divendres, 27 de febrer de 2009

El Grancielo ens acull!


Tenim una bona notícia: l'espai de dansa Grancielo ens ha invitat a estrenar la nostra Antígona a la seua sala. Comptarem amb la col.laboració de Salva Creus, amic nostre i tècnic de la sala, per crear-nos un espai visual i sonor màgic, i amb Cristina Cabo com magnífica hostessa.


Per anar fent boca, no deixeu de visitar el seu espai -imatges i música bellíssimes- i ací us deixe l'agenda trimestral.

Ah! i aneu reservant-vos l'últim cap de setmana de maig!!!

dijous, 26 de febrer de 2009

Recolzant Carme Teatre

Carme Teatre ens fa arribar aquest escrit:

"Como ya sabéis, la Sala Carme Teatre, debido a su ubicación en una zona afectada por el Plan RIVA, ha estado siempre expuesta a los avatares que este plan pudiera suscitar.
En el momento presente, después que ha sido designado el Agente Urbanizador (Constructor) encargado de la ejecución del PEPRI que nos afecta, hemos sabido que en los planes de realojo de dicho Agente, no solo no se nos menciona como personas físicas o jurídicas, sino que ni siquiera se establece plan de realojo para la actividad que se desarrolla en el número 12 de la C/ Gutenberg, que nosotros ocupamos y que destinamos, como sabéis, a la exhibición de espectáculos teatrales y de danza desde hace ya 14 años.
Por este hecho, en su momento presentamos junto a otros vecinos, una alegación ante el Ayuntamiento, para que se contemple y se cumpla el realojo de los afectados y naturalmente de nuestra actividad como Sala de Exhibición Teatral.
Como quiera que el Ayuntamiento ha abierto un nuevo plazo de alegaciones, agradeciéndoos la atención que siempre nos habéis prestado, os pedimos que una vez más nos apoyéis y presentéis también vosotros una alegación, cuyo borrador os enviamos en un adjunto y que en ningún caso supone un compromiso por vuestra parte, ni prejuicio alguno, ya que cualquier ciudadano puede presentar alegación ante cualquier proyecto del Ayuntamiento. (Siento mucho que sea tan larga y haya tanto lenguaje burocrático y legal, pero parece que debe de ser así y ha sido revisada por los abogados que llevan nuestro caso.)
Para que podamos presentar las alegaciones, dentro de un plazo que finaliza el 9 de Marzo, debéis rellenar los espacios personales que en el documento adjunto os enviamos y devolvérnoslo por carta, lo más pronto posible, a nuestra dirección en C/ Gutenberg 12. CP 46003 Valencia. Nosotros la presentaremos en el Ayuntamiento. No puede ser por “mail” porque necesita vuestra firma, lo que entorpece un poco la rápida transmisión de documentos y lo hace más incómodo.
Por favor, haced extensible esta petición a todos aquellos que podáis.
Muchas gracias.
Juntos lo conseguiremos.
Un abrazo
Aurelio Delgado Claros
Director de la Sala Carme Teatre "

El document el tenim nosaltres. Qui vulga signar-ho, busqueu-nos, trobe que cal, que mereix la pena, o que es pose en contacte amb Carme Teatre.
Podeu trobar més informació
Levante: sobre aquesta notícia.
Premis de l'Associació d'Actors 2008 a Carme Teatre
Més accions:
http://elgritocapicua.blogspot.com/2009/02/salvemos-la-sala-carme-teatre.html

dimecres, 25 de febrer de 2009

al tall! Preparant les primeres escenes.

