fort
*cabells curts
*bon paquet
*somriure profident
*cames fortes
COMENTARIS DEL COMPANYS Que no tinga pèls al pit, això de pelut era abans, ara ja no. Es més fàcil el 'prototipo' de dona que de mascle. Està més definit el de dona..

Taller del 18 de maig

2010-10-12T16:10:00.000+02:00

Amb "cert" retard, però arriba. Una de les últimes sessions del curs passat va ser la pluja de paraules i/o idees. Primer provàrem amb paraules que els suggerira el concepte de COS. Va costar, era com si estiguéren una mica rígides, però quan es van soltar....

càries, cul d'ànec, estria-, tirar-, semblar+, mamella +, pit+, llavis+, cadera-, grossa, mà+,

agafar+, bonica+, patiment-, moc-, parquinson-, enana-, paella-, escotex-, ballar+, cara cul-

ratapenada-, gra-, cabells+, boca xancla-, morrocony-, cara cràter- , dents conill-, prima+, unicella-, córrer+, cel.lulític-, pelo tieso-, cul-menut-, cama-grossa-, lleig-, orellut-, preciós+, artrosi-4 ulls-, esbelt+ , morena+, pèl-roja+, olorar+, botar+, punta oberta-, trencar-, dumbo-, manco-, guerxo-, provar+, calb-, veure+, carnós-, lorza-, sentir+, morrocony-, cara cul-..

Bé, vosaltres, lectors i lectores, podeu treure les vostres pròpies conclusions. Nosaltres ja ho férem!

Bagatelle -Art Morphing

2010-07-18T09:11:00.000+02:00

El meu cos està a gust quan... taller del 23 de febrer

2010-03-05T12:58:00.002+01:00

El meu cos està a gust quan

prenc el sol

Menge xocolata

Em tombe al llit
M’abrace

M’abracen

Sóc a la piscina

Descanse

Em faig un massatge

Puge els peus cap amunt.

Ric

Rode per un prat.

Cante
Sóc feliç
Em toquen

Entre en contacte amb la persona que estime

Balle

Sent l’aire càlid en la meua pell

Sent l’adrenalina.

Olore a vainilla

Em banye en aigua freda

Sent la brisa en la cara.

En marxa amb el Teatre de l'oprimit.

2010-02-09T13:19:00.004+01:00

El teatre de l'oprimit és un mètode teatral creat al Brasil als anys 70 per August Boal. És un sistema d'exercicis, jocs i tècniques d'imatge i improvisació al servei d'una pedagogia de la responsabilitat i l'autonomia. Aquesta proposta creu que cada persona està capacitada per enunciar propostes indispensables sobre la seua condició, elaborar-les i expressar-les teatralment.

Objectius generals del Projecte 2010

2010-02-08T13:45:00.001+01:00

Objectius generals del Projecte 2010 amb el Teatre de l'Oprimit
· Sensibilitzar davant d'una injustícia, una situació o una opressió.
· Treure a la llum aquestes situacions.
· Aportar eines perquè l’alumnat prenga posicionament davant aquestes situacions.
· Mobilitzar en contra de l'ostracisme i la passivitat.
· Evidenciar situacions que són una radiografia del que es pensa a la societat.
· Facilitar un espai de reflexió i comunicació.
· Valorar l’espai escolar com a espai de relació, on la convivència és fonamental per un bon desenvolupament personal i social.
L'objectiu ha de ser el de investigar, mobilitzar i influir en l'opinió de la gent.

`Per tots els senyors presidents...

2009-06-21T19:54:00.002+02:00

De nou, Xaro ens convida a reflexionar sobre les coses que passen pel món i sobre dones que parlen de pau. Ara, Pink.

Bloc de la Mostra de Blanes.

2009-06-18T09:15:00.002+02:00

Han activat ja el blog de la XVI Mostra. Podreu veure allà uns minuts de totes les representacions de la Mostra. Ací en teniu la nostra:

mostrateatregirona.blogspot.com

2009-05-30T19:49:00.001+02:00

Poema en video: Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo por Paco Ibáñez y Cecilia Rossetto

Héroes y guerreros. Un regal de Xaro.

2009-05-27T21:22:00.002+02:00

Ayer, en la representación, me emocioné Quiero daos, como regalo, a todos los chicos y chicas y especialmente a los chicos de "Antígona" este trozo de un escrito mío, del libro que estoy terminando. Es material en prensa del libro Los senderos de Ariadna.

Héroes y guerreros.

Muchos niños y adolescentes varones, influidos por la socialización a la que están sometidos y reforzada, entre otras instancias, por los dibujos animados, los videojuegos y telefilms violentos, tienen en su imaginario a un héroe guerrero. No obviando la connotación de guerra que tiene la palabra, podemos hacernos eco de esta imagen para plantear otro tipo de guerrero, como plantea el budismo; guerrero del corazón, que es quien tiene el coraje de conocerse profundamente, tanto en sus aspectos bellos o luminosos como en sus aspectos oscuros o de sombra. El guerrero del corazón no mata a sus dragones internos, sino que entabla una relación con ellos, apoderándose de su energía para llevarla al mundo transformada. Si no hacemos esto podemos proyectar la sombra de nuestros dragones sobre las demás personas, que se convierten así en enemigas a quienes poder maltratar o matar en nombre de nuestra verdad.

La tradición tibetana coincide con esta visión y nos dice que guerrero es el que se enfrenta a su propio miedo. También los indios yaquis, indígenas del norte de México, dicen que en cada tribu hay ciertos hombres y mujeres llamados a seguir el camino del guerrero desde dentro de su corazón, que traen al mundo lo nuevo, sin creerse por ello nadie especial. Piensan que todas las personas tenemos un diseño del mundo o mapa dela realidad que no debemos confundir con la realidad. La tarea del guerrero, arquetipo de hombres y mujeres que luchan por la paz sin violencia, es traer su descubrimiento a la realidad social para ensanchar el diseño o mapa de esa realidad.

Los indios yaquis dicen que el mundo de cada día es como una obra de teatro, una actuación en la que somos a la vez actores, espectadores y observadores. El verdadero guerrero observa, no se pelea; es un guerrero pacífico, un guerrero del corazón que permanece despierto y observa cada actuación y cambio de actuación. Dicen que el verdadero cambio solo tiene lugar cuando crece la realidad conceptual, es decir, cuando todas las personas traemos nuestras visiones, o lo que hemos aprendido, a la comunidad a la que pertenecemos, con el deseo de compartirlo. Este es el verdadero proceso de cambio. Por lo tanto el guerrero o el hombre y la mujer de paz, que encarnan este arquetipo, ha de saber tratar con sus sentimientos, deseos y miedos. Ha de aprender a llorar, mirar y sentir junto a otras personas de paz.

Besos,

Charo Altable

http://www.diagonalperiodico.net/cantabria/spip.php?article127

Antígona al Grancielo.

2009-05-25T09:35:00.002+02:00

Per fi, després de tot el curs, Antígona s'ha fet visible des del Grancielo.
Tot l'esforç
dels actors i les actrius del grup,
de les persones que ens han ajudat, mimat i assessorat: Xaro (Dones de Negre), Jesús i Nico, Domingo(la Veu), Samuel (les imatges). Joa -les fotografies-, Valentí, Caixaescena...
del personal de la Sala Grancielo -sobretot de Salva, el tècnic, que ens ha il.luminat des del cel-,
de les dones d'Atelier, que ens han deixat la seua exposició,
dels amics i amigues que ens han acompanyat,
dels companys i companyes que hi són,
de les famílies, que sobreviscut als nostres nervis...
ha merescut la pena.

un milió de gràcies

Etíocles i Polinices

2009-05-21T21:12:00.002+02:00

Imatge quasi virtual de l'escena de la lluita entre els germans.
Una primera imatge, per anar fent boca. Ens veurem al Grancielo.

Dones de Negre de Jerusalem.

2009-05-20T18:51:00.003+02:00

Són tristament interminables les peticions d'accions a favor dels drets humans. Tristes guerres, tristes, tristes...

"Por favor, lea la carta, vea el video y vea cómo puede apoyar a este activista.
Yvonne Deutsch, MdN de Jerusalén 7 de mayo de 2009"
http://www.supportezra.net/

Ayuden a Ezra Nawi Activista de los Derechos Humanos Israelí
Sin la intervención internacional el activista de los derechos humanos israelí Ezra Nawi será, con toda probabilidad, enviado a la cárcel.
Ezra Nawi ejerce su activismo desde hace años, en el área conocida como Monte Hebron-Sur (South Mt. Hebron). En esa pequeña y desolada zona en la extremidad sur de Cisjordania los palestinos viven bajo la ocupación israelí desde hace casi 42 años; todavía viven sin electricidad, agua corriente y otros servicios básicos, y están acosados continuamente por los colonos judíos que violan constantemente las leyes israelí e internacional, y están respaldados por diversas fuerzas de ocupación militar, las cuales actúan para limpiar el área de sus habitantes palestinos y crear una nueva realidad demográfica en ella.
La actividad NO VIOLENTA y persistente de Nawi en el área tiene como finalidad ayudar a la población local en su difícil situación para permanecer en sus tierras, y también para exponer la situación de la zona a los ojos israelíes e internacionales. Esto no va desde luego en interés de los colonos israelíes que se quejan de que Nawi está perturbando el "status quo" en la zona. Nawi ha recibido amenazas a su vida por parte de los colonos en el pasado. El jefe de las investigaciones de la policía israelí de Hebron admitió una vez que lo que Nawi está haciendo es "sacar a la luz la suciedad puesta bajo la alfombra..."
Los esfuerzos de Ezra Nawi han sido fructíferos en el sentido de que el intento de limpiar el sur del Monte Hebron de sus habitantes palestinos es un asunto que se ha vuelto visible e internacionalmente conocido.
Los colonos, las fuerzas de ocupación militar y la policía israelí tienen un enorme interés en restringir sus movimientos y prohibir su presencia en la zona. Por lo tanto le acusan constantemente y de forma falsa de violar la ley. Recientemente le han declarado culpable de agredir a un agente de policía que estaba derribando una casa palestina el 22 de julio de 2007. La sentencia se dictará en julio próximo.
La suerte quiso que la demolición y la resistencia a ella fueran filmadas y difundidas en los noticiarios israelíes. Como describen las imágenes filmadas (imprescindibles de ver), Nawi, el hombre con la cazadora verde, no sólo protesta valientemente por la demolición sino que después de que el bulldozer destruya los edificios, dice a los policías de frontera lo que piensa de sus acciones. Sentado y esposado dentro de un vehículo militar después de su arresto, exclama: "Sí, yo también fui soldado pero no destruía casas… Lo único que quedará aquí es odio..."
El caso de Nawi no es solo su caso. Es también el de Israel y la sociedad israelí, aunque sólo fuera porque uno puede aprender mucho acerca de un país por la manera en que trata a sus activistas en favor de la democracia y los derechos humanos.
VEAN EL VIDEO http://www.supportezra.net/
Para apoyar a Ezra, escriba por favor una carta o un email a la Israeli embassy in your country, (lista de las embajadas israelíes) y mándenos una copia a email:support.ezra@gmail.com
Recibido el 7 de mayo de 2009. Traducción del inglés: Yolanda Rouiller, MdN

des de Colombia.

2009-05-20T18:32:00.002+02:00

De Dones de Negre ens fan arribar aquest comunicat de la Ruta Pacífica de las Mujeres.

"La Ruta Pacífica exige el respeto a la vida de las mujeres que trabajan por los derechos humanos y la justa causa de los pueblos indígenas en Colombia.
Ruta Pacífica de las Mujeres

“Las mujeres no parimos hijos e hijas para la guerra”

Bogotá, 13 de mayo de 2009. – Una vez más se evidencia la degradación del conflicto armado en Colombia. Luego de enfrentar la muerte de su padre hace sólo cinco meses y las constantes amenazas de vida contra su madre, la niña indígena Mayerli Alejandra Legarda Quilcué es el objetivo militar de actores armados en el Cauca.

Si us interessa, aneu a l'enllaç

Per Recordar ...

2009-05-14T18:15:00.005+02:00

Unas cuantas frases que, muy posiblemente, solo entenderán los que hayan viajado a Blanes...

Las pondré en orden cronológico ...

- Voy a ligar con una Blanesiana, to "wapa", pero "wapa", "wapa". ( Iván "El tó wapo").
- ( A Nico)- Tú que vas a ser viejo!! ¿No ves que llevas vaqueros ? Y arremangaos!! ( Iván y Adri)
- ( Obra de teatro. Chica apunto de suicidarse)
Adri: !Aún podemos tener el último¡
chica: ¿Qué?
Adri: Que aún podemos tener el último.
chica: ¿Sí? ! Estamos salvados¡
(Adri sex machine)
- ( a Inés por teléfono. Paseo marítimo, muchas palmeras, muchas gente por todos lados)- Es imposible que no nos veas, estoy en una palmera¡ ! Esto está to petao de gente¡ ( Laura GPS)
- Iván lleva dos años pintándose los ojos... ( Sara mira de cerca a Iván y dice: ) ¿Sí?!! A ver ...
( Sara ve a muchos hombres maquillados por la calle, es muy normal ...)
- Hola soy Patri. ( Patri I la conquistadora)
- Bailas? ( chico conquistado) Sí, aquí. ( Patri)
- Pau: ¿Me das queso?
Patri: No.
Pau: Si de verdad eres mi amiga ... ( Pau " Todo un verdadero amigo ")
- ( Paseo marítimo, cada 5 metros hay una heladería) - ¿ Dónde habéis comprado ese helado?
Ahí en la heladería.
Es que está muy mal indicado. ( Sara López " no tiene pérdida").
- ( Tapa en la que se oye mucha agua) - ¿ Qué hay ahí?
¿ Água? ---------- ( Adri " Agua para todos")
- ¡ Ahí tú rápido! ( al director que tardaba mucho en salir) - ( Adri "velociman")
- A mí los animales siempre me mean.- ( Alba " especialista en análisis de orina en el zoo" )
- ( Inés enfadada)- ¿Qué te pasa? ¿ Te encuentras mal? ¿ quieres un ESFERALGÁN? es de limón... ( Sara " Rata de laboratorio" )
- Vamos ha hacernos una foto. Nos ponemos chico - chica- chico- chica, ¡ Yo hago de chica! ( Alba " hermafrodita" )
- ( Nico pregunta por la medicación que nos llevamos al viaje)
Yo me necesito medicar por la Vigorexia. ( Iván " Musculman")
¿Vizcorexia? ¿ que es eso? ( Sara la suele tomar como colirio para los ojos)
- ( Muy convencida) Patricia Sal!!!!!! Patriiiiciiiiaaaa sal!!! ( mira a las personas de dentro de la habitación) ¿Está Patricia? ( Belén " Con la verdad por delante").
- Tendremos el cd en un año, pero ¿ un año de año o un año año? ( Sara L. " movimiento de traslación")
- ¿Te ha gustado alguien del grupo?
Sí, Aroa. ( Sara L. " definiendo su identidad sexual").
- ¿ A tí, como te gusta que te hagan las cosas? rápido, lento... rápido, rápido, lento... ( Estefi " Dale cañaaaaaaaaaaaaaa")
- Estefi, me representas a un pingüino. ( Carol " Pues vaya pedazo de pingüino")
- ¡ Ei! ¡ Me la has metido ... el dedo en el ojo! ( Estefi " aprndo a conjugar con Los teletubbies")
- A ese le falta un summer. ( Pau " tó winter")
-( A estefi) Grita más, como en el escenario, que no te siento !! ( Sara L. " Abuelooooooooooo?! Te has puesto el sonotone??????!!!!! ")
- ( La comida no era lo mejor del viaje)
adri: Creo que he engordado en estos 3 días...
Iván: Eso es porque te has hinchado a comer. ¿Tú de normal que comes? ¿ Nada?
( Adri " con unos kilitos de más")
- Estaba Sara López y yo, o sea, que yo soy Sara López. ( "¿ Problemas de identidad?")
- Profesora, ¿ no se pueden parar las agujas del reloj? ( Juanma " El sueño de una noche de Blanes" en la 102)

Y aquí acaba esta selección. Hay alguna más pero la censura ha sido la menos posible. Ya os las paso.

