divendres, 31 d’octubre de 2008

Dones i pau

Ja sabeu que en el treball amb Antígona, una de les vessants de la investigació és la mobilització de les dones al voltant projectes i grups a favor de la pau: Dones de negre, Proyectos Ruta Pacífica ....
Us afegeix un text interessant
MOVIMIENTO SOCIAL DE MUJERES
CONTRA LA GUERRA Y POR LA PAZ
DENUNCIA Y ACCIÓN URGENTE
Nosotras, mujeres populares de distintos rincones del país, indígenas,
campesinas, citadinas, afrodescendientes, mulatas, mestizas,
pertenecientes a diferentes procesos sociales y políticos, organizadas
y aglutinadas en el MOVIMIENTO SOCIAL DE MUJERES CONTRA
LA GUERRA Y POR LA PAZ, reunidas en nuestro encuentro nacional
en la ciudad de Bucaramanga, Santander durante los días 27 y 28 de
septiembre de 2008 DENUNCIAMOS, RECHAZAMOS Y
CONDENAMOS la MASACRE en la que fue asesinada la compañera
OLGA MARINA VERGARA, integrante de la organización Ruta
Pacífica de Mujeres Colombianas, y en la que también fueron
asesinadas tres (3) personas más de su familia, su hijo de 26 años, su
nuera de 22 años y su nietecito, un niño de 5 años de edad.
Esta masacre ocurrió en Medellín, el pasado 24 de septiembre, ciudad
que además de ser la segunda del país en número de habitantes, ha
sido presentada al mundo como “modelo exitoso del proceso de
desmovilización paramilitar”, las masacres, los asesinatos de civiles,
las desapariciones forzadas, son los indicadores de éxito con los que
el gobierno de la “seguridad democrática”, encubre y beneficia a los
criminales.
Nosotras enamoradas y forjadoras de la vida, artesanas de resistencia
y persistencia contra la guerra y por la construcción de una paz con
justicia social y de género, DENUNCIAMOS ante el país y el mundo
que la estrategia patriarcal de la guerra y la violencia en Colombia, se
ensaña contra las mujeres, en todos los rincones de nuestra geografía
nacional se cometen feminicidios, (asesinatos de mujeres), se
desplazan forzadamente, se violan y mutilan, se someten a esclavitud
sexual y doméstica y se condenan a vivir en condiciones de
marginalidad, sin recursos, sin salud, sin agua, sin educación, sin
trabajo, sin protección.
La mal llamada “seguridad democrática”, no significa, ni ha significado
mayor seguridad para las mujeres, protección del derecho a la vida
digna, por el contrario, esta política ha empobrecido mucho más al
pueblo colombiano y ha servido para despojarnos, expropiarnos de
nuestras tierras y territorios, para aniquilar nuestra autonomía y
soberanía alimentarias, para entregarle nuestro país y nuestros
recursos a las trasnacionales para su privatización y explotación,
acabando con nuestra biodiversidad y economías domésticas.

dijous, 30 d’octubre de 2008

Moltes coses bones

Bé, quant de temps, eh? jo sé que aquestos díes no hi he pogut anar a teatre, pero les dimecres quasi no tinc temps. Despres de tant de temps fent teatre amb vosaltres he aconseguit fer coses molt especials com per exemple ser MESTRA DE TEATRE. Em dona molta pena no poder estar al 100% amb vosaltres ( perque ja sebeu que us esti8me moltissim i que sou molt especials per a mi). Anna m´has enssenyat moltes coses al llarg dels anys que porten juntes i no pense abandonar-ho que ja saps que m´encanta. i encara que no puc estar en totes les clases si que aniré.

No sé que está passant amb Antígona, jo tinc moltes idees, pero no tinc temps per a expressarles.
Supose que el dimecres següent aniré a veure a "Amor a escena".