Hui hem treballat el moviment en l'espai, un poc les caigudes a terra i com alçar-nos sense fer esforç. Després hem treballat els portés sobretot el del grup d'Adrián. I per acabar s'hem quedat Juan, Héctor, Adrián i Iván i hem treballat els seus personatges. S'ha passat Tamara que m'ha ajudat al començament de la sessió.
Hem vist a l'ordinador aquests dos vídeos (no sé si m'he passat perquè les imatges són prou fortes, ho he avisat). Però després de vore-les crec que han quedat prou reflectits amb elles i la part del bombardeig pot quedar molt bé amb els desplaçaments i les oscil.lacions.
(Enviat per Nico, 25 de febrer)
Ahir (24 de febrer) el treball fou d'anàlisi "dramàtica" de l'Antígona de Carme Teatre: el text i el silenci -la part blanca del full, com ens deia un dia Valentí-, el vestuari i els seu significat. Els estereotips que ens havien desmuntat amb la "corporeïtat". Acabàrem amb un treball de xi-kung.

divendres, 20 de febrer de 2009

músiques

Ederlezi, Goran Bregovic

Antígona 18100-7

Ahir vam anar al teatre. Tinguérem l'oportunitat de veure Antígona en escena. ANTÍGONA 18100-7. una proposta del Carme Teatre.
No faré, des d'ací, crítica teatral, que ja l' han feta els crítics, tot i que m'ha semblat fantàstica, impressionant, emotiva; tot i que encara n'estic en ella, i al grup encara li ressonen als ulls el que va passar ahir. Ha estat la primera conversa del dia quan s'han trobat. Ha propiciat noves idees-imatges-sons-personatges. Ha posat en circulació el treball que venim fent des d'octubre.
No us negaré que l'obra és dura, que no pot deixar indiferents els espectadors- i pobres de nosaltres si quan veiem esta mena de teatre no ens commovem!!!. – però al grup hi ha alumnes-actor-actrius de 13, 14 anys. I que a l'eixida ells diguen que els ha agradat , i ho conten als i les companyes, i que n'estiguen commoguts encara... és molt important. Indica que els seus caps estan en marxa. Que se'ls heu posat en marxa.
Vull agrair públicament, i molt, a tot l'equip de Carme Teatre que malgrat l'esgotament es quedaren a xerrar amb nosaltres. No sabeu com va ser d'important per ells i elles la possibilitat de posar en marxa eix feet-back que ens oferíreu. Escoltar les veus del director, Aureli, del productor, Raúl, de Maribel, eixa Ismene forta, de Domingo i de Ricardo, “el cor”. Donàreu respostes a dubtes que encara que no formularen en veu alta teníem als seus caps, els mostràreu una altra manera de fer teatre diferent a la que estan acostumats. Parlàreu, i escoltaren de vosaltres, conceptes com CATARSI, PODER, TREBALL ACTORAL, PORS, INVESTIGACIÓ-ACCIÓ, COMPROMÍS. Mostràreu camins per on transitar. Com Antígona ens mostra.
Gràcies, de nou.
Podeu veure les fotos

al Carme teatre

dijous, 19 de febrer de 2009

La tumba de Antígona, les belles paraules de Maria Zambrano

Si l'hagueres vist, germana. Estava sobre una roca, roja de la seua sang, la sang feta ja pedra, i jo vaig vessar molta aigua, tota la que vaig poder sobre ella, per llavar-la, a ella, a la sang, i que correra. Perquè la sang no s'ha de quedar dura com una pedra. No, que córrega com allò que és la sang: una font, un rierol que la terra s'engolix...La sang no és per quedar-se feta pedra, atraient els ocells de mal auguri que venen a tenyir-se els becs. La sang, així, du sang, crida sang perquè té set, la sang morta té set i després venen les condemnes, més morts, encara més en una processó sense fi. Vaig vessar aigua, tota la que vaig poder, per calmar la seua set i que correra viva fins que s'amerara la terra. Perquè la terra després brolla, que la sang vol brotar. Brolla en una font ... la Terra ho arregla tot, ho distribueix tot. Bo, vull aquestes coses, si la deixen. Però no la deixen, no. No la deixen mai ells, els qui manen. La deixaran alguna vegada que faça el seu treball en pau? Li sostraeuen els morts, o se'ls lleven amb una maledicció nugada al coll. I després, em veus ací? Li llancen criatures vives, vives com ho estic jo, més viva que mai, vivent de veritat.
Però escolta, germana, tu que estàs encara allà dalt, em diràs quan la pelussa de la primavera neix sobre aquesta tomba? Dis-me, quan nasca alguna cosa, digues-me que m'ho vindràs a dir?

dimecres, 18 de febrer de 2009

Emocionar i emocionar-nos

Només arribar a casa em trobe en la necessitat d'escriure. Moltes coses van passant, totes molt ràpides. La troballa -per fi, després de moltes voltes, del text de Maria Zambrano La tumba de Antígona, la incorporació al nostre text dramàtic d'algunes de les seues paraules -bellíssimes...- i dos dies intensos de tallers.
Ahir vàrem començar amb la intenció de treballar veu, això que al grup li resulta tan avorrit. Ja sabeu: en cercle, respirar, vibrar, percudir, vocalitzar, ... Volíem, també preparar la visita de Valentí per tal que pogués entendre una mica el treball que havíem fet fins ara. Però acabàrem fent un taller d'abraçades. Ja sabeu. Aquest taller ens permet treballar conceptes teatrals com la mirada, l'espai, -intern i extern-, i personals -afectivitat, contacte (“con-tacte”), respecte -dels límits propis i de l'altre/a... Per últim, una roda col.lectiva que ens va permetre conéixer-nos millor. Sonaren paraules com energia, relaxació, perdó, força, intuïció, atenció, alegria.....
Hui la sessió ha estat dura, densa i forta. Ha començat amb un soroll de guerra i ha acabat amb una ritual de mort, d'acomiadament. Heavi, no? Hem pogut presentar només unes poques escenes, sobre les quals encara ens queda molt de treball però s'ha pogut veure això que caracteritza Amoraescena: emoció. Gràcies.

dijous, 12 de febrer de 2009

La rebel·lió dels límits.

Ahir vaig anar a la presentació del llibre La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión, de Carlos Alberto Ruiz Socha, organitzada pel Fòrum per la memòria
I de nou Antígona. Des de les ponències, imatges de dones que ploren els seus morts, xifres aterradores de morts i desapareguts a Colombia, paraules com paramilitars, insurgències, rebel.lió, terrorismes, segrests, terrorismes d'estat, límits, estatut del rebel, ... Drets Humans. i Antígona.
" Por ello la fidelidad con y desde los sujetos populares negados nos compele optar de modo urgente no por la fatalidad del sufrimiento sino por el bienestar de los más y del planeta, en pos de relaciones sociales. La opción ética y política se expresa así a partir de lo negado, apostando de manera radical por el reconocimiento de los derechos que son violados por los dictados y resultados de una racionalidad vencedora, que tras su aparente omnipotencia esconde carencias sustanciales. "
I una frase: "Avui, la rebel·lió és rebel·lió dels límits. La rebel·lió en si mateixa és un límit". I per Antigona, rebel com opció moral i ètica, el límit va ser la mort.

dimecres, 11 de febrer de 2009

I vaig arribar ...


Ahir vaig arribar després de molt de temps a una part de la sessió, que Anna em va deixar dirigir un poquet.
Començàrem a treballar al voltant d´alguns jocs d´improvisació: intentàrem treballar la por, i situacions de la vida quotidiana con una visita al museu o el ser tenders en el mercat. Alló que es pretenia treballar era la capacitat d´interactuar en un grup sense desviar -se d´allò que és purament interpretació.

Després vàrem intentar improvisar amb una cadira, però poc a poc el grup es va anar desfent i vàrem acabar la sessió ( coses d´acadèmies) jeje.

una abraçada a tots.

i parlant de memòria. ..

Us vaig prometre un foto col.lectiva. Hi som quasi totes ... i tots, que després s'enfaden.

"El gesto de la memoria"

Al taller d'ahir (esta setmana hem treballat dos dies, no us penseu)vaig llegir algunes de les frases de l'entrevista que teniu al post anterior. Algunes parauales són màgiques, i no podem deixar d'apuntar-les ací:

Pel que fa a la vigència històrica d'Antígona, respon Miguel Rubio:

"El tema de los derechos humanos es problema fundamental en el Perú. (... )y el hecho de montar Antígona (...) tiene que ver con eso, tiene que ver con el tiempo que se viene y tiene que ver justamente con plantear, poner sobre la mesa el tema de los derechos humanos, pero ponerlo de una manera preventiva. Como que nos hemos cansado también de llorar por aquello que pasó, por denunciar la muerte. Creo que ahora hacer política pasa por hacer conciencia ciudadana también, pasa por gestos muchos mas pequeños. Y dentro de estos gestos creo que este gesto de la memoria, el gesto de recordar, de repetir, es muy importante."

dimarts, 10 de febrer de 2009

Per la memòria.

Ens han fet arribar aquesta convocatòria, feta pel
FòrumperlamemòriaPV.
Presentació del llibre sobre Colòmbia: "La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión"
( Ediciones desde bajo, Bogotà, juny del 2008)

Dimecres 11 de Febrer del 2009, 19:30 h. Al Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, carrer Sant Ferran, 12. 46001 València
Hi Intervindran:
José Antonio Antón, Entrepobles País Valencià
Empar Salvador, Fòrum per la Memòria del País Valencià
Emilia Bolinches, Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia
Carlos Alberto Ruiz Socha, autor de llibre.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Teresa Ralli i el projecte Yuyachkani, Antígona ens parla des del Perú

Quan el teu treball t'apassiona i a més, et proporciona la possibilitat de trobar-te amb persones igualment apassionades i apassionants, et poden passar coses com aquestes, passar un dissabte tancada a l'Octubre i compartir conversa i café.
D'aquesta conversa, la Laura Borràs, professora de Literatura a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), i ponent de la trobada, em va recomanar que fes una ullada l'Antígona de Teresa Ralli.
I ací em teniu, de nou de recerca.Us adjunte un petit fragment de l'entrevista a Miguel Rubio, director del projecte, i Teresa Ralli:

Cuales son los materiales, fuentes para este proyecto Antígona?. En primer lugar yo creo que el más importante es la situación de guerra que vivió el Perú, la guerra interna que dejó como saldo 25,000 muertos de los cuales entre 3 y 5,000 son desaparecidos. Los medios de comunicación nos saturaban cada noche con imágenes de madres, esposas, mujeres, hermanas buscando el cuerpo de sus hijos. En el mundo andino el acto de enterramiento es muy importante, tan importante que cuando no se encuentra el cuerpo se velan las ropas. Se ponen las ropas en una mesa o en el suelo con algo de comida. Se ponen las ropas del difunto y se hace ese velorio simbólico porque es importante encontrar el cuerpo. Dicen los cuentos, dicen las historias, que los condenados --se les llama así a aquellos que no encuentran sus cuerpo para darles sepultura-- vagan sin descanso y al vagar sin descanso se le cansan los pies. Es como una transitar permanente para estos vagabundos que están buscando el descanso.

Per llegir-lo complet, aneu ací

dijous, 5 de febrer de 2009

Escena 12

Ahir vam estar treballant sobre la quarta (!!!) proposta de text. Ens acompanyaren Jesús i Nicolàs, i encara que també esperàvem a Xaro, estava malalta i no va poder venir. Intentàrem passar el text tota d'una, però no ens vam eixir, encara que no ens va faltar molt. Ja sabeu que encara estan per definir un parell d'escenes, ... i espere el vostre treball.
Us propose aquest fragment de l'escena XII, on Antígona, ja a la cova, es troba amb el fantasma/esperit -ja veurem com fer per donar tensió i no riure a l'escena- dels seus dos germans. Aquest text ha estat una adaptació -deconstrucció, com diria el Valentí-, de l'Espriu.


Etèocles: Has vist Polinices?

Antígona: Sí. És mort, com tu.

Etèocles: Has comés un crim contra la ciutat. Ho ha dit Creont.

Antígona: Què ha estat la vostra guerra?

Etèocles: T'has passat a l'enemic.

Antígona: He soterrat el meu germà.

Etèocles: Tota Tebes sap que l'has traïda.. pausa llarga que estic cansat!

Antígona: Petit germà... recordes? Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran i sempre temia que jugant t'ofegares. Pausa Ja et barallaves amb Polinices.

Etèocles: Ell tenia la culpa, tu, però, l'estimaves més a ell.

Antígona: He estimat igualment els dos.

Etèocles: Estimaves més Polinices.

Antígona: Era el petit... Us va perdre l'ambició. Us dominava, i a tu més que a ell.

Etèocles: M'acuses i el defenses. L'estimes més, no ho negues.

Antígona: No havíeu de regnar un any l'un i un any l'altre? Vas respectar tu el pacte?

Etèocles: Si ho dius així... (apaga el llum i desapareix)

Antígona: Era inútil suplicar a favor de la pau...

diumenge, 1 de febrer de 2009

Us adjunte uns fragments una carta escrita per Rina Nissim el 18 de gener a Ginebra. Me l'ha feta arribar Xaro, des de Dones de Negre:
A mi familia israelí
Destrozada y horrorizada a causa de esta guerra de Gaza, que está siendo apoyada todavía por el 90% de los israelíes, incluida mi propia familia, os escribo estas líneas.
El número de víctimas palestinas que se ha producido hasta el día de hoy asciende a 1200, entre las que se incluyen niños, niñas y mujeres, así como millares de heridos, frente a las del lado israelí que han sido 10 militares y tres civiles.
Estamos convirtiendo a nuestros hijos en criminales de guerra, enviándoles a luchar contra Hamás en medio de una población civil, que se halla en un gigantesco campo de refugiados de donde no se puede huir. Desde luego que los milicianos de Hamás, son también criminales de guerra al esconderse entre las gentes.
(...)
Creer que así se puede acabar con los disparos de los cohetes o destruir a Hamás es un mito. Yo no pienso, sinceramente, que se vaya a resolver este conflicto por la vía de la violencia; más bien al contrario, estamos fabricando otra generación llena de odio. El odio de todos nuestros vecinos incrementa el riesgo de conflicto y de lanzamiento de bombas sobre Israel. Incluso si se debilita Hamás, los demás se radicalizan. Para mí, Israel camina hacia su perdición en su obstinación con el sueño del Gran Israel y de un país sólo para los judíos. Los árabes serán siempre más numerosos y el conflicto traerá un día nuestro fin.
Yo no quiero permanecer en silencio, por eso me manifiesto en la calle todas las semanas y con mayor frecuencia desde que se ha desencadenado esta guerra, no solamente para defender la paz y el fin de las hostilidades, sino también para que se produzca el fin de la ocupación, por una verdadera negociación en la cual se integre a las mujeres, para que Israel reconozca su parte de responsabilidad en el drama del 48, para que Suiza [mi país] suspenda toda colaboración con Israel. ¡Sería necesario dar una vuelta de tuerca más sobre las presiones y llamar al boicot, a las sanciones y a las desinversiones hacia Israel!
La paz es el único remedio contra el extremismo.
Rina Nissim, autora del llibre Manual de ginecología natural para mujeres
18.1.2009 en Ginebra
(Traducción del francés: Ana San Emeterio, Red de Mujeres de Negro, Santander)

Si la voleu llegir sencera, cliqueu ací. Si piques sobre la foto, ampliaràs la informació de Dones de Negre. Ah, la dona del centre és Xaro, a Jerusalem.