Un beso Blanesianos.

Tamara

Blanes en moooltes imatges...

2009-05-12T21:10:00.001+02:00

Sols els d'Amoraescena soportareu aquestes fotos!!! Són un bon grapat, una bona crònica tant de nosaltres com d'altres obres i altres paisatges,

2009-05-12T19:54:00.003+02:00

Continuen arribant notícies de Gaza, on la guerra ja no és a les notícies. Continuen arribant correus i missatges que demanen la visibilització del conflicte. Ací teniu una d'eixes peticions, "el curt documental "Nablus Humanitarian Army" que es va enregistrar mentre treballaven amb l'ISM a aquesta ciutat de Cisjordània... podreu vore els efectes de l'ocupació militar israeliana en la vida quotidiana dels palestins (controls militars, ocupació de cases, incursions i tocs de queda...) "

La mort d'Hemon.

2009-05-12T11:29:00.007+02:00

Encara que parega mentida, que ja hem "estrenat" a Blanes, continuem elaborant la nostra proposta. com que la mort d'Hemon no quedava clara, vam haver d'improvisar una nova escena al tren cap a Barcelona. La rposta ens la va donar, de nou, Maria Zambrano. De les seues bellíssimes paraules -encara que també dures- vam decidir-nos per aquestes. Les diu l'Harpia, personatge que incorpora Zambrano i que representa ací a la mort. Vegem què opineu.

Entra
L' Harpia (a Antígona, agenollada en terra i encollida): Si hi hagueren déus...Encara que no em mires, jo sé que em somies... Ets tu el somni d’algú? Fores el d’Hemon, però ara és mort. Va vindre darrere tu, et va seguir fins aquesta cova, però no el van deixar passar. Ell mateix es va donar mort amb l’espasa de son pare, Creont, per anar a trobar-te. I mentrestant tu, ací, viva.
Ara plores? Massa tard. Tu t’inventares esta història. Una paraula teua, sols una, i ja estava. O haver-te callat i haver plorat, com fan les dones. Ell ho estava desitjant, després de tot Creont és un home, i els homes són homes sempre. Però no volgueres donar-te a ningú, i per això baixares ací, a la teua tomba, a soles, sense espòs ni amics. Què no saps que eixa intel.ligència teua, per a una dona, és un càstig? Ella ha estat la teua condemna. I pensa que no ha estat la teua vida la que dónes per la veritat i la justícia. Dónes el teu amor. Hemon ha estat sempre la teua ombra.

seguim treballant

2009-05-11T09:39:00.003+02:00

No tot s'acaba en Blanes. És cert que hem fet l'estrena, una estrena que era més bé una super-assaig general. Encara ens falten un parell d'escenes i treballar allò que ja està clar.

Per això, i perquè les coses no estan per emmudir, Jesús Delegido ens ha passat aquesta fotografia, feta a Colombia, per recordar-nos que hem de continuar endavant.

Vora la mar amiga...

2009-05-11T09:32:00.002+02:00

Ja hem tornat de Blanes, de la XVI edició de la Mostra de Teatre. Com és habitual, ens hem sentit acollides i estimades, hem vist moolt de teatre fet per adolescents, hem vist com alguns d'ells han crescut, com nosaltres.
Moltes gràcies.

Visita de Valentí

2009-04-22T22:09:00.007+02:00

Aquests dies -ahir i hui-, estem disfrutant de la presència d'altres persones al taller. Ahir vingué Jano, ex membre del grup, i ens va aportar algunes consideracions i reflexions. Hui ha estat el Valentí. Com sempre, ens aporta una mirada màgica, "espectacular", al nostre treball. Gràcies a tots dos.

treballem i treballarem

2009-04-21T21:04:00.004+02:00

Dues imatges, dues propostes escenogràfiques,

dues propostes.

Encara que no són les imatges que nosaltres tenim al cap i que mostrarem, sí poden "recrear" el nostre imaginari. La imatge d'Antígona la tenim clara, però el soterrament d'Etíocles ho tenim més abstracte, no som conscients encara del que suposa -o suposaria a l'antiga Grècia. Cal que en repensem.

wislawa szymborska

2009-04-21T10:15:00.004+02:00

Vietnam

Mujer, ¿cómo te llamas? -No sé.
¿Cuándo naciste, de dónde eres? -No sé.
¿Por qué cavaste esta madriguera? -No sé.
¿Desde cuándo te escondes? -No sé.
¿Por qué me mordiste el dedo cordial? -No sé.
¿Sabes que no te vamos a hacer nada? -No sé.
¿A favor de quién estás? -No sé.
Estamos en guerra, tienes que elegir. -No sé.
¿Existe todavía tu aldea? -No sé.
¿Éstos son tus hijos? -Sí.

últim assaig abans de Pasqua... què verds estem!

2009-04-08T21:55:00.002+02:00

Quines coses quan ningú us veu!!!

Un plaer comptar amb Samuel!

Bones vacances. Descanseu i memoritzeu els vostres personatges!

Tres Dones Ploren

2009-04-07T13:13:00.002+02:00

"Ahir al transport públic vaig veure les mateixes expressions per triplicat; tres dones que ploraven. Una a l'autobús, una altra al ferrocarril, una altra a l'andana del metro.Tenien formes diferents de contenir-se, perquè per descomptat no ploraven lliurement. Tenien tres maneres diferents de contenir les llàgrimes a les parpelles, els rostres compungits amb perquès ben distints:

La Carmen encreuava els braços i s'aferrava a un mocador de paper, quan li punyia el sentiment. Els seus ulls grans i obscurs, i la seva pell fina i bruna pròpia dels qui als quaranta hi guarden brins de joventut, contrastant amb el blanc que es col·locava davant de la boca, just per sota el nas. El seu cos taciturn al seient gris de l'autobus, les espatlles un pèl encongides: un gest de recolliment, pels pensaments que l'assotaven.

La Belen va caure a la poltrona granat del ferrocarril, com qualsevol altre de nosaltres. Després, va deixar caure el cap enrera fins al semitancat que separa l'espai dels seients. Així es va quedar, i quan m'hi vaig fixar, els ulls li brillaven d'alguna cosa semblant a l'enyor, d'alguna cosa que s'havia escolat poc a poc des del cap vinclat fins al moment present. Quelcom que podríem anomenar records. Tal com va arribar, tampoc la vaig veure marxar.

La Raquel va sortir esperitada quan les portes del metro havien obert. Totes dues ens dirigíem a la sortida, a la dreta de l'andana, però per un gest natural vaig mirar a l'esquerra, en treure el primer peu del vagó. De l'altra porta en sortia, com un lleó mal alimentat, l'ombra d'alguna persona que ja havia passat, que Raquel perseguia. L'emmarcaven uns cabells negres amb un serrell sever: els ulls per sota, igual de negres, i el nas li envermellia a cada pas. Estava esperant a sortir del tren per explotar."

Aquest text l´he trobat nose exactament a ón, però m´ha agradat molt.
Per qué plora una Dona? Totes les dones tenen les seues própies guerres que lliurar, totes aquestes dones ploren per aquelles dones que no ho poden fer.

Documental

2009-04-04T20:56:00.001+02:00

Feu una mirada a aquest enllaç
http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article236
"El genocidi franquista a València"
El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista.

Ciutadans: la guerra ha acabat.

2009-04-04T20:24:00.004+02:00

Ciutadans:

En el dia d'avui, vençut i desarmat l'exèrcit enemic, s'ha acabat la guerra. Creont, nou rei del nostre poble, proclama:
Que a Etèocles, mort per combatre per l'alliberament d' aquesta ciutat, se li sepulte amb tots els honors i rituals dignes del seu rang.
Qua a Polinices, germà i enemic nostre, que volgué arrasar la terra dels seus pares, que ningú no li honore amb tomba, ni li plore, sinó que el deixen insepult exposat a les feres.
Qui transgredisca aquesta voluntat ho pagarà amb la seua vida.
Visca el rei.

Així, més o menys, restaria el part de guerra de la primera escena.

S'accepten suggerències...

Per a no oblidar-

2009-03-30T21:46:00.002+02:00

Encara ens queda molta feina per fer: perfilar personatges, definir temps i espais... i eleborar definitivament el discurs de Creont quan va finalitzar la guerra.
Per orientar-nos i recordar:

http://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Per al programa

2009-03-28T14:41:00.003+01:00

Ahir vam estar treballant Tamara i jo: ens calia un resum per poder explicar la resta del món -a Blanes, al Grancielo...- el nostre treball. I va ser el que ens va eixir:

“No vaig nàixer per a l’odi, sinó per a l’amor”.
Les paraules d’Antígona ens porten imatges de morts i guerres, guerres, morts i dones que ploren guerres. Dones que ploren i alcen el cap, dones que lluiten, dones que estimen. Mares, filles, germanes, dones. Fortes, febles, tendres, transgressores, conformistes, submises i insubmises... Dones.
I memòria. Per a recordar els morts de tantes guerres. Perquè recordar-los evitarà noves guerres.
Però Antígona, bàsicament, ens parla d’amor, d’esperança, de solidaritat i de justícia. I és aquesta l’Antígona que us volem proposar.

I ací teniu la foto "oficial" .

Aquesta Joa és una artista, no?

(fotografia: Joa Díez)

Iniciant el camí de Blanes

2009-03-26T19:43:00.002+01:00

I vosaltres direu, què té a veure Blanes amb aquestes fotos? Ja sabeu que necessitem una foto grupal per l'organització de la Mostra -tot i que crec que no arribarem a temps- i la nostra estimada Joa ja ens està posant les piles!!!

Texts per la representació.

2009-03-20T13:37:00.007+01:00

La coneixeu? Va guanyar el premi Nobel de literatura 1996!

Wislawa Szymborska

Final i principi.(fragment)
Després de cada guerra
algú ha de netejar.
No s'ordenen a soles les coses,
dic jo.
Algú ha de llançar les escombraries
als marges dels camins
per tal que puguen passar
els carros plens de cadàvers.
Algú ha de colgar-se
entre el fang, les cendres,
els molls dels sofàs,
les estelles de cristall
i els draps sangonosos.(...)

(Traduït de Versió en castellà d'Abel A. Murcia)

Rebeldía de Nobel. Wislawa Szymborska

més poemes -en castellà-

http://nalocos.blogspot.com/2008/09/wislawa-szymborska.html

COSES QUE DIR

2009-03-05T16:16:00.002+01:00

Primer de tot, xics i xiques m´inspireu moltes coses, com deia Anna l´altre día, sou molt especials.

Bé, jo he estat pensant i com que estic en el cole puc escriure millor al blog.

L´escena del bombardeig es molt complicada i crec que hi ha molt poc d´espai escénic, jo propose que la gent comence a eixir del públic quan escolten les sirenes, hi ha més espai per recórer i per sentir la gent.

Eixa adrenalina que es dispara quan actues davant d´un públic es pot aprofitar per fer sentir alló que volem transmetre.

Una altra proposta però aquesta vegada de música. Per a la escena de Antígona i el seu germà mort, la cançò Campanades a Morts ( que m´encanta) i que pot aportar una sensació molt forta al públic. La lletra es .... .... .... no tinc paraules.

I per últim, vaig veure una escena de maltractament en la que eixien 2 dones amb una tela roja una estaba nugada i l´altra tiraba d´ella, havía un enfrontament tirant de la tela fins que la dona que estaba nugada cau a terra.

Em vaig imaginar en eixe moment a Antígona o a Ismene lluitant contra les forces. A Antígona contra Creont i les seues lleis o a Ismene en mig de la tela sense saber que fer.

Bé xics i xiquest fins açí les meues propostes.

Una abraçada molt gran.

Tamara

Escena 1. Taller 4 març.

2009-03-05T15:06:00.006+01:00

(no tot és, però patir, eh?

(abraçada col.lectiva del dia 3. Energia pura!)

Hem portat una setmana dura. Exàmens, vaga d'alumnes, final de trimestre i indicis de Falles. Tot i això, ens poder sentir satisfetes del treball. Hem intentat fixar la primera escena... però ens resulta tan complicat... Intentem imaginar-nos en una situació de guerra: sonen les sirenes -eixim al carrer, què passa?-, passen els avions i ens llancen bombes -on vaig, on em refugie, què hem fet?-.

Però no. No ens ho podem imaginar. AFORTUNADAMENT! Hem de reinventar la situació, tornar enrere en la proposta i treballar des de la corporeïtat, des de la respiració. Intentar no "fer cara de ", sinó respirar "com si". A través d'aquesta respiració podrem aconseguir que el nostre públic puga entendre alguna cosa del que volem dir-li.

I sí, és molt difícil. Tenim pocs anys, moltes ganes de riure i jugar... i una guerra... I mort, i sang. Però sabem que hi ha també, a moltes parts del món -moltes-, que hi ha, dic, molts adolescents com nosaltres amb ganes de riure i de viure que veuen com volen les bombes pels seus caps. Per això, nosaltres que podem, hem de fer-los visibles.

2009-03-01T20:22:00.003+01:00

Des de colombia ens arriben les veus de les dones per la pau. En aquest cas, Antígona, de Patrícia Ariza i el seu grup La Candelaria. Dona i "teatrista"

"Hoy, en pleno siglo XXI, Antígona se coloca de nuevo como una piedra en el zapato porque regresa desde “las cuevas de aves de colmillos afilados” adonde fue confinada por el rey tirano, a interrogarnos sobre las leyes que no están escritas pero que no pueden ser borradas, porque son las leyes del vínculo y del afecto. Ella, Antígona, mujer, joven y rebelde, “la de los menudos pies”, princesa y mendiga, en esta visión dramatúrgica de Patricia Ariza regresa para, desde su enrancia fecunda, indagar sobre el destino de la Justicia"

"Cuando Patricia Ariza estuvo en el Urabá, unas mujeres le contaron que no podían enterrar a sus hombres, víctimas de la guerra en ese lugar de Colombia. De inmediato, asemejó tal situación con el mito de Antígona, a quien castigaron al encierro por romper la ley del rey Creonte, que prohibía sepultar a los muertos en combate.
Eso llevó a Patricia a obsesionarse con la obra"

Aquests dies Patrícia Ariza, una altra de les actrius/directores que s'enamoren d'Antígona, està sent investigada per subversiva. Des d'Amoraescena us invitem a llegir les seues paraules.

"Yo, Patricia Ariza, luego de leer el artículo de El Espectador del día 21 de Diciembre (2008), en la página judicial, donde se refieren a un expediente policial según el cuál yo podría estar usando el arte para la subversión, quiero expresar a la opinión pública, pero sobre todo a mis amigos y amigas, que estoy asombrada de semejante montaje tan mentiroso como infame.

Reitero que soy artista, dramaturga, miembro del Polo Democrático Alternativo y del movimiento Social de Mujeres.

Que hago parte de la oposición y ejerzo con alegría el derecho inalienable a crear en el arte colectivamente y de manera solitaria en la poesía.

Que no me avergüenzo de haber sido hippy y nadaista porque hacía parte de dos importantes movimientos libertarios y culturales.

Que he celebrado la vida y a la vez ejercido el derecho a no estar de acuerdo.

Que nada ni nadie me hará renunciar a ese derecho porque en él reside el sentido mismo de la existencia.

Que estoy en desacuerdo con este gobierno porque lo considero autoritario como el que más.

Que lucho por el Intercambio Humanitario, aunque no le guste al presidente y que suscribí con las otras y los otros Colombianos por la Paz, el comunicado por el acuerdo humanitario y la liberación de secuestrados.

Agradezco a todas las personas, artistas, científicos y académicos, a las instituciones culturales, a los grupos de teatro y a mi familia, las valerosas, afectuosas y copiosas manifestaciones de reconocimiento, afecto y solidaridad.

Gracias a esos mensajes mantengo el ánimo y la convicción en lo que creo, intactos.

PATRICIA ARIZA"

Més informació:

http://argivo.lacoctelera.net/post/2009/01/05/patricia-ariza-proceso-contra-teatro-colombiano-palabra

Solidaridad con Patricia Ariza: Carta abierta al Gobierno de Colombia

Projecte Magdalena

Patricia Ariza habla sobre su caso en la Fiscalía: No me van a quitar mi derecho a opinar

El Grancielo ens acull!

2009-02-27T19:25:00.004+01:00

Tenim una bona notícia: l'espai de dansa Grancielo ens ha invitat a estrenar la nostra Antígona a la seua sala. Comptarem amb la col.laboració de Salva Creus, amic nostre i tècnic de la sala, per crear-nos un espai visual i sonor màgic, i amb Cristina Cabo com magnífica hostessa.

Per anar fent boca, no deixeu de visitar el seu espai -imatges i música bellíssimes- i ací us deixe l'agenda trimestral.

Ah! i aneu reservant-vos l'últim cap de setmana de maig!!!

Recolzant Carme Teatre

2009-02-26T09:06:00.003+01:00

Carme Teatre ens fa arribar aquest escrit:

"Como ya sabéis, la Sala Carme Teatre, debido a su ubicación en una zona afectada por el Plan RIVA, ha estado siempre expuesta a los avatares que este plan pudiera suscitar.
En el momento presente, después que ha sido designado el Agente Urbanizador (Constructor) encargado de la ejecución del PEPRI que nos afecta, hemos sabido que en los planes de realojo de dicho Agente, no solo no se nos menciona como personas físicas o jurídicas, sino que ni siquiera se establece plan de realojo para la actividad que se desarrolla en el número 12 de la C/ Gutenberg, que nosotros ocupamos y que destinamos, como sabéis, a la exhibición de espectáculos teatrales y de danza desde hace ya 14 años.
Por este hecho, en su momento presentamos junto a otros vecinos, una alegación ante el Ayuntamiento, para que se contemple y se cumpla el realojo de los afectados y naturalmente de nuestra actividad como Sala de Exhibición Teatral.
Como quiera que el Ayuntamiento ha abierto un nuevo plazo de alegaciones, agradeciéndoos la atención que siempre nos habéis prestado, os pedimos que una vez más nos apoyéis y presentéis también vosotros una alegación, cuyo borrador os enviamos en un adjunto y que en ningún caso supone un compromiso por vuestra parte, ni prejuicio alguno, ya que cualquier ciudadano puede presentar alegación ante cualquier proyecto del Ayuntamiento. (Siento mucho que sea tan larga y haya tanto lenguaje burocrático y legal, pero parece que debe de ser así y ha sido revisada por los abogados que llevan nuestro caso.)
Para que podamos presentar las alegaciones, dentro de un plazo que finaliza el 9 de Marzo, debéis rellenar los espacios personales que en el documento adjunto os enviamos y devolvérnoslo por carta, lo más pronto posible, a nuestra dirección en C/ Gutenberg 12. CP 46003 Valencia. Nosotros la presentaremos en el Ayuntamiento. No puede ser por “mail” porque necesita vuestra firma, lo que entorpece un poco la rápida transmisión de documentos y lo hace más incómodo.
Por favor, haced extensible esta petición a todos aquellos que podáis.
Muchas gracias.
Juntos lo conseguiremos.
Un abrazo
Aurelio Delgado Claros
Director de la Sala Carme Teatre "

El document el tenim nosaltres. Qui vulga signar-ho, busqueu-nos, trobe que cal, que mereix la pena, o que es pose en contacte amb Carme Teatre.
Podeu trobar més informació
Levante: sobre aquesta notícia.
Premis de l'Associació d'Actors 2008 a Carme Teatre
Més accions:
http://elgritocapicua.blogspot.com/2009/02/salvemos-la-sala-carme-teatre.html

al tall! Preparant les primeres escenes.

2009-02-25T20:00:00.003+01:00

Hui hem treballat el moviment en l'espai, un poc les caigudes a terra i com alçar-nos sense fer esforç. Després hem treballat els portés sobretot el del grup d'Adrián. I per acabar s'hem quedat Juan, Héctor, Adrián i Iván i hem treballat els seus personatges. S'ha passat Tamara que m'ha ajudat al començament de la sessió.
Hem vist a l'ordinador aquests dos vídeos (no sé si m'he passat perquè les imatges són prou fortes, ho he avisat). Però després de vore-les crec que han quedat prou reflectits amb elles i la part del bombardeig pot quedar molt bé amb els desplaçaments i les oscil.lacions.

(Enviat per Nico, 25 de febrer)

Bombardeig sobre Guernica

Vietnam Nalpalm

Ahir (24 de febrer) el treball fou d'anàlisi "dramàtica" de l'Antígona de Carme Teatre: el text i el silenci -la part blanca del full, com ens deia un dia Valentí-, el vestuari i els seu significat. Els estereotips que ens havien desmuntat amb la "corporeïtat". Acabàrem amb un treball de xi-kung.

músiques

2009-02-20T16:31:00.002+01:00

Ederlezi, Goran Bregovic

Antígona 18100-7

2009-02-20T12:21:00.010+01:00

Ahir vam anar al teatre. Tinguérem l'oportunitat de veure Antígona en escena. ANTÍGONA 18100-7. una proposta del Carme Teatre.
No faré, des d'ací, crítica teatral, que ja l' han feta els crítics, tot i que m'ha semblat fantàstica, impressionant, emotiva; tot i que encara n'estic en ella, i al grup encara li ressonen als ulls el que va passar ahir. Ha estat la primera conversa del dia quan s'han trobat. Ha propiciat noves idees-imatges-sons-personatges. Ha posat en circulació el treball que venim fent des d'octubre.
No us negaré que l'obra és dura, que no pot deixar indiferents els espectadors- i pobres de nosaltres si quan veiem esta mena de teatre no ens commovem!!!. – però al grup hi ha alumnes-actor-actrius de 13, 14 anys. I que a l'eixida ells diguen que els ha agradat , i ho conten als i les companyes, i que n'estiguen commoguts encara... és molt important. Indica que els seus caps estan en marxa. Que se'ls heu posat en marxa.
Vull agrair públicament, i molt, a tot l'equip de Carme Teatre que malgrat l'esgotament es quedaren a xerrar amb nosaltres. No sabeu com va ser d'important per ells i elles la possibilitat de posar en marxa eix feet-back que ens oferíreu. Escoltar les veus del director, Aureli, del productor, Raúl, de Maribel, eixa Ismene forta, de Domingo i de Ricardo, “el cor”. Donàreu respostes a dubtes que encara que no formularen en veu alta teníem als seus caps, els mostràreu una altra manera de fer teatre diferent a la que estan acostumats. Parlàreu, i escoltaren de vosaltres, conceptes com CATARSI, PODER, TREBALL ACTORAL, PORS, INVESTIGACIÓ-ACCIÓ, COMPROMÍS. Mostràreu camins per on transitar. Com Antígona ens mostra.
Gràcies, de nou.
Podeu veure les fotos

al Carme teatre

La tumba de Antígona, les belles paraules de Maria Zambrano

2009-02-19T09:34:00.002+01:00

Si l'hagueres vist, germana. Estava sobre una roca, roja de la seua sang, la sang feta ja pedra, i jo vaig vessar molta aigua, tota la que vaig poder sobre ella, per llavar-la, a ella, a la sang, i que correra. Perquè la sang no s'ha de quedar dura com una pedra. No, que córrega com allò que és la sang: una font, un rierol que la terra s'engolix...La sang no és per quedar-se feta pedra, atraient els ocells de mal auguri que venen a tenyir-se els becs. La sang, així, du sang, crida sang perquè té set, la sang morta té set i després venen les condemnes, més morts, encara més en una processó sense fi. Vaig vessar aigua, tota la que vaig poder, per calmar la seua set i que correra viva fins que s'amerara la terra. Perquè la terra després brolla, que la sang vol brotar. Brolla en una font ... la Terra ho arregla tot, ho distribueix tot. Bo, vull aquestes coses, si la deixen. Però no la deixen, no. No la deixen mai ells, els qui manen. La deixaran alguna vegada que faça el seu treball en pau? Li sostraeuen els morts, o se'ls lleven amb una maledicció nugada al coll. I després, em veus ací? Li llancen criatures vives, vives com ho estic jo, més viva que mai, vivent de veritat.
Però escolta, germana, tu que estàs encara allà dalt, em diràs quan la pelussa de la primavera neix sobre aquesta tomba? Dis-me, quan nasca alguna cosa, digues-me que m'ho vindràs a dir?

Emocionar i emocionar-nos

2009-02-18T20:39:00.005+01:00

Només arribar a casa em trobe en la necessitat d'escriure. Moltes coses van passant, totes molt ràpides. La troballa -per fi, després de moltes voltes, del text de Maria Zambrano La tumba de Antígona, la incorporació al nostre text dramàtic d'algunes de les seues paraules -bellíssimes...- i dos dies intensos de tallers.
Ahir vàrem començar amb la intenció de treballar veu, això que al grup li resulta tan avorrit. Ja sabeu: en cercle, respirar, vibrar, percudir, vocalitzar, ... Volíem, també preparar la visita de Valentí per tal que pogués entendre una mica el treball que havíem fet fins ara. Però acabàrem fent un taller d'abraçades. Ja sabeu. Aquest taller ens permet treballar conceptes teatrals com la mirada, l'espai, -intern i extern-, i personals -afectivitat, contacte (“con-tacte”), respecte -dels límits propis i de l'altre/a... Per últim, una roda col.lectiva que ens va permetre conéixer-nos millor. Sonaren paraules com energia, relaxació, perdó, força, intuïció, atenció, alegria.....

Hui la sessió ha estat dura, densa i forta. Ha començat amb un soroll de guerra i ha acabat amb una ritual de mort, d'acomiadament. Heavi, no? Hem pogut presentar només unes poques escenes, sobre les quals encara ens queda molt de treball però s'ha pogut veure això que caracteritza Amoraescena: emoció. Gràcies.

La rebel·lió dels límits.

2009-02-12T19:32:00.007+01:00

Ahir vaig anar a la presentació del llibre La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión, de Carlos Alberto Ruiz Socha, organitzada pel Fòrum per la memòria
I de nou Antígona. Des de les ponències, imatges de dones que ploren els seus morts, xifres aterradores de morts i desapareguts a Colombia, paraules com paramilitars, insurgències, rebel.lió, terrorismes, segrests, terrorismes d'estat, límits, estatut del rebel, ... Drets Humans. i Antígona.

" Por ello la fidelidad con y desde los sujetos populares negados nos compele optar de modo urgente no por la fatalidad del sufrimiento sino por el bienestar de los más y del planeta, en pos de relaciones sociales. La opción ética y política se expresa así a partir de lo negado, apostando de manera radical por el reconocimiento de los derechos que son violados por los dictados y resultados de una racionalidad vencedora, que tras su aparente omnipotencia esconde carencias sustanciales. "

I una frase: "Avui, la rebel·lió és rebel·lió dels límits. La rebel·lió en si mateixa és un límit". I per Antigona, rebel com opció moral i ètica, el límit va ser la mort.

I vaig arribar ...

2009-02-11T20:36:00.003+01:00

Ahir vaig arribar després de molt de temps a una part de la sessió, que Anna em va deixar dirigir un poquet.
Començàrem a treballar al voltant d´alguns jocs d´improvisació: intentàrem treballar la por, i situacions de la vida quotidiana con una visita al museu o el ser tenders en el mercat. Alló que es pretenia treballar era la capacitat d´interactuar en un grup sense desviar -se d´allò que és purament interpretació.

Després vàrem intentar improvisar amb una cadira, però poc a poc el grup es va anar desfent i vàrem acabar la sessió ( coses d´acadèmies) jeje.

una abraçada a tots.

i parlant de memòria. ..

2009-02-11T16:23:00.003+01:00

Us vaig prometre un foto col.lectiva. Hi som quasi totes ... i tots, que després s'enfaden.

"El gesto de la memoria"

2009-02-11T13:41:00.009+01:00

Al taller d'ahir (esta setmana hem treballat dos dies, no us penseu)vaig llegir algunes de les frases de l'entrevista que teniu al post anterior. Algunes parauales són màgiques, i no podem deixar d'apuntar-les ací:

Pel que fa a la vigència històrica d'Antígona, respon Miguel Rubio:

"El tema de los derechos humanos es problema fundamental en el Perú. (... )y el hecho de montar Antígona (...) tiene que ver con eso, tiene que ver con el tiempo que se viene y tiene que ver justamente con plantear, poner sobre la mesa el tema de los derechos humanos, pero ponerlo de una manera preventiva. Como que nos hemos cansado también de llorar por aquello que pasó, por denunciar la muerte. Creo que ahora hacer política pasa por hacer conciencia ciudadana también, pasa por gestos muchos mas pequeños. Y dentro de estos gestos creo que este gesto de la memoria, el gesto de recordar, de repetir, es muy importante."

Per la memòria.

2009-02-10T14:57:00.002+01:00

Ens han fet arribar aquesta convocatòria, feta pel

FòrumperlamemòriaPV.

Presentació del llibre sobre Colòmbia: "La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión"
( Ediciones desde bajo, Bogotà, juny del 2008)

Dimecres 11 de Febrer del 2009, 19:30 h. Al Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, carrer Sant Ferran, 12. 46001 València
Hi Intervindran:
José Antonio Antón, Entrepobles País Valencià
Empar Salvador, Fòrum per la Memòria del País Valencià
Emilia Bolinches, Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia
Carlos Alberto Ruiz Socha, autor de llibre.

Teresa Ralli i el projecte Yuyachkani, Antígona ens parla des del Perú

2009-02-09T09:46:00.005+01:00

Quan el teu treball t'apassiona i a més, et proporciona la possibilitat de trobar-te amb persones igualment apassionades i apassionants, et poden passar coses com aquestes, passar un dissabte tancada a l'Octubre i compartir conversa i café.
D'aquesta conversa, la Laura Borràs, professora de Literatura a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), i ponent de la trobada, em va recomanar que fes una ullada l'Antígona de Teresa Ralli.
I ací em teniu, de nou de recerca.Us adjunte un petit fragment de l'entrevista a Miguel Rubio, director del projecte, i Teresa Ralli:

Cuales son los materiales, fuentes para este proyecto Antígona?. En primer lugar yo creo que el más importante es la situación de guerra que vivió el Perú, la guerra interna que dejó como saldo 25,000 muertos de los cuales entre 3 y 5,000 son desaparecidos. Los medios de comunicación nos saturaban cada noche con imágenes de madres, esposas, mujeres, hermanas buscando el cuerpo de sus hijos. En el mundo andino el acto de enterramiento es muy importante, tan importante que cuando no se encuentra el cuerpo se velan las ropas. Se ponen las ropas en una mesa o en el suelo con algo de comida. Se ponen las ropas del difunto y se hace ese velorio simbólico porque es importante encontrar el cuerpo. Dicen los cuentos, dicen las historias, que los condenados --se les llama así a aquellos que no encuentran sus cuerpo para darles sepultura-- vagan sin descanso y al vagar sin descanso se le cansan los pies. Es como una transitar permanente para estos vagabundos que están buscando el descanso.

Per llegir-lo complet, aneu ací

Escena 12

2009-02-05T09:45:00.004+01:00

Ahir vam estar treballant sobre la quarta (!!!) proposta de text. Ens acompanyaren Jesús i Nicolàs, i encara que també esperàvem a Xaro, estava malalta i no va poder venir. Intentàrem passar el text tota d'una, però no ens vam eixir, encara que no ens va faltar molt. Ja sabeu que encara estan per definir un parell d'escenes, ... i espere el vostre treball.

Us propose aquest fragment de l'escena XII, on Antígona, ja a la cova, es troba amb el fantasma/esperit -ja veurem com fer per donar tensió i no riure a l'escena- dels seus dos germans. Aquest text ha estat una adaptació -deconstrucció, com diria el Valentí-, de l'Espriu.

Etèocles: Has vist Polinices?

Antígona: Sí. És mort, com tu.

Etèocles: Has comés un crim contra la ciutat. Ho ha dit Creont.

Antígona: Què ha estat la vostra guerra?

Etèocles: T'has passat a l'enemic.

Antígona: He soterrat el meu germà.

Etèocles: Tota Tebes sap que l'has traïda.. pausa llarga que estic cansat!

Antígona: Petit germà... recordes? Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran i sempre temia que jugant t'ofegares. Pausa Ja et barallaves amb Polinices.

Etèocles: Ell tenia la culpa, tu, però, l'estimaves més a ell.

Antígona: He estimat igualment els dos.

Etèocles: Estimaves més Polinices.

Antígona: Era el petit... Us va perdre l'ambició. Us dominava, i a tu més que a ell.

Etèocles: M'acuses i el defenses. L'estimes més, no ho negues.

Antígona: No havíeu de regnar un any l'un i un any l'altre? Vas respectar tu el pacte?

Etèocles: Si ho dius així... (apaga el llum i desapareix)

Antígona: Era inútil suplicar a favor de la pau...

2009-02-01T20:39:00.006+01:00

Us adjunte uns fragments una carta escrita per Rina Nissim el 18 de gener a Ginebra. Me l'ha feta arribar Xaro, des de Dones de Negre:

A mi familia israelí
Destrozada y horrorizada a causa de esta guerra de Gaza, que está siendo apoyada todavía por el 90% de los israelíes, incluida mi propia familia, os escribo estas líneas.
El número de víctimas palestinas que se ha producido hasta el día de hoy asciende a 1200, entre las que se incluyen niños, niñas y mujeres, así como millares de heridos, frente a las del lado israelí que han sido 10 militares y tres civiles.
Estamos convirtiendo a nuestros hijos en criminales de guerra, enviándoles a luchar contra Hamás en medio de una población civil, que se halla en un gigantesco campo de refugiados de donde no se puede huir. Desde luego que los milicianos de Hamás, son también criminales de guerra al esconderse entre las gentes. (...)
Creer que así se puede acabar con los disparos de los cohetes o destruir a Hamás es un mito. Yo no pienso, sinceramente, que se vaya a resolver este conflicto por la vía de la violencia; más bien al contrario, estamos fabricando otra generación llena de odio. El odio de todos nuestros vecinos incrementa el riesgo de conflicto y de lanzamiento de bombas sobre Israel. Incluso si se debilita Hamás, los demás se radicalizan. Para mí, Israel camina hacia su perdición en su obstinación con el sueño del Gran Israel y de un país sólo para los judíos. Los árabes serán siempre más numerosos y el conflicto traerá un día nuestro fin.

Yo no quiero permanecer en silencio, por eso me manifiesto en la calle todas las semanas y con mayor frecuencia desde que se ha desencadenado esta guerra, no solamente para defender la paz y el fin de las hostilidades, sino también para que se produzca el fin de la ocupación, por una verdadera negociación en la cual se integre a las mujeres, para que Israel reconozca su parte de responsabilidad en el drama del 48, para que Suiza [mi país] suspenda toda colaboración con Israel. ¡Sería necesario dar una vuelta de tuerca más sobre las presiones y llamar al boicot, a las sanciones y a las desinversiones hacia Israel!

La paz es el único remedio contra el extremismo.
Rina Nissim, autora del llibre Manual de ginecología natural para mujeres
18.1.2009 en Ginebra
(Traducción del francés: Ana San Emeterio, Red de Mujeres de Negro, Santander)

Si la voleu llegir sencera, cliqueu ací. Si piques sobre la foto, ampliaràs la informació de Dones de Negre. Ah, la dona del centre és Xaro, a Jerusalem.

Mujeres de Negro por la paz desde Jerusalén

2009-01-26T09:03:00.006+01:00

Carta de Gila Svirsky enviada per Charo Altable, des de Mujeres de Negro:

NO TENER NOTICIAS ES MALA NOTICIA

Estaba escuchando en la radio una entrevista a dos adolescentes del sur de Israel, ambos habían vivido durante varias semanas en unas condiciones intolerables, cogidos en el fuego cruzado de los adultos.

“Oh! mi familia nunca ve cadenas televisión extranjeras”, dijo uno. “No son tan exactas como las israelíes.”“Mi padre me lo prohíbe”, dice el otro. “Puede ser desmoralizante.”

Sí, ciertamente, puede ser desmoralizante. Si no ves las “cadenas extranjeras” – la CNN, la BBC o Sky News, y mucho menos al-Jazeera – no oyes la (otra) mitad de lo que está pasando. Nunca escucharás, por ejemplo, que

El hospital al-Quds de Gaza recibió un ataque directo ayer; o que

UNRWA notificó a las IDF (Fuerzas de Defensa Israelí) que un proyectil había alcanzado a uno de sus almacenes (comida, medicina y gasolina), pero que las IDF lanzó seis proyectiles más después de eso, o que

Algunos niños fueron encontrados encogidos en sus casas al lado de los cuerpos de sus madres o padres, probablemente después de días, ya que las ambulancias no podían llegar a ellos, a pesar de las estrictas leyes internacionales sobre el libre movimiento del cuerpo médico.

Pero los israelíes solo escuchan noticias israelíes. Así que, ¿qué me dijo mi vecino ayer?: “Israel tiene el ejercito más moral del mundo. ¿Qué otro ejército habría lanzado panfletos advirtiendo a los civiles para que se fuesen y así no ser heridos por los misiles?”

Bueno, la respuesta es: muchos países. Es una herramienta de propaganda común. Aquí va un extracto de un panfleto lanzado por los Estados Unidos en Japón durante la 2ª Guerra Mundial:

“Las armas usadas por las autoridades militares japonesas para prolongar esta guerra sin esperanza van a ser completamente destrozadas por las Fuerzas Aéreas Americanas. Sin embargo, las bombas no pueden ver, así que no sabemos dónde impactan. Como sabéis, los americanos somos gente humanitaria y no queremos herir a gente inocente. Por lo tanto, por favor evacuen estas ciudades.” http://www.ww2propaganda.eu/translat.htm
Y aquí un extracto de uno lanzado por Israel en Gaza durante estos días:

“Como respuesta a actos llevados a cabo por terroristas en su área en contra de Israel, las IDF están obligadas a responder inmediatamente y actuar en esta área. Para su propia seguridad, se le pide que abandone el área inmediatamente.” http://www.ynet.co.il/english/articles/0,7340,L-3649729,00.html
No hace falta decir que no hay ningún sitio a donde ir. Gaza es una franja estrecha (10% del tamaño de Rhode Island) densamente ocupada y con todas las fronteras cerradas a cal y canto.Pero los israelíes siguen repitiendo el mantra que remueve mi estómago: Las IDF son el ejército más moral del mundo.

A lo largo de estas horribles semanas, los reportajes más cuidadosamente documentados dentro de Israel, sobre lo que ocurre y no ocurre han sido los elaborados por organizaciones humanitarias. Puedes ver un blog (en inglés) combinado de estas organizaciones en http://gazaeng.blogspot.com/ Sabes que ha habido serios abusos de derechos humanos cuando once organizaciones se ponen a trabajar juntas en algo. B`Tselem incluso ha dado el paso sin precedente de lanzar un llamamiento para un alto el fuego [http://www.btselem.org/english/]. Se ha hecho un trabajo importante para llevar este mensaje a la sociedad israelí.

Para terminar pero no por ello menos importante, las organizaciones pacifistas continúan alzando sus voces solitarias y valientes ante la exaltación patriótica de motoristas y viandantes. Aquí está lo que escribí en mi cartel ayer: “Nos hemos convertido en nuestra peor pesadilla”. La mayoría de los que pasaban no pillaban el mensaje.

Gila Svirsky Jerusalem, 16 de enero de 2009.

Co-presidenta, B’Tselem http://www.btselem.org/English/ http://www.gilasvirsky.com/

"Activista por la paz desde hace más de 15 años, la israelí Gila Svirsky vive y escribe en Jerusalén. Ella es una de las miembros fundadoras de la Coalición de Mujeres por la Paz, un grupo formado por ocho organizaciones pacifistas de mujeres israelíes y palestinas. "La violencia me ha llevado a dedicar el total de mi vida cotidiana al conflicto..."

Per llegir algunes de les seues cartes anteriors en castellà, aneu a Women and live on Earth

Vides trencades, diaris des de Gaza.

2009-01-25T19:45:00.005+01:00

Fragment d'un text trobat a la xarxa, del Periòdic.cat Blogs del Món

Estic cansat i deprimit. Tots ho estem. També estem enfadats. Com a civils, sentim que hem estat castigats per un crim que no hem comès. Més de 1.300 palestins han estat assassinats, prop d'un terç són nens, i aquestes xifres s'incrementaran a mesura que vagin rescatant cossos sense vida de sota de la runa. Hi ha 5.400 ferits, amputats, traumatitzats... gent que s'ha quedat sense casa. ¿Què hem fet per merèixer això?
Avui pensava que la majoria de presoners a Europa tenen més del que nosaltres tenim a Gaza. Tenen tres àpats al dia, electricitat, aigua potable, televisió... Potser ells no tinguin llibertat, però aquest és el càstig pels seus crims. Em pregunto, ¿quins crims hem comès nosaltres per ser castigats d'aquesta manera?
Necessitem temps per plorar els nostres morts, per aixecar-nos i per seguir endavant.

Necessitem líders mundials que puguin aturar tot això i que ens ajudin a reprendre les nostres vides amb dignitat.

Necessitem tots els passos a Gaza oberts perquè l'ajuda humanitària (aliments, material de construcció...) arribi a tota la gent que urgentment la necessita.

No estem demanant la Lluna, simplement volem poder anar al mercat i trobar menjar a un preu que puguem pagar, tenir aigua potable per beure, viure segurs i no dependre de l'ajuda humanitària per sobreviure. Volem tenir la possibilitat de deixar el nostre país si així ho hem decidit... Només demanem els nostres innegables drets humans.

Per llegir-lo sencer, pica ací

Antígona davant Polinices

2009-01-22T18:58:00.006+01:00

Hui, dues imatges esperançadores. Sembla que tenim aquests dies massa imatges de mort, de desolació, de destrucció, de dones i criatures que ploren guerres antigues que no entenen. Des d'Amoraescena us recordem, amb la voluntat d'acompanyar-vos en el dol, i amb el desig acaben ja, que ja hi ha prou. Amb l'esperança que un altre món, on la cura i tendresa siguen valors competitius, és possible.

Totes som Antígona

2009-01-22T18:44:00.004+01:00

El treball d'ahir es va centrar en el text de l'escena on Antígona, tot trencant la prohibició, renta el seu germà. El text és una adaptació de l'Espriu.

Antígona renta Polinices.
Algú porta a Antígona una caixa amb encens, una gerra amb aigua, una tovallola i oli o crema(ungüent). Encén l'encens, i amb molta lentitud comença a rentar el germà. Les Antígones desdoblades:

A1. El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de la mare, que ens esperen.
A2.- Ella preferia Etèocles, però aquest cos és, tanmateix, el del seu altre fill. Jo el vestia, i el despullava, de petit, i el bressolava perquè s'adormís.
A5.- Ara avanceu junts per ribes llunyanes a través d'un mateix riu de sang.
A3.- M'agafaves les trenes i em feies mal... ,
A4.- Allunya els ocells!
A1.- La nit passa de pressa, aviat Tebes es despertarà. Ulls, ara no mireu.
A2.- Que la terra colgue els trossos.
A3.- On és la teua força, Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge, causant de baralles, mal aconsellat?
A4.- Si no purificat per les flames, que almenys la terra t'aculli, mentre et guien per la foscor els ulls de la mare.
A5.- I jo sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d'Etèocles i la teua, Polinices.

Per tal de poder-lo preparar, tot el grup es convertí en Antígones. Tothom hagué de netejar, mimar, acaronar el seu o la seua companya, com si foren la persona més important del món, com si s'hagueren d'acomiadar d'ella.

Una paraula només serviria per resumir l'emoció que ahir hi havia a la sala: TENDRESA

no en el meu nom

2009-01-16T17:20:00.000+01:00

Gràcies, Antoni.

Suggerència escènica

2009-01-16T10:45:00.002+01:00

Encara que no té res a veure amb el post del dia, m'agradaria que féreu una mirada al videoclip d'Europa, de Mònica Naranjo. Conté algunes imatges que ens poden suggerir propostes per la representació d'Antígona. Ja em direu.

Europa- Mónica Naranjo

Accions urgents. Gaza 3

2009-01-16T08:34:00.003+01:00

En Amoraescena estem una mica trasbalsades per la situació a Gaza. Qualsevol lectura o treball d'Antígona al taller es converteix en un enllaç a aquesta situació, i ens recorda d'altres: el Congo, Colombia... tantes persones en "pie de guerra".

Dimecres, mentres llegíem la proposta del text definitiu per Antígona i debatíem qüestions com les músiques o el vestuari, Xaro ens contà una petita història. Molt, molt petita. Quasi no recorde qui era qui, però em disculpareu si m'enganye en alguna cosa. Us la resumisc.

Una dona palestina (o era israeliana, Xaro?) va voler contactar, per tal d'iniciar un acostament per aturar l'odi entre els dos pobles, amb una dona israeliana. Aquesta li va dir que no, que no podia ni parlar amb cap membre del col.lectiu que havia assassinat el seu fill. La primera dona, mare també, li va mostrar la fotografia del seu fill, també assassinat, i li va regalar una rosa blanca.

Xaro, no sé si se me n'ha anat molt, però això és el que recorde. També recorde que al grup, normalment sorollós i rialler, es va fer un llarg silenci.

Adjunte també alguns enllaços per que us mantingau informades:

Gaza: la maquinaria bélica alcanza a las escuelas, des d'Educació sense Fronteres

Redes por la Paz

2009-01-14T16:39:00.007+01:00

Us invite a visitar aquesta pàgina de Mujeres de negro.

Dones que ploren guerres: Gaza (2)

2009-01-12T09:12:00.005+01:00

ALGUNES COSES QUE PODEM FER DAVANT LA SITUACIÓ PALESTINA

- Petició d'Amnistia Internacional:

"Israel y los Territorios Palestinos Ocupados: ¡protejan a la población civil!:

Ayúdanos a pedir a las autoridades israelíes a que pongan inmediatamente fin a los ataques desproporcionados e ilegítimos sobre la franja de Gaza, de zonas residenciales altamente pobladas, que permitan el acceso de la ayuda humanitaria y el acceso de testigos imparciales en la zona.

Per signar la petició, clica ací

(ALGUNES DE LES )Veinticinco acciones para lograr una paz con justicia
1) Estar informado/a de los acontecimientos y difundir esa información. En estas páginas se encuentra una información básica dereferencia:
http://www.btselem.org/english/Gaza_Strip http://electronicintifada.net/v2/article4933.shtml http://www.mepeace.org/forum/topics/the-true-story-behind-this-war
La verdad sobre esta guerrahttp://www.unitedforpeace.org/downloads/If%20Gaza%20falls.pdf

SiGaza caehttp://electronicintifada.net/v2/article10055.shtml

2) Contactar con los medios locales. Escribir cartas y tribunas de opinión a los periódicos locales. Escribir también a los organismos oficiales relacionados con la información.

4) Organizar y participar en manifestaciones ante las embajadasde Israel y Egipto, o, en su defecto, ante el parlamento, las sedes de los partidos o cualquier otro espacio convisibilidad pública (y procurar que los medios las cubran).

5) Realizar seminarios, mesas redondas, visionado dedocumentales,etc.

7) Poner una bandera palestina en la ventana.

8) Llevar un pañuelo palestino (Koufiya).

9) Llevar tiras negras en el brazo .

10) Enviar ayuda directa a Gaza mediante la agenciade NacionesUnidas UNRWA:
http://www.un.org/unrwa/

20) Preparar carteles grandes y colocarlos en las esquinas de lascalles y donde se reune la gente.

22) Firmar llamamientos en favor de Gaza, por ejemplo:
http://www.avaaz.org/en/gaza_time_for_peace/98.php?cl_tf_sign=1
http://www.petitiononline.com/freegaza/petition.html

25) Dedicar un tiempo al activismo y a la paz cada día (1 hora) y pensar en otras posibles acciones distintas de estas 25.

LAS SIN NOMBRE

2009-01-09T12:55:00.002+01:00

Mujeres anónimas de Gaza
Las mujeres en Gaza tienen un lugar importante en la lucha de la sociedad civil contra la ocupación. Un papel anónimo, sin nombres y apellidos, sin medallas, pero lleno de pequeñas grandes victorias.

* En 1989, el campo de refugiados de Bureej se vivía un toque de queda muy estricto, como castigo colectivo por la muerte de un soldado israelí. Gran cantidad de palestinos habían muerto y centenares de casas habían sido demolidas. Se negaba el acceso al campo hasta a la Cruz Roja. Desde el vecino campo de Nuseirat un montón de mujeres, por iniciativa propia, se fueron uniendo en una marcha hacia Burjee, marcha a la que se fueron añadiendo niños y hombres. “Los soldados podrán matar no más de una centena de nosotros antes de que les dominemos. " Los soldados israelíes quedaron desorientados frente a estas multitudes que llegaban cantando. Hubo un único muerto. Acabaron retirándose detrás de sus barricadas. Los vehículos de la ONU y las ambulancias de la Cruz Roja se agregaron a la muchedumbre y juntos rompieron el asedio.

*El 3 de noviembre 2006 casi un centenar de mujeres se unió para defender a unos 60 hombres que estaban encerrados en una mezquita en Beit Hanoun, asediados por los tanques y tropas israelíes. Avanzaron unidas hacia la mezquita, lo que permitió huir a los hombres allí acorralados. El ejército israelí mató a dos de las mujeres e hirió a varias de ellas. Se convirtieron en heroínas anónimas. Su coraje había salvado a sus maridos e hijos.

*El 22 de enero 2008 las mujeres palestinas, una vez más, dirigieron la sociedad civil palestina, de un modo significativo y eficaz. Ante el asedio constante de Israel que está matando de hambre a la franja de Gaza, las mujeres del pueblo organizaron una marcha para quebrantar el bloqueo. Descendieron hacia la frontera entre la franja de Gaza y Egipto. Madres hambrientas desafiaron los garrotes, los gases lacrimógenos y la policía militar egipcia con el fin de cumplir un acto tan elemental como comprar alimentos, medicinas y leche.El día siguiente, el coraje de estas mujeres llenó de fuerza al pueblo y casi la mitad de la población de franja de Gaza atravesó la frontera en un alzamiento colectivo, en lo que se ha convertido en la más grande evasión de una prisión en la historia.

Dones que ploren guerres: Gaza

2009-01-09T09:48:00.000+01:00

Sense paraules!!!

temps de pau

2009-01-08T09:31:00.003+01:00

Aquests dies no són massa gloriosos per la cultura de la Pau. La nostra Antígona ens recorda la seua actualitat amb tantes bombes, míssils, invasions, grups terroristes i terrorismes d'estat... Ahir van haver tres hores de "gràcia" per tal de continuar més tard amb la "guerra defensiva". Una lluita desigual i irònica. Tres hores per recollir els morts i buscar menjar per continuar matant-los. Un trist sarcasme.

" El moviment de pau de les dones en Palestina i en Israel creu que ha arribat el moment d'acabar amb el bany de sang. És temps d'abandonar les nostres armes i les nostres pors.

Nosaltres ens neguem a acceptar més combats en les nostres vides, en les nostres comunitats, en les nostres nacions,. Ens neguem a seguir amb la por. ens neguem a lliurar-nos a la violència. Ens neguem a ser enemigues"

Aquest és un breu fragment d'un manifest de 2006 de la Coalició de dones per la pau, fundada per, entre d'altres, Sumaya Farhat-Naser i Gila Svirsky.

Us afegix ací un fragment d'una carta d' Yvonne Deutsch i Gila Svirsky enviada a principis d'any:

Germanes estimades i amics
El moviment per la pau de les dones, com també l’esquerra israeliana, estan lluitant contra la guerra un dia rere l’altre, des que ha començat. No aconseguim prou cobertura dels mitjans de comunicació.
Les organitzacions de dones s’apleguen per declarar que la guerra no és un mitjà legítim per a la solució d’aquest conflicte. Us demanem que doneu difusió a aquest missatge.
El divendres, 2 de gener, hi haurà una manifestació de dones contra la guerra.
Feliç Any nou. Esperem veure-hi l’abolició de les guerres i de la destrucció. Esperem veure-hi un canvi de dirigents i societats perquè la vida humana i la prosperitat de tothom siguin respectades i promogudes.
Amor i pau.
Yvonne Deutsch i Gila Svirsky

Nosaltres, organitzacions de dones per la pau, des de diferents horitzons polítics, demanen el silenci de les armes i demanem el començament immediat de deliberacions per parlar de pau i per acabar amb la guerra. La dansa de la mort i la destrucció s’ha d’acabar. Demanem que la guerra ja no sigui una opció, ni la violència una estratègia, ni l’assassinat una alternativa. La societat que volem ha de permetre que tots els individus puguin portar una vida segura -a nivell personal, econòmic i social.
És clar que el preu més alt el paguen les dones i les poblacions de la perifèria -geogràfica, econòmica, ètnica, social, i cultural- que, ara com sempre, s’exclouen de l’esguard públic i del discurs dominant.
És temps per a les dones... demanem paraules i accions diferents.

A més a més, no us perdau una passejada per aquest bloc (ací)

Els hòmens i les dones

2009-01-02T23:12:00.003+01:00

Els hòmens moren en la guerra i les dones en el llit.
Amb esta afirmació vaig iniciar este camí; hora és ja de comentar-la.
Els hòmens en la Grècia antiga, heroica i cívica, morien en la guerra, lluitant per la pàtria i els seus ideals. No cabia major glòria que caure per ells, i d'això presumien en els seus epitafis, visibles en les necròpolis. D'esta manera, a més, es guanyaven una segona vida: la de la fama.
En canvi, per a les dones existia una curiosa paradoxa: el millor elogi era la falta d'elogi. Passar desapercebuda. Existir només per als familiars. Què podia haver-hi en les seues làpides? Anodines vides resumides en la bondat d'una mare o la felicitat d'una esposa.
Tampoc podien fer molt més.
Els hòmens, per tant, moren en la guerra i així conquisten la gratitud dels seus conciutadans i el bon nom per a la família; les dones, en canvi, moren en el llit, hi haja guerra o no, i així conquisten l'oblit social.

Tombes al barri del Ceràmic d´Atenes

Però, si la literatura és reflex de la realitat, no totes les dones van patir esta situació: en els relats novel·lescos que conformen la primera obra històrica, les Històries d'Heròdot d'Halicarnàs, apareixen ressaltades moltes morts de dones. Per què? Pel seu caràcter dramàtic, excessiu i romàntic: no apareixen les dones del carrer, sinó reines i amants.
A esta tendència, comú a totes les literatures durant moltíssims segles, no escapa la tragèdia: la diferència consistix en el gran nombre de dones que les pobla i les seues diferents morts.
Nicole Loraux les tipifica i explica.
Però esta és una història per a un altre dia.

Un suggeriment per a tots els aficionats al cine i al teatre: Oviedo Exprés, l'última pel·lícula de Gonzalo Suárez, teatre dins del cine i vida dins del teatre, i tot salpebrat de literatura. Si podeu, no deixeu de veure-la.

Dones que lluiten: Anna Politkóvskaia

2008-12-24T19:24:00.002+01:00

Anna Politkóvskaia, periodista rusa de 48 anys, va ser enverinada a la seva casa de Moscow. Aquesta dona encarnava la valentia, l'honestedat i la llibertat. Es va especialitzar en denunciar les tortures i humiliacions que pateix el poble txetxè.

Anna Politkovskaya va néixer com a Anna Mazepa a Nova York, el 1958, on els seus pares, ucranians treballaven com a diplomàtics a les Nacions Unides. Va estudiar periodisme a la Universitat Estatal de Moscú, graduant-se al 1980 i començant la seva carrera en el diari Izvestia.Des del juny de 1999 fins al 2006 va escriure una columna diària per al Novaya Gazeta. Va publicar diversos llibres premiats, sobre Txetxènia i el règim del president Putin. El llibre més recent és La Rússia de Putin.Va estar involucrada en diverses ocasions en negociacions per alliberar hostatges relacionats amb Txetxènia. Al febrer de 2001 va ser arrestada per denunciar les fortes mesures de repressió al país. També es va implicar molt en donar suport en drets legals a les famílies de les víctimes. Durant la crisi dels hostatges de l’escola de Beslan, al setembre de 2004, de camí cap a Beslan per ajudar en les negociacions amb els segrestadors, va caure violentament malalta i va perdre la consciència. Va acusar de haver estat enverinada després de beure un te a l’avió. A hores d’ara encara no ha estat determinada les causes de la seva malaltia.En unes recents declaracions va citar: “Algunes vegades, les persones paguen amb les seves vides per dir fort el que pensen. En efecte, un fins i tot pot ser assassinat per donar-me informació. No sóc l’única en perill. Tinc exemples que ho proven.”Va rebre grans aclamacions pel seu treball a Txetxènia. Va ser una cronista d’excepció dels assassinats, tortures, violacions, segrestos i desaparicions de civils de Txetxènia en mans de les tropes russes.Va rebre diversos premis: Premi de la Unió de Periodistes russos (2001), Premi pels Drets Humans en Periodisme d’AI UK (2001), Premi Olof Palme (2004), Premi per la Llibertat i Futur dels mitjans (2005).Va ser trobada morta per quatre trets, el passat dissabte 7 d’octubre de 2006, al replà de casa seva a Moscú, on vivia amb la seva família. Tenia dos fills.

Homenatge a Anna Politkovskaya
(publicat al Diari de Balears, divendres 13 d'octubre)
En la dècada dels 80, Pavel Fedulev era un més d'entre els delinqüents de baixa estofa que infestaven els carrers de Yekaterinburg, la capital dels Urals. A començaments dels anys 90, però, havia reunit el capital necessari per fer-se amb una destileria on s'elaborava un vodka d'ínfima categoria anomenat Palenka. L'operació seguia un esquema típic del moment: un delinqüent es fa amb una part del pastís de l'estat gràcies al suborn a funcionaris i forces de l'ordre.
La biografia de Fedulev, que mostra una de les més espectaculars progressions dins de l'economia mafiosa de la Rússia de Putin, és una successió de fraus i crims. Per a una de les seves operacions, s'associa a Andrei Yakushev, un pròsper home de negocis dels Urals, que li deixa una gran quantitat de doblers per a un negoci. Fedulev, després de multiplicar el capital, i per no prendre's la molèstia de tornar el préstec, contracta un assassí professional que liquida Yakushev. Mai se'n va saber res, del cas obert. Andrei Sosnin, un altre oligarca amb qui Fedulev va aconseguir fer-se amb el control de les principals indústries metalúrgiques i minerals dels Urals, va córrer la mateixa sort que Yakushev. I el cas obert als tribunals, també.
Fedulev no és un home que s'hi posi per poc: el 1997 s'associa amb Uralmash, l'organització mafiosa més gran de Rússia. El més sorprenent és que gosa disputar, i guanyar-li, a aquest sindicat del crim la propietat la comercialització del vodka il·legal.
De forma també característica, Fedulev va aconseguir la potestat de nomenar els responsables dels Urals de les unitats policials de lluita contra el crim organitzat. Els seus tentacles arriben molt lluny: el 2003, Putin nomena com a cap del GUBOP, la direcció estatal contra el crim organitzat, Nikolai Ovchinnikov, el cap local de policia de Yekaterinburg amb qui Fedulev havia teixit una sòlida aliança als seus començaments.
Fedulev no va poder evitar el pas per la presó. Va aconseguir dur-l'hi Yuri Altshul, un antic espia que havia estat el seu lloctinent però que se sentia traït: Fedulev no li donava la part dels negocis que ell pensava que li corresponia. L'episodi se situa en la línia de pujada meteòrica i criminal del nostre protagonista: Fedulev surt de la presó per ordre personal de Vasili Kolmogorov, delegat del fiscal general de Rússia, i Yuri Altshul mor d'un tret al seu cotxe. Un tercer crim que tampoc no ha estat mai aclarit.
La resta de la història de Fedulev segueix en la mateixa direcció, incloent l'apropiació fraudulenta de les immenses companyies Kachkanar i Uraljimmash, el suborn als jutges que havien de veure els casos i, naturalment, el pas per la política: Fedulev va ser diputat provincial i és un dels puntals i finançadors als Urals de Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin.
Aquest relat està extret de La Rússia de Putin, un dels llibres de la periodista Anna Politkovskaya. Per contar històries com aquesta, i sobre la guerra bruta a Txetxènia, va ser assassinada el passat cap de setmana a casa seva. A Moscou, al cor de la Rússia de Putin.

(Extret del bloc de Miguel Àngel Llauger)

Els dilemes morals en Antígona

2008-12-24T18:51:00.005+01:00

Fa dies que no escrivim. Dies d'exàmens, d'avaluacions. També d'amics i amigues invisibles, bones i males notícies, d'acomiadaments i abraçades, bons desitjos i bombons...
Em quedaven per escriure les dues últimes sessions. L'última van treballar les percussions corporals, per tal d'anar investigant la primera escena. Vingué Vicent i ens va fer passar una bona estona. (mireu el bloc de les julietes)

L'anterior va ser distinta. Intentàrem treballar la relació entre Antígona i Creont, de nou... com és de complicada! Situar a cada personatge en un costat, en blanc i negre, en amor i odi, és massa simplista i poc efectiu. Al final haguérem de tornar al principi, a una nova lectura del diàleg entre ambdós, quan ella és conduïda a la presència del rei. i jo ara us plantege una pregunta: si en lloc de Creont, un rei "sobirà" i suposadament tirà, hagués estat un Parlament, un govern democràtic qui hagués ordenat la condemna de Polinices, ens resultaria als lectors actuals igual d'odiosa la seua sentència? Quina hagués estat la resposta d'Antígona? Continuaríem oposant, com Espriu o Brech, tirania a democràcia?
Ja teniu dilema moral per a aquestes vacances.
Moltes besades i bones festes.
Ah! vingau en la feina feta que us faré un examen...

Un Nobel per la PAU: Rigoberta Menchú

2008-12-10T11:35:00.005+01:00

Rigoberta Menchú

Indígena maya quiché. Nieta de mayas, esposa de Ángel, madre de Mash. Nació en Chimel, una aldea de las montañas del Quiché guatemalteco, en 1959. A los 19 años comenzó a militar en el Comité de Unidad Campesina (CUC), mientras el ejército nacional llevaba a cabo su campaña de "tierra arrasada" contra la población sospechosa de pertenecer a la oposición armada. Según sus testimonios, recientemente calificados de medias verdades por un investigador estadounidense, su hermano menor fue secuestrado y asesinado por el ejército, su padre quemado vivo junto con otros veintinueve ocupantes de la embajada de España y, pocos meses después, su madre también moría torturada. Rigoberta salió del país y se refugió en México a los 21 años, donde fue acogida en Chiapas por el obispo Samuel Ruíz García. Al año siguiente volvió a Guatemala pero muy pronto tuvo que refugiarse en Nicaragua y luego otra vez en México.Desde allí inició una serie de viajes cuyo epicentro fue Ginebra, donde participaba en el grupo de trabajo de la ONU sobre poblaciones indígenas. En 1988 regresó otra vez a su país; fue encarcelada inmediatamente y se vio obligada a partir de nuevo al exilio. Participó en la organización de los encuentros indígenas previos a la conmemoración del quinto centenario de la llegada de los colonizadores españoles a América. En 1992 fue galardonada con el Premio Nobel de la Paz y actualmente se dedica a actividades en favor de los derechos humanos.

Per seguir amb testimonis, clica ací

Premis Príncipe de Asturias

Rigoberta Menchú y las historia de todos los guatemaltecos pobres, de David Stoll

Carta de Rigoberta Menchú a Sanguinetti contra la impunidad en Urugay y Argentina

Dones que ploren guerres: Roses Blanques per la Pau

2008-12-09T08:50:00.005+01:00

" Són moltes les maneres en què les dones han intervingut per tractar de posar fi a la violència i transformar els conflictes en oportunitats de creixement i desenvolupament per a les seues societats. "quan s'escolta a les dones -afirma Nacions Unides-, es consideren qüestions que per altra banda quedarien fora dels processos de pau". (...)

Si escoltem les veus de les dones, arribaran a les nostres consciències moltes dones que il.luminaren el coneixement des de la ciència, o la cultura, per encoratjar a una vida més digna, més creativa i més justa. Dones que fundaren iniciatives valuoses que, sovint, es fan invisibles front l'impacte mediàtic de la violència i la confrontació"

Fragment del manifest Roses Blanques per la Pau, de Dones en Unió.

Qui sóc, qui ets.

2008-12-08T21:16:00.008+01:00

Dimecres vingué Valentí. L'estàvem esperant, com qui espera un amic estimat i sovint absent; volíem mostrar-li el que havíem treballat, n'estem orgulloses del procés. Ja sabeu que Antígona no és senzilla: és un drama, no hi ha qui s'entenga amb l'arbre genealògic de la família i a més a més estem encara investigant. I ja sabeu què és això: portes i portes que s'obren, possibilitats infinites, creació que no acaba...

De tot, una entrevista -un judici?- als personatges. Ismene, Antígona. Però sobre tot, Creont. Ens agrada, ens desconcerta, ens ofereix diverses mirades. Un tirà, així de senzill? potser no tenia massa opcions, no? com els altres personatges. O com nosaltres mateixes.

Anem fent.

Dones que lluiten: Debby Lerman

2008-12-04T09:36:00.002+01:00

Sóc estúpidament optimista
"Crec que Israel haurà de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur"
Entrevista a Debby Lerman, activista fundadora de Dones de Negre a Israel i activista contra l'ocupació i per la pau des de fa quasi 40 anys. Debby Lerman pertany a l'organització "Bat Shalom of the Jerusalem Link" una organització de dones israelianes per la pau lligada al "Jerusalem center for Women" de Palestina, a través d'una organització conjunta que s'anomena "Jerusalem Link".

Com és el vostre treball a Israel? No tenim molt poder allà. El moviment de dones per la pau començàrem amb Dones de Negre en el 87, organitzant les vigílies en totes parts d'Israel. És una manera d'integrar a dones que tenen temps limitat de política i que no estan disposades a integrar-se en organismes polítics i en tot el tipus de treball polític de partit. En este tipus de vigílies, una vegada per setmana ens aturem i diem "Fi a l'ocupació". La resta del treball el fem sempre en coalicions. Hi ha grups antimilitaristes, grups de dones que van a les barreres per a donar testimoni del que està passant en termes humanitaris. "Bat Shalom" fa treball conjunt amb les palestines, amb les Dones de Negre que fan les vigílies.

La "Coalició de dones per la pau" és una coalició de totes estes organitzacions que fan treball conjunt.També hi ha una Comissió Internacional de Dones, quina finalitat té? La Comissió Internacional de Dones és un organisme format per 20 dones israelianes, 20 palestines i 20 internacionals, per a pressionar al món basant-se en la decisió de NNUU 1325. Per a què dones palestines i israelianes participen en els processos polítics especialment en els processos que siguen de negociació per la pau.

Com creus que la societat israeliana sent i viu el conflicte amb el poble palestí?
(...) La realitat és que dos terços de la població israeliana està a favor d'una eixida negociada al conflicte, per acabar amb els assentaments i arribar a una solució no sols amb el poble palestí sinó amb tots els estats laics. És una llàstima que açò no es veja reflectit en les polítiques del govern que se està manejat per militars, que tenen una saviesa impressionant per a manejar l'opinió pública d'Israel. Cal prendre la responsabilitat. Jo estic fent tot el que està de la meua part per canviar açò, és la meua responsabilitat. I encara que sone pessimista: "Sóc estúpidament optimista". Crec que Israel va a haver de parlar amb els palestins. Perquè d'esta manera no hi ha futur. En algun moment tot el que estem construint tindrà resultats. (...)Que s'alliberen tots els recursos que han estat sent presos dels palestins. Israel té centenars de milions d'euros que pertanyen als palestins, perquè Israel ha recaptat un impost que no ha passat al govern palestí. Els països europeus ja no estan passant fons de manera suficient a Palestina perquè el Govern Palestí inclou a Hamás, i si el Govern Palestí està compost per Hamás i per Fatha és perquè va haver-hi una demanda internacional de què haguera eleccions. Els palestins van tindre eleccions, van triar un govern en què Hamás és el partit majoritari i ara se'ls diu "No, bo, vostés no van triar bé, trien una altra cosa, o sinó nosaltres eliminem tot tipus d'ajuda". Açò és inconcebible i inhumà. I encara que es vulga pressionar al govern o a qui siga, no pot ser a través de crear una tragèdia humanitària. Els demanem a vostés el seu suport, que pressionen perquè es canvien eixes polítiques, perquè els països europeus alliberen fons i perquè s'òbriga la presó de Gaza.

REFLEXIONS I SUGGERIMENTS

2008-12-03T18:38:00.002+01:00

Bé, supose que ja heu reflexionat un poc sobre les qüestions que ahir es van plantejar ací.
La primera versava sobre una afirmació de Nicole Loraux. Crec que no us l'he presentada, i bé ho mereix.
Nicole Loraux és una investigadora francesa del segle passat dedicada a estudis de gènere en l'Antiguitat. Ha escrit una notable sèrie de llibres i articles sobre la situació de la dona a Grècia. D'entre ells, un dels més coneguts és Maneres tràgiques de matar una dona (1988); d'este vaig extraure la frase que hauríem de comentar... Però pense que és millor donar una miqueta més de temps a la reflexió i al debat.
Sí que vaig a contestar-vos la segona qüestió: quina relació té el títol amb l'article? Molt senzill: en aquells feliços temps quan les classes es donaven en llatí (o així m'agrada pensar-ho), hi havia una bella expressió molt usada en les escoles: prima non data t'ultima dispensata; és a dir, la primera (classe) no es dóna i l'última està dispensada, és a dir, tampoc es dóna. Per tant, era una manera d'iniciar este peculiar curs bloguer.
I ara els suggeriments: informacions sobre Antígona:
- la versió revolucionària de l'eminent dramaturg porto-riqueny Luis Rafael Sánchez (1968, clar), en una adaptació del 2005 per Andy Miranda: www.cba.gov.ar/imágenes/fotos/antigonaperez.doc
- un interesant article sobre les versions hispano-americanes del mite, en vereda.saber.ula.ve/mun_clas/geinves/antigonas.doc
- articles amb visions psicoanalítiques i lacanianes:
www.freud-lacan.com/articles/article.php?url_article=rgordillo180208

www.scb-icf.net/nodus/088AntigonaEnsayo.htm

Prima non data...

2008-12-02T20:58:00.003+01:00

No fa molt vam celebrar la Festa de Tots Sants. En ella la pietat (el morbo?) popular agrada de visitar els cementeris i adornar les tombes dels difunts amb flors i ornaments que poc després, esmotxades per l'inclement temps i els seus agents, pengen desarticulades com a joguets trencats al capritx dels vents. Llavors, si mires les tombes i mausoleus, resulta interessant com la mort ens informa de la vida.
En l'Antiguitat, molt més que ara, els monuments funeraris van ser el vehicle perfecte per a informar els curiosos viatgers de les peripècies vitals dels difunts. Sens dubte, estos epitafis mereixen una àmplia menció i el seu propi article, així que no vos fatigaré (ara) amb ells.
Però sí m'interessa comentar com s'ha aprofitat la mort per a estudiar aspectes rellevants de la vida. I, en especial, aspectes de la vida de la dona.
Si coneixem un poc la literatura antiga, no podem deixar d'estar d'acord amb esta afirmació de Nicole Loraux: els hòmens moren en la guerra, les dones en el llit.
Vos propose reflexionar breument sobre eixa frase i els seus nombrosos matisos. Podria ser el resum senzill de la distància abismal entre la situació de la dona i la de l'home en la Grècia clàssica?
I quina relació té Antígona amb açò?
I quina relació té el títol amb este article?

Recuperar la infantesa.

2008-11-28T16:50:00.004+01:00

La sessió de hui ens ha fet tornar a la infantesa, al joc, a la innocència... Ens estàvem preparant per recuperar, o com a mínim intentar-ho, aquelles emocions que podien acostar-nos a la infància dels germans d'Antígona, per tal d'entendre com es pot passar d'una estima fraternal a l'assassinat. Al text de Sòfocles, Antígona, no hi apareixen massa informacions, tot i que hi ha dues obres anteriors que ens poden donar alguna resposta. Èdip rei, Èdip a Colonos. La història de la lluita entre els germans està reflectida a Set contra Tebes, d'Esquil, que conta com Polinicies s'alia amb el seu sogre per recuperar els regne de Tebes.

una d'Espriu.

2008-11-27T18:13:00.003+01:00

Podria la nostra Antígona recordar, tancada a la seua tomba, aquest poema. Podria, també, haver-lo escrit ella.

PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Dones que lluiten.

2008-11-24T18:29:00.005+01:00

Tot seguint amb el propòsit de l'últim post, intentarem trobar dones que puguen servir-nos de referents per cercar la nostra Antígona.

Vandana Shiva:
Vandana Shiva (nascuda el 5 de novembre de 1952, a Dhera Dun, Uttarakhand, Índia,filla d'un conservador forestal i d'una grangera, ), científica i investigadora especialitzada en física quàntica. Inspiradas pel concepte de no violència de Mahatma Gandhi, va organitzar un moviment de dones que es negaren a obeir les lleis internacionals de comerç o les regles de l'economia de mercat.

Va investigar les relacions entre la política científica, la tecnològica i l'ambiental. I el 1982 va obrir les portes de la Fundació per a la Recerca en Ciència, Tecnologia i Ecologia. Als anys vuitanta, Shiva va participar activament en el projecte Navdanya -o "nou llavors"-, que implicava els corresponents sistemes de cultiu, la biodiversitat associada a aquests sistemes, i el tipus d'organització social a la qual donen lloc. Al 1993 va rebre el Premi Right Livelihood Award, una mena de Nobel alternatiu. Actualment és membre actiu del Fòrum Internacional sobre la globalització.

En paraules de Shiva: "Aquestes nou llavors són béns públics que potencien la cohesió social i al voltant dels quals sorgeix un tipus d'organització i economia específics. Navdanya és un moviment cultural, i alhora agrícola i ambiental. Navdanya comporta una integració de la dona en les tasques col·lectives que altres tipus d'agricultura li neguen per condemnar-la a un paper subordinat i secundari. Des d'aquest punt de vista, es tracta també d'un moviment que retorna a la dona els seus atributs físics i espirituals perquè ocupi un paper crucial en el sosteniment de la comunitat i en la vertebració del grup."

Si fos...

2008-11-21T19:45:00.008+01:00

Dimecres vàrem jugar. Un joc vell i senzill: Si fos... qui seria?. Només teníem dos personatges al treball: Creont i Antígona, amb uns fragments que teniu més avall. Si fos un animal, Creont seria un voltor, una rabosa, una girafa.
- Una girafa? - preguntàrem sorpreses.
-Una girafa perquè tot ho veu des de dalt, però no pot veure el poble. Li resulta impossible, encara que vulga.
Interessant, el raonament, i poètic. Mai m'havia plantejat que un tirà, a voltes, pot semblar-se a aquest aminal. Per Antígona es decantaren per l'àguila, una felina -gata, lleona, pantera- o un cèrvol.
Més inquietant, encara que no menys previsible, van ser les respostes a personatges històrics. Efectivament, Creont va ser assimilat a Hitler, a Franco. Però per al personatge d'Antígona només en va aparèixer un, varó a més més, Ché Guevara. Ho deixe ací, perquè qui ho llegiu tragueu les vostres pròpies conclusions. I amb el compromís d'acostar-nos a presonatges femenins des d'aquesta perspectiva.

Girafa
Tens el cap petit
perquè la distància
te l'ha empetit
Joan Brossa, Bestiari

Una altra mirada

2008-11-21T12:29:00.003+01:00

Desconfía de aquellos que te enseñan
listas de nombres
fórmulas
y fechas
y que siempre repiten modelos de cultura
que son la triste herencia que aborreces.
No aprendas solo cosas
piensa en ellas
y construye a tu antojo situaciones e imágenes
que rompan la barrera que aseguran existe
entre la realidad y la utopía:
vive en un mundo cóncavo y vacío
juzga cómo sería una selva quemada
detén el oleaje en las rompientes
tiñe de rojo el mar
sigue a unas paralelas hasta que te devuelvan
al punto de partida
coloca el horixonte en vertical
haz aullar un desierto
familiarízate con la locura.

después sal a la calle y observa:
Es la mejor escuela de tu vida.

José Agustín Goytisolo

Amor a escena: Carta a un maltratador

2008-11-19T19:23:00.001+01:00

Amor a escena: Carta a un maltratador

Carta a un maltratador

2008-11-19T14:00:00.002+01:00

Per reflexionar... pot aportar-nos alguna cosa... l´he trobat en un blogg de teatre que pense que també tracta aquestos temes i m´ha`paregut interesant. es diu PARADIGMA CIEGO, per si voleu entrar. un beset.

‘Carta a un maltratador’

Para ti, cabrón:

Porque lo eres, porque la has humillado, porque la has menospreciado, porque la has golpeado, abofeteado, escupido, insultado… porque la has maltratado. ¿Por qué la maltratas? Dices que es su culpa, ¿verdad? Que es ella la que te saca de tus casillas, siempre contradiciendo y exigiendo dinero para cosas innecesarias o que detestas:detergente, bayetas, verduras… Es entonces, en medio de una discusión cuando tú, con tu ‘método de disciplina’ intentas educarla, para que aprenda.Encima lloriquea, si además vive de tu sueldo y tiene tanta suerte contigo, un hombre de ideas claras,respetable. ¿De qué se queja?

Te lo diré: Se queja porque no vive, porque vive,pero muerta. Haces que se sienta fea, bruta,inferior, torpe… La acobardas, la empujas, le das patadas…, patadas que yo también sufría.
Hasta aquel último día. Eran las once de la mañana y mamá estaba sentada en el sofá, la mirada dispersa, la cara pálida, con ojeras. No había dormido en toda la noche,como otras muchas, por miedo a que llegaras, por pánico a que aparecieses y te apeteciera follarla (hacer el amor dirías) o darle una paliza con la que solías esconder la impotencia de tu borrachera. Ella seguía guapa a pesar de todo y yo me había quedado tranquilo y confortable con mis piernecitas dobladas.

Ya había hecho la casa, fregado el suelo y planchado tu ropa. De repente, suena la cerradura, su mirada se dirige hacia la puerta y apareces tú: la camisa por fuera, sin corbata y ebrio. Como tantas veces. Mamá temblaba. Yo también. Ocurría casi cada día,pero no nos acostumbrábamos. En ocasiones ella se había preguntado: ¿y si hoy se le va la mano y me mata? La pobre creía que tenía que aguantar, en el fondo pensaba en parte era culpa suya, que tú eras bueno, le dabas un hogar y una vida y en cambio ella no conseguía hacer siempre bien lo que tú querías. Yo intentaba que ella viera cómo eres en realidad. Se lo explicaba porque quería huir de allí,irnos los dos…Mas, desafortunadamente, no conseguí hacerme entender.

Te acercaste y sudabas, todavía tenías ganas de fiesta.Mamá dijo que no era el momento ni la situación, suplicó que te acostases, estarías cansado. Pero tu realidad era otra. Crees que siempre puedes hacer lo que quieres. La forzaste, le agarraste las muñecas, la empujaste y la empotraste contra la pared. Como siempre, al final ella terminaba cediendo. Yo, a mi manera gritaba, decía: mamá no, no lo permitas. De repente me oyó. ¡Esta vez sí que no!–dijo para adentro-, sujetó tus manos, te propinó un buen codazo y logró escapar. Recuerdo cómo cambió tu cara en ese momento. Sorprendido, confuso, claro, porque ella jamás se había negado a nada.

Me puse contento antes de tiempo.

Porque tú no lo ibas a consentir. Era necesario el castigo para educarla. Cuando una mujer hace algo mal hay que enseñarla. Y lo que funciona mejor es la fuerza: puñetazo por la boca y patada por la barriga una y otra vez…
Y sucedió.

Mamá empezó a sangrar. Con cada golpe, yo tropezaba contra sus paredes. Agarraba su útero con mis manitas tan pequeñas todavía porque quería vivir. Salía la sangre y yo me debilitaba. Me dolía todo y me dolía también el cuerpo de mamá. Creo que sufrí alguna rotura mientras ella caía desmayada en un charco de sangre.

Por ti nunca llegué a nacer. Nunca pude pronunciar la palabra mamá. Maltrataste a mi madre y me asesinaste a mí.

Y ahora me dirijo a tí. Esta carta es para tí, cabrón:por ella, por la que debió ser mi madre y nunca tuvo un hijo. También por mí que sólo fui un feto a quien negaste el derecho a la vida.
Pero en el fondo, ¿sabes?, algo me alegra. Mamá se fue.Muy triste, pero serenamente, sin violencia, te denunció y dejó que la justicia decidiera tu destino.

Y otra cosa:nunca tuve que llevar tu nombre ni llamarte papá. Ni saber que otros hijos felices de padres humanos señalaban al mío porque en el barrio todos sabían que tú eres un maltratador. Y como todos ellos, un hombre débil. Una alimaña. Un cabrón.

2008-11-19T12:51:00.004+01:00

Hui us plantege dues mirades sobre la relació d'Antígona amb Creont. La primera és del text original, traduït per Carles Riba. El segon fragment és del nostre conegut -ja- Salvador Espriu.

ANTÍGONA:¿Què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans?
CREONT: Jo, res; tenint-la, ho tinc tot.
ANTÍGONA: ¿Què trigues, doncs? A mi, no hi ha un sol mot de tu que em plagui; i espero que no me’n plaurà mai cap! Així també a tu et disgusten els meus actes. I tanmateix ¿d’on hauria pogut treure una glòria més gloriosa que posant el meu propi germà a la tomba? (Assenyalant els vells del Cor) A tots aquests això els és grat. I ho dirien, si la por no els tingués tancada la llengua. Però la tirania, entre moltes coses que és feliç, té el privilegi de fer i de dir
absolutament el que vol.
CREONT: Tu ets l’única que ho veus així, dels Cadmeus.
ANTÍGONA: Ells també ho veuen; però per tu arronsen la llengua.
CREONT: ¿I tu no tens vergonya de pensar de banda?
SÒFOCLES, Antígona

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies
ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.
CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.
ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.
SALVADOR ESPRIU, Antígona

En la foto, treball de la lluita dels germans, Etíocles i Polinices.

Cap el 25 de novembre

2008-11-13T21:04:00.011+01:00

S'acosta el 25 de novembre, declarat Dia Internacional contra la violència vers les dones. No voldríem deixar-lo passar, ja que tenim a Antígona tan present i volem deixar constància del nostre més absolut rebuig a aquesta violència masclista.

Les dones víctimes d'aquest maltactament, així com els seus agressors han estat adolescents. S'han educat com els nostres xics i xiques en la cultura de "no és amor si no fa mal". Tantes i tantes cançons, publicitat, telesèries, pel.lícules... ens/els plantegen les relacions amoroses com una lluita -devórame otra vez-, com possessions -sóc teua, ets meu, fes amb mi el que vulgues-, tot justificant qualsevol conducta possessiva des de "ho fa perquè m'estima"

Nosaltres, des d'Amoraescena i amb el suport de Xaro, hem volgut treballar fent teatre des de la prevenció, tot intentant desmuntar aquestes creences, aquests estereotips, plantejant una altra manera de relacionar-nos, des del concepte d'equitat i de relacions justes.
Us invitem a llegir la Declaració sobre l' eliminació de la violència contra la dona aprovat per les Nacions Unides l'any 1994,

Manifest unitari contra les violències de gènere

25 NOVEMBRE 2008

Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS

1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

2. JUSTÍCIA RàPIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES.

3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES

4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS

5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL

El manifest complet el trobareu, entre d'altres lloc, ací

SUGGERIM...

2008-11-11T09:24:00.002+01:00

Una vegada, un vell actor kabuki em va dir: «Puc ensenyar un actor principiant el moviment de com assenyalar la lluna. Però des de la punta del dit fins a la lluna és responsabilitat de l'actor». Quan actuo, el més important no és si el meu gest és bell. Per a mi només hi ha una qüestió: el públic, ha pogut veure la lluna? ".
Yoshi Oida

Escena

2008-11-10T19:21:00.003+01:00

Antígona s'acosta a Ismene i la separa del grup per parlar amb ella.

Antígona: Germana, he de fer-ho.

Ismene: No ho faces.

An: Açò és injust, és el nostre germà, no ho puc suportar.

Is: No podem fer res. Les lleis són les lleis.

An: I quines són eixes lleis que només es regeixen per vengança. no, no i no. Creont no és ningú per a jutjar-nos.

Is: les lleis són les lleis i a més som dones. Les dones no podem enfrentar-nos a cap llei ni a cap home, si això ho fem saps quin serà el nostre final.

An: Els homes ens han fet creure que no podem revelar-nos, però no és cert, clar que podem. Nosaltres som fortes, molt més que ells. Estem fetes a la seua imatge i semblança, peró les lleis naturals ens han fet superiors en estima, en cor, en amor i en justícia.

Is: Sí, però físicament són més forts i tinc por a allò que ens puguen fer. Les dones no tenim dret a parlar, no tenim representant en cap assemblea pública, no tenim poder de decisió. ells sempre tenen la iniciativa, la força i el poder. Hem de resignar-nos a fer allò que ells volen.

An: Més forts físicament? i mentalment? què passa, que no podem fer-nos respectar? Pareix que les dones hem nascut per a decepcionar: naixem i ja decepcionem a uns pares que volien al seu fill, ens fem dones i decepcionem al marit perque no complim els requisits d´una bona dona, de la dona perfecta, i continues creixent i continues decepcionant...

Is: I qué podem fer? sempre hem estat al seu servei. Jo tinc por, tinc molta por.

An: Sí, jo també però la por no pararà el meu propósit. Soterraré al meu germà i assumiré les conseqüéncies.

Is: Estàs boja!

An: No més que tu. Ajuda´m i encara serem més fortes.

Is: Ho sent, però ho hauràs de fer a soles.

An: No et guarde rencor, patiré per tú. Perquè estic segura que tu patiràs en aquest món més que jo. T´estime, Ismene.

Antígona desaparéix. Ismene es queda quieta en escena. Respira.

Ismene: Antígona... ( ningú no respon)

Proposta d´escena.
un beset

Ismene

2008-11-06T17:14:00.006+01:00

Ismene és un personatge present i amb un paper secundari tant a L'Antígona de Sòfocles com a la d'Espriu. És rellevant en el sentit que forma part de la gran reialesa de Tebes. És la germana petita de la saga dels labdàcides. Ismene es manté sempre en un segon terme; la gran personalitat, valentia, decisió i fermesa de la seva germana gran, Antígona, li fa ombra, la deixa neutralitzada. Té un cert complex d'inferioritat, per això intenta seguir els passos de la seva germana. És el seu ideal i el seu model, és vol identificar amb el seu tarannà. En un principi es manté al marge del conflicte entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Quan veu que Antígona es preocupa tant, i s'hi implica al màxim, Ismene la vol imitar, però ella mai ha estat convençuda d'iniciar aquesta aventura. I a últim moment la consciència, que havia estat dubtant entre les lleis eternes i les lleis de l'estat , es decanta per aquestes últimes, les que ha dictat Creont. Ella vol viure per sobre de tot, i la por que Creont li tregui la vida, fa que abandoni tot afer. Espriu va viure l'època del franquisme i en aquesta obra vol explicar subtilment com s'estructuraven les personalitats d'aquella època. La personalitat d'Ismene es podria relacionar amb la gent que estava en contra de Franco però que no s'atrevia a fer algun acte rebel en contra per por a les conseqüències.
(Mar Sànchez)

L’àgora de Tebes. Al fons de l'escena el palau reial. Apunta el dia. ANTÍGONA surt furtivament del gineceu, arrossegant ISMENE de la mà

ANTÍGONA: Ets la germana, Ismene, la companya en tot;dels mals que desfermava Edip ¿en saps ni un que en vida nostra Zeus no hi doni compliment? Car cosa dolorosa, i no diré flagell, no hi ha, ni infàmia, ni vilesa, que entre tesmisèries i les meves jo no hagi vist. I quin edicte diuen ara que és aquest que ha fet pel poble en massa el nostre general? Què en saps? En tens oïda? O és secret per tu que pels amics s'acosten penes d'enemic?

ISMENE: A mi cap nova, Antígona, dels que estimem no m'ha vingut, ni dolça ni punyent, d'ençà que totes dues hem perdut tots dos germans, en un sol dia morts per una doble mà; des que l'exèrcit dels argius aquesta nits és retirat, cap altra cosa jo no sé que més sortosa em faci, ni més mísera.

ANTÍGONA: N'estava certa, i per això t'he fet sortir defora l'atri, que només em sentis tu.

ISMENE: Què hi ha? Tu mostres rebullir d'algun intent.
ANTÍGONA: No ha honorat, dels nostres dos germans, Creont l'un amb sepulcre i, l'altre, el deixa sense honor?Etèocles, diuen, atenint-se al que és de dret i que és de ritu, sí, ha fet que se'l colgués dessota terra, amb el respecte dels difunts; però de Polinices, que tan trista mort ha fet, l’edicte diuen, mana als ciutadansque no es cobreixi en tomba ni se'n planyi el cos, que es deixi sense plor ni tomba, dolç tresor per als ocells, que sotgen per delit de past.Tal és la crida, diuen, que l'honest Creont per tu i per mi mateixa, sí, per mi, ha fet fer; i que ve ara a declarar-ho aquí ben neta qui ho ignora; i no s'ho mira com no res, ans a qui d’això res faci, pena té de mort, apedregat pel poble enmig de la ciutat. Ja saps la cosa; i aviat revelaràs si ets ben nascuda o ets de nobles filla vil.

ISMENE: I què, oh trista, si les coses són així, hi afegiria jo, nuant o desnuant?
ANTÍGONA: Ves si em vols ser companya d'obra i de fatic.

ISMENE: Quina ventura! ¿Cap on va el teu pensament?

ANTÍGONA: Si el cos aixecaries amb aquesta mà (mostrant la seva).

ISMENE: ¿Què penses enterrar-lo, quan se l'ha interdit?

ANTÍGONA: Sí, és sang meva, i teva, fins si tu no vols: germà ; i de traïdoria no em convenceran.
ISMENE: Ah, temerària! ¿Contra el que ha manat Creont?

ANTÍGONA: Però és que un dret a fer-me lluny dels meus , no el té. ...Però tu pensa com et sembli: jo, el que és ell, l'enterraré. I si, fent-ho he de morir, està bé: jauré amb ell, amiga vora d'un amic, sagradament culpable, ja que és més el temps que hauré de plaure als d'allí baix que no als d'aquí. Allí, per sempre hi he de jeure; tu, si et plau, el que entre els déus s'honora, tingues-ho en menyspreu.

ISMENE: Jo no ho menyspreo; el que és que per desafiar els ciutadans, vaig néixer sense forces jo.
ANTÍGONA: Pots treure aquests pretextos; jo me n'aniréa amuntegar una tomba pel germà estimat.

ISMENE: Oh dissortada, quina por que tinc per tu!

ANTÍGONA: Per mi no temis; el teu cas, sí, mena'l dret.

ISMENE: Almenys no diguis a ningú per endavant aquesta feta: oculta-la, com jo faré.
..............

Poco a poco

2008-11-06T09:10:00.002+01:00

Bueno, bueno, bueno,

de verdad ayer me sorprendisteis. vamos FLIPÉ con vosotros. yo pensaba que no habíais avanzadfo y me sorprendisteis. Q WAY!! es q me hace mucha ilusión que poco a poco vaya tomando forma nuestra obrilla. al principio parece que no tira xo madre mía!! me dejasteis sin palabras, quedaba muy xula esa " primera escena" jajaja. Me inspirasteis un montón.

Bueno a la gente "vieja" que sois unos cracs y que os controleis un pokillo que ya sois mayores y tenéis que dar ejemplo a los nuevos. que vienen pisando fuerte. como os durmáis os superan.

Y a los "nuevos", que ayer os vi trabajar un pokillo y no se si es xq tenéis vergüenza o xq xo trabajastéis muy bien, muy concentrados y eso ayuda a que el trabajo sea más fácil y todo salga hacia delante. SEGUID ASÍ.

Bueno y sin nada más que tratar, que ya os iré comunicando más ideas, os dejo.

mil bessos

Entusiasmada

2008-11-04T21:37:00.003+01:00

Estoy entusiasmada con vosotras y vosotros. Antígona es muy fuerte interiormente y nos invita a entrar en nuestro interior y desde ahí sentir en primer lugar y luego elaborar el pensamiento y la expresión, encarnado todo en el cuerpo, un cuerpo que es de paz y armonía.

Les lleis naturals

2008-11-03T20:00:00.004+01:00

És ben cert que a l'Antígona de Sòfocles s'estableixen algunes dualitats, una de elles és aquesta famosa frase que ben podria haver estat al mateix text grec. Llei natural vs llei civil. Però, de quina llei natural ens parla Antígona? Podem assumir que és la mateixa que sona aquests dies? Si entenem per llei "natural" aquella que hem heretat amb les nostres arrels cristians ens allunyem del text clàssic, encara que podia ser una possible lectura. Però Antígona ens parla bàsicament de la llei de l'amor, "No vaig nàixer per compartir l'odi, sino l'amor", i és aquesta que sembla ser la seua veritable llei, la més natural, contra l'ordenada per Creont, el rei de Tebas, qui "no té potestat per apartar-me dels meus".

"Mireu com he patir, i per obra de quins homes..."

"Modernas, las antiguas"

2008-11-03T09:18:00.007+01:00

Endevina endevinalla. a quin personatge correspon la frase
"las leyes civiles no pueden ignorar las leyes naturales"?

http://www.elmundo.es/papel/2008/10/31/ ,

http://www.elpais.com/articulo/portada/gays/pueden/casarse/llamen/matrimonio/elpepipor/20081030elpepinac_16/Tes/

Dones i pau

2008-10-31T10:05:00.003+01:00

Ja sabeu que en el treball amb Antígona, una de les vessants de la investigació és la mobilització de les dones al voltant projectes i grups a favor de la pau: Dones de negre, Proyectos Ruta Pacífica ....
Us afegeix un text interessant

MOVIMIENTO SOCIAL DE MUJERES
CONTRA LA GUERRA Y POR LA PAZ
DENUNCIA Y ACCIÓN URGENTE
Nosotras, mujeres populares de distintos rincones del país, indígenas,
campesinas, citadinas, afrodescendientes, mulatas, mestizas,
pertenecientes a diferentes procesos sociales y políticos, organizadas
y aglutinadas en el MOVIMIENTO SOCIAL DE MUJERES CONTRA
LA GUERRA Y POR LA PAZ, reunidas en nuestro encuentro nacional
en la ciudad de Bucaramanga, Santander durante los días 27 y 28 de
septiembre de 2008 DENUNCIAMOS, RECHAZAMOS Y
CONDENAMOS la MASACRE en la que fue asesinada la compañera
OLGA MARINA VERGARA, integrante de la organización Ruta
Pacífica de Mujeres Colombianas, y en la que también fueron
asesinadas tres (3) personas más de su familia, su hijo de 26 años, su
nuera de 22 años y su nietecito, un niño de 5 años de edad.
Esta masacre ocurrió en Medellín, el pasado 24 de septiembre, ciudad
que además de ser la segunda del país en número de habitantes, ha
sido presentada al mundo como “modelo exitoso del proceso de
desmovilización paramilitar”, las masacres, los asesinatos de civiles,
las desapariciones forzadas, son los indicadores de éxito con los que
el gobierno de la “seguridad democrática”, encubre y beneficia a los
criminales.
Nosotras enamoradas y forjadoras de la vida, artesanas de resistencia
y persistencia contra la guerra y por la construcción de una paz con
justicia social y de género, DENUNCIAMOS ante el país y el mundo
que la estrategia patriarcal de la guerra y la violencia en Colombia, se
ensaña contra las mujeres, en todos los rincones de nuestra geografía
nacional se cometen feminicidios, (asesinatos de mujeres), se
desplazan forzadamente, se violan y mutilan, se someten a esclavitud
sexual y doméstica y se condenan a vivir en condiciones de
marginalidad, sin recursos, sin salud, sin agua, sin educación, sin
trabajo, sin protección.
La mal llamada “seguridad democrática”, no significa, ni ha significado
mayor seguridad para las mujeres, protección del derecho a la vida
digna, por el contrario, esta política ha empobrecido mucho más al
pueblo colombiano y ha servido para despojarnos, expropiarnos de
nuestras tierras y territorios, para aniquilar nuestra autonomía y
soberanía alimentarias, para entregarle nuestro país y nuestros
recursos a las trasnacionales para su privatización y explotación,
acabando con nuestra biodiversidad y economías domésticas.

Moltes coses bones

2008-10-30T09:59:00.000+01:00

Bé, quant de temps, eh? jo sé que aquestos díes no hi he pogut anar a teatre, pero les dimecres quasi no tinc temps. Despres de tant de temps fent teatre amb vosaltres he aconseguit fer coses molt especials com per exemple ser MESTRA DE TEATRE. Em dona molta pena no poder estar al 100% amb vosaltres ( perque ja sebeu que us esti8me moltissim i que sou molt especials per a mi). Anna m´has enssenyat moltes coses al llarg dels anys que porten juntes i no pense abandonar-ho que ja saps que m´encanta. i encara que no puc estar en totes les clases si que aniré.

No sé que está passant amb Antígona, jo tinc moltes idees, pero no tinc temps per a expressarles.
Supose que el dimecres següent aniré a veure a "Amor a escena".

Gracies per tot.
Tamara

Antígona, de Salvador Espriu

2008-10-29T19:47:00.006+01:00

Espriu va escriure la seua Antígona al 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, encara que no fou editada fins 1955. S'estrenà al 1958. En aquesta versió del mite, Espriu ens presenta els personatges d'una altra manera a la de Sòfocles. Són, en paraules de M.A. Capmany, uns "herois que assumeixen la nostra condició humana": Creont ha estat un pervers conseller, apareixen nous personatges, com l'esclau Eumolp que acompanya Antígona..., i d'altres tenen més veu, com Eurídice, Etíocles o Ismene.

Algunes pàgines d'aquesta versió han estat hui l'excusa del nostre taller, i aquestes són algunes de les paraules d'Antígona a Etíocles que vosaltres heu seleccionat: "Us va perdre l'ambició. ... Sempre temia que jugant t'ofegares. ... He estimat igualment tots dos... Era el petit, però la mare et preferia a tu". I d'Etíocles a Antígona: "Ja no em puc fiar de tu, t'has vist amb Polinices... Va dir (Èdip, son pare) que ens partiríem la seua herència amb l'espasa. Ens maleí ell, carregat de crims".

Resum d'Antígona

2008-10-28T21:38:00.000+01:00

Antígona (grec: ?ντιγόνη) Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap el 442 aC. Èdip es casà amb sa mare Iocasta després de matar el seu pare Laos i, havent estat proclamat rei de Tebes, engendrà quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Quan es descobreix l'entramat (és l'argument de "l'Èdip Rei") Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls per a després partir a l'exili amb les seves filles (els seus fills, que es neguen a acompanyar-lo, són maleïts pel pare a morir l'un en mans de l'altre. Com que el tron de Tebes havia quedat vacant, Etèocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es negà a cedir-li el ceptre. L'ofès se'n va a Argos i d'allà ataca la ciutat natal amb un exèrcit comandat per set cabdills; Tebes resistirà victoriosa, però els dos germans moriran un per l'arma de l'altre (argument de "Els set contra Tebes").
Argument per parts: Pròleg
Apareixen en escena Antígona i la seva germana Ismene. La primera assegura estar resolta a enterrar Polinices tot i la prohibició de Creont (el seu oncle, que havia assumit el poder), que el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, sí enterra amb honors Etèocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.
'Pàrode
Entra el Cor (el Consell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victòria tebana.
Episodi I
Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": la pàtria està per damunt temors i amics; per això ha manat enterrar Etèocles i deixar Polinices per als cans i els ocells.
En aquestes arriba el guardià per fer-li saber que algú ha fet les honres fúnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell serà castigat (perquè els creu còmplices subornats).
A l'Estàsim el cor fa una oda a l'home, però avisen de les desgràcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels déus.
Episodi II
Arriba el guardià, que ha sorprès Antígona tornant a fer els honors funeraris (cobrir el cos de terra i realitzar tres libacions) al seu germà netejat. Ella no ho nega i diu a Creont que segueix les lleis divines i no les de cap humà. Nega a sa germana que l'acompanyi en el càstig que rebrà.
A l'Estàsim el cor fa una oda al desastre dels Labdàcides i de qui confon bé i mal.
Episodi III
Arriba Hèmon (fill de Creont i promés d'Antígona) i després de dir al pare que està al seu seu favor (aquest se'n congratula i elogia la disciplina enfront de l'anarquia) defensa que canviï de criteri adaptant-se a la voluntat del poble (democràcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta.
A l'Estàsim es fa una oda a l'amor; el cor al final es decanta per Antígona.
Episodi IV
Antígona és portada a la tomba, i ella es lamenta de sofrir tal càstig a causa haver estat justa, sense amics i ni conèixer el matrimoni.
A l'Èstàsim oda a la gent que patí mal final tot i ser de noble ascendència , com Dànae, Driant o els fills de Tideu.
Episodi V
L'endeví Tirèsias fa saber a Creont que la ciutat serà maleïda pels déus si no canvia la seva decissió. Aquest s'hi resisteix, però quan l'endeví l'adverteix que pagarà amb la mort del seu fill la mort d'Antígona, es posa a disposició del Consell dels Vells. Aquest li diu que alliberi la jove i enterri el mort.
A l'Èstàsim hi ha una oda i una invocació a Dionís.
Èxode
Ve un missatger a informar que Hèmon és mort. Eurídice (sa mare), que sent parlar de desgràcies familiars, surt de Palau i demana el què: resulta que Hèmon, havent vist Antígona penjada a la cova amb un troç del seu vestit, intenta matar son pare i fracassa, però just després se suïcida clavant-se l'espasa. Després de sentir això Eurídice també se suïcida. Quan Creont arriba amb el fill en braços i sap la sort de s'esposa, es lamenta adonant-se que cap home pot oposar sa voluntat a la dels déus.

Font: wiquipèdia

Benvingudes.

2008-10-23T09:48:00.001+02:00

Des d'ahir s'han incorporat un grapat de persones noves. El grup canvia, és viu: creix, varia. Hi ha persones que marxen -com és normal, acaben la seua escolarització, treballen...- i d'altres s'incorporen, aquest són de 2n. d'ESO. Benvingudes i benvinguts, espere que el vostre pas pel grup siga enriquidor i creatiu. L'únic problema que genera és la manca de preparació prèvia i la urgència en el treball d'enguany... però tot s'anirà fent. De moment, hem ajornat l'Antígona -segur que ens ho sabrà perdonar- i treballem tallers bàsics, que sempre són divertits. Paciència, xiques!
Una besada

XIII Jornades de teatre

2008-10-19T21:13:00.000+02:00

La setmana que bé farem les XIII es. Jornades de Dramatització. Són aquests els anys que vinc fent teatre, jugant al drama a l'institut. 13 anys ja! Durant aquest temps han estat moltes les persones que han passat per la meua vida; algunes vingueren i ràpidament se n'anaren, d'altres, en canvi, han deixat una duradora petjada tant al meu treball com als meus afectes. I parle tant de l'alumnat que he conegut -fent teatre es coneix la persona que hi ha darrere aquest personatge que seu a la teua classe, no? Lourdes, Tamara?- com dels meus mestres -Tomàs, Toni, Valentí... -, i dels meus companys i companyes de trajecte formatiu -Lucia, estimada, Josemi, JosepLluís, Alfons, Carmeta... -i tants i tantes... -disculpeu-me que no nomene tots. Des d'ací, una besada molt forta per tothom, amb el regal de la imatge d'Amoraescena a Blanes, amb El Llibre de les Bèsties.

http://ambitlinguisticsagunt.googlepages.com/jornadesdramatitzacio