Gracies per tot.
Tamara

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Antígona, de Salvador Espriu


Espriu va escriure la seua Antígona al 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, encara que no fou editada fins 1955. S'estrenà al 1958. En aquesta versió del mite, Espriu ens presenta els personatges d'una altra manera a la de Sòfocles. Són, en paraules de M.A. Capmany, uns "herois que assumeixen la nostra condició humana": Creont ha estat un pervers conseller, apareixen nous personatges, com l'esclau Eumolp que acompanya Antígona..., i d'altres tenen més veu, com Eurídice, Etíocles o Ismene.

Algunes pàgines d'aquesta versió han estat hui l'excusa del nostre taller, i aquestes són algunes de les paraules d'Antígona a Etíocles que vosaltres heu seleccionat: "Us va perdre l'ambició. ... Sempre temia que jugant t'ofegares. ... He estimat igualment tots dos... Era el petit, però la mare et preferia a tu". I d'Etíocles a Antígona: "Ja no em puc fiar de tu, t'has vist amb Polinices... Va dir (Èdip, son pare) que ens partiríem la seua herència amb l'espasa. Ens maleí ell, carregat de crims".

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Resum d'Antígona


Antígona (grec: ?ντιγόνη) Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap el 442 aC. Èdip es casà amb sa mare Iocasta després de matar el seu pare Laos i, havent estat proclamat rei de Tebes, engendrà quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Quan es descobreix l'entramat (és l'argument de "l'Èdip Rei") Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls per a després partir a l'exili amb les seves filles (els seus fills, que es neguen a acompanyar-lo, són maleïts pel pare a morir l'un en mans de l'altre. Com que el tron de Tebes havia quedat vacant, Etèocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es negà a cedir-li el ceptre. L'ofès se'n va a Argos i d'allà ataca la ciutat natal amb un exèrcit comandat per set cabdills; Tebes resistirà victoriosa, però els dos germans moriran un per l'arma de l'altre (argument de "Els set contra Tebes").
Argument per parts: Pròleg
Apareixen en escena Antígona i la seva germana Ismene. La primera assegura estar resolta a enterrar Polinices tot i la prohibició de Creont (el seu oncle, que havia assumit el poder), que el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, sí enterra amb honors Etèocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.
'Pàrode
Entra el Cor (el Consell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victòria tebana.
Episodi I
Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": la pàtria està per damunt temors i amics; per això ha manat enterrar Etèocles i deixar Polinices per als cans i els ocells.
En aquestes arriba el guardià per fer-li saber que algú ha fet les honres fúnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell serà castigat (perquè els creu còmplices subornats).
A l'Estàsim el cor fa una oda a l'home, però avisen de les desgràcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels déus.
Episodi II
Arriba el guardià, que ha sorprès Antígona tornant a fer els honors funeraris (cobrir el cos de terra i realitzar tres libacions) al seu germà netejat. Ella no ho nega i diu a Creont que segueix les lleis divines i no les de cap humà. Nega a sa germana que l'acompanyi en el càstig que rebrà.
A l'Estàsim el cor fa una oda al desastre dels Labdàcides i de qui confon bé i mal.
Episodi III
Arriba Hèmon (fill de Creont i promés d'Antígona) i després de dir al pare que està al seu seu favor (aquest se'n congratula i elogia la disciplina enfront de l'anarquia) defensa que canviï de criteri adaptant-se a la voluntat del poble (democràcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta.
A l'Estàsim es fa una oda a l'amor; el cor al final es decanta per Antígona.
Episodi IV
Antígona és portada a la tomba, i ella es lamenta de sofrir tal càstig a causa haver estat justa, sense amics i ni conèixer el matrimoni.
A l'Èstàsim oda a la gent que patí mal final tot i ser de noble ascendència , com Dànae, Driant o els fills de Tideu.
Episodi V
L'endeví Tirèsias fa saber a Creont que la ciutat serà maleïda pels déus si no canvia la seva decissió. Aquest s'hi resisteix, però quan l'endeví l'adverteix que pagarà amb la mort del seu fill la mort d'Antígona, es posa a disposició del Consell dels Vells. Aquest li diu que alliberi la jove i enterri el mort.
A l'Èstàsim hi ha una oda i una invocació a Dionís.
Èxode
Ve un missatger a informar que Hèmon és mort. Eurídice (sa mare), que sent parlar de desgràcies familiars, surt de Palau i demana el què: resulta que Hèmon, havent vist Antígona penjada a la cova amb un troç del seu vestit, intenta matar son pare i fracassa, però just després se suïcida clavant-se l'espasa. Després de sentir això Eurídice també se suïcida. Quan Creont arriba amb el fill en braços i sap la sort de s'esposa, es lamenta adonant-se que cap home pot oposar sa voluntat a la dels déus.
Font: wiquipèdia

