dissabte, 15 de febrer de 2014

Gràcies

Crec
que el millor regal
que puc rebre
d’algú
és
que em veja,
que m’escolte,
que m’entenga
i
que em toque.

El millor regal
que puc donar
és
veure, escoltar, entendre
i tocar
a altra persona.
quan s’ha fet això
sent
que s’ha establert contacte.

Virginia Satir

divendres, 14 de febrer de 2014

La mirada, l'espill de l'ànima

Sessió 13/02/2014

"En aquesta caixa hi ha una cosa molt personal, única i especial per a cadascun de vosaltres, obriu-la i intenteu no posar cap expressió per a que els vostres companys no la vegen, després passeu la caixeta al següent". I així hem començat una nova sessió de teatre, això sí, abans hem mogut un poquet el cos per a ficar-nos en matèria.


La caixeta anava passant d'un en un mentres tots esperàvem el nostre moment amb moltes ganes, segur que tots estàvem pensant el mateix "¿Com en una mateixa caixeta xicoteta, pot haver-hi algo que siga únic per a cada un?" i és que a vegades no pensem en les cosetes més simples i senzilles.

El torn de la caixeta anava passant de mà en mà, i no podíem evitar somriure al veure el que hi havia dins. Va arribar el meu torn (no volia personalitzar el text però per a explicar-vos el que hi havia dins havia de fer-ho) , vaig obrir la caixeta davant de la mirada dels meus companys, encara que si vos sóc sincera només pensava en el que podia haver-hi per a mi. Quan la vaig obrir, no vaig poder evitar somriure, hi havia més del que podríem imaginar qualsevol de nosaltres, un espill que reflectia el més profund de nosaltres, l'ànima. Els meus ulls reflectien allò que no es pot transmetre amb paraules.


Em va paréixer curiós que amb la de vegades que em mire a l'espill al cap del dia mai m'havia fixat en el que em va mostrar eixe xicotet espillet que va enfocar allò que més transmet en una persona, la seua mirada.
Una vegada havíem acabat tots de mirar dins de la caixeta, de mirar-nos de la manera més sincera als ulls vam haver d'escriure o dibuixar la sensació que havíem tingut.
A tots ens va agradar molt eixa experiencia,ningú s'esperava trobar-se a si mateix allí dins, i és que no hi ha cosa més única, que nosaltres mateixos.

Fins a la setmana que ve :)

dijous, 13 de febrer de 2014

Comencem 9 de gener

De l'escenari al paper

Sessió 06/02/2014

Hui hem passat de l'escenari al paper, sí hui ha tocat escriure el que pot ser una escena de la nostra obra, però comencem des del principi.


Anna ens tenia preparada una sorpresa que ens ha encantat a tots, una xicoteta llibreteta feta de paper de bambú junt amb una pedra que tenía un significat. Les ha repartit a l'atzar i serà casualitat o no pero... a la majoria ens ha tocat una pedra el significat de la qual tenia que veure amb part de la nostra personalitat.
La majoria hem començat la sessió molt carregats d'energia a si que ens ha tocat fer un poc de relaxació abans de començar .Mes tard hem fet una activitat de contacte amb energies, consistia en triar una persona a l’atzar  posar les mans juntes però sense tocar-se, i mirant-nos als ulls seguir el recorregut de la mà de l'altra persona, creieu-me ha sigut una experiència preciosa,poder notar l'energia i la calor que es formava en eixa xicoteta zona que separava una mà de l'altra ha sigut molt bonic i ens ha permés obrir-nos un poc més amb la persona que teníem davant. Després d'aquesta bonica activitat hem començat un treball d'escriptura aquesta vegada més relaxats, hem triat que part de l'obra volíem escriure i individualment hem començat a imaginar com seria eixa escena en el nostre cap per a poder reflectir-la de la millor manera possible.


Finalment, hem llegit les nostres escenes al grup, cadascun la d'un company diferent, a si que ningú ha llegit la seua, i així també veuriem les diferents entonacions diferents de l'escena. Totes eren molt boniques, unes romàntiques, altres eròtiques, i altres amb eixe punt d'humor inesperat que fa que soltes una carcallada.
Ha sigut una sessió creativa, divertida,diferent a les que hem estat fent, i de treball mental i imaginació, però hi ha una cosa que no es diferència amb les altres sessions, i és que sempre ens deixa amb ganes de més teatre.

Fins a la setmana que ve. :)