dijous, 23 d’octubre de 2008

Benvingudes.


Des d'ahir s'han incorporat un grapat de persones noves. El grup canvia, és viu: creix, varia. Hi ha persones que marxen -com és normal, acaben la seua escolarització, treballen...- i d'altres s'incorporen, aquest són de 2n. d'ESO. Benvingudes i benvinguts, espere que el vostre pas pel grup siga enriquidor i creatiu. L'únic problema que genera és la manca de preparació prèvia i la urgència en el treball d'enguany... però tot s'anirà fent. De moment, hem ajornat l'Antígona -segur que ens ho sabrà perdonar- i treballem tallers bàsics, que sempre són divertits. Paciència, xiques!
Una besada








diumenge, 19 d’octubre de 2008

XIII Jornades de teatre


La setmana que bé farem les XIII es. Jornades de Dramatització. Són aquests els anys que vinc fent teatre, jugant al drama a l'institut. 13 anys ja! Durant aquest temps han estat moltes les persones que han passat per la meua vida; algunes vingueren i ràpidament se n'anaren, d'altres, en canvi, han deixat una duradora petjada tant al meu treball com als meus afectes. I parle tant de l'alumnat que he conegut -fent teatre es coneix la persona que hi ha darrere aquest personatge que seu a la teua classe, no? Lourdes, Tamara?- com dels meus mestres -Tomàs, Toni, Valentí... -, i dels meus companys i companyes de trajecte formatiu -Lucia, estimada, Josemi, JosepLluís, Alfons, Carmeta... -i tants i tantes... -disculpeu-me que no nomene tots. Des d'ací, una besada molt forta per tothom, amb el regal de la imatge d'Amoraescena a Blanes, amb El Llibre de les Bèsties.

divendres, 17 d’octubre de 2008

Canvi de nom, però no d'intencions!



Després d'un any sense actualitzar el blog anterior, i no sé per quina raó, ha estat impossible tornar-hi. Malgrat tot, amb el mateix nom, ací estem de nou. El curs anterior no hem estat aturades, ans al contrari, estiguérem prou atrafegades amb el Llibre de les Bèsties, del Ramon Llull. Anàrem a Blanes -com no!-, participàrem a la Mostra de teatre organitzada per Caixaescena -gràcies, Valentí!, i acabàrem la temporada a l'Horta Teatre, en les Jornades de Teatre i Literatura.
Enguany hi tornem al treball amb força il.lusió i l'ajuda inestimable i valuosa de Xaro Altable i de Valentí. La nostra proposta és ara Antígona. O, per ser sincera, l'excusa és Antígona. Passarem la tragèdia per la mirada d'Amoraescena, per la mirada de gènere, com no podia ser d'una altra manera i per la mirada de l'optimisme, com fem habitualment. Us aniré informant.
De moment, ací teniu un primer text, una lleugera aproximació, escrit per Mar però dictat per la mateixa Antígona:

Cal ser valent, treure forces d'on penses que no hi ha. Estan aquí, tot esperant la teua decisió. Res del que fas és inútil. L'amor no mou muntanyes, fa que tu pugues moure-les. La valentia no és agafar un fusell i disparar -per coneixement, per ideologia...- És lluitar per allò que creus, defensar-ho com pots, amb tot l'amor per la teua causa, la teua vida.
Una besada per tothom els qui encara esteu